Addicció a l'ultrafons

Un any més, i ja en van 4, torno a Balaguer, on vaig fer el meu primer triatló. En la meva opinió, a Catalunya no n’hi ha cap de més ben organitzat i és el millor entre els de mitja distància, amb molta diferència. Comencem a les 15.15 amb sortida des de l’aigua. La natació és molt bruta, tant per les algues del pantà de Sant Llorenç com pels constants cops que rebo (i dono, no em deixaré ofegar) per tot arreu. Completo els 1.900 m nedant en 32’45’’, fent el parcial 78. Vaig cap al box i faig la transició el més ràpidament possible per començar la bici. Un tram de bici molt dur, amb més de 1.500 m+ pujant el port de Vilanova de la Sal, dues vegades el port d’Àger i moltes “parets” curtes però verticals com el Mur de la Creu. La cosa comença plana però de seguida pica cap amunt, passo el Toni Montero que ha sortit davant meu de l’aigua amb una gran millora en aquest sector, després em passa l’Emilio com un coet en bici i vaig fent kms sota un cel enn...

Avui correré per una zona totalment desconeguda per mi, al petit poble de Figuerola d'Orcau. Per davant una marató amb poc desnivell (ni 1.500 m+), sembla que a priori serà corredora... Abans de començar puc saludar alguns amics del Terradesports. Es dóna la sortida de totes les curses a la vegada: marató, mitja marató i 10 km. Això no té cap sentit quan al primer km els de la marató ja ens desviem... però el voluntari de protecció civil que hi ha per allà no s'entera de res i no ens ho indica, així que tots seguim la manada i hem de desfer camí. He fet uns metres de més, però enmig de tot aquest enrenou tots els corredors de la marató (excepte un) ens saltem un bucle urbà, cosa que farà que surti una mica menys dels 42 kms d'una marató. La cursa ja va agafant normalitat, i com és normal em passa l'Eric que acabarà fent tercer amb un gran temps. No portem ni mitja hora corrent que ja tinc els peus xops de creuar una i altra vegada el riu, a més del fang que hi ha pe...

No són ni les 5 del matí que el Miquel i jo ja sortim del Càmping Bordes de Graus, després d’haver dormit poc i malament en un refugi ple de roncs. Avui anem a per La Porta del Cel, 60 km amb 5.500 m+. D’entrada, tot és pujada, així que de córrer poc. Anem fent, ens sortim algun cop del camí però continuem amunt, passem l’Estany Blanc i aleshores comencem el tram d’anada i tornada fins al Pic de Certascan, a 2.853 m. Segellem el forfait i ràpid cap avall que fa fred. Fins i tot fem un tramet de neu posant el cul a terra, així baixem més ràpid. Passem per l’Estany de Certascan, que ens regala un paisatge espectacular, i arribem al Refugi de Certascan, que no el veiem fins que no el tenim just davant. Fitxem el forfait i bevem alguna cosa calenta mentre aprofitem per menjar provisions de la motxilla. Sortim per seguir camí i ara venen tres colls mentre passem per l’Estany Romero de Dalt i el de Romero de Baix. Entrem a la part francesa i ens costa trobar camí però el trobem, i a...

Avui toca córrer per alta muntanya. Donen una previsió meteorològica força dolenta i 106 km per endavant amb els seus 7.100 m+. Sortim a les 7 del matí des de Barruera. Després d’uns kms planets, enfilem la pujada que ens porta fins al Coll de Senet, gairebé km 13 i a 2.500 m d’alçada. Durant la pujada comença a ploure amb ganes i arribo a dalt molt abrigat i amb molt fred al cos. Hi ha un avituallament líquid però pràcticament ni paro perquè necessito perdre alçada. Baixada tècnica i amb molta pedra, agafo a l’Aleix i anem pràcticament junts fins al refugi de Conangles, km 21. L’Aleix ho deixa aquí ja que s’ha ressentit d’una lesió al genoll (millora’t company). Aprofito per treure’m roba i agafar forces a l’avituallament mentre rebo els ànims familiars, i a continuar. Des de que m’ha agafat la pluja a dalt del cim que no acabo de trobar-me bé, les cames van prou bé però la sensació general és que avui no tinc el dia. Però començo a pujar de nou, aquesta vegada a pl...