Tri B de Balaguer

Per tercer any el B de Balaguer apareix en el meu calendari. Es tracta d'un mig ironman, tot i que el circuit de bici no té res a veure amb els altres triatlons de mitja distància que hi ha per la zona.

Un cop ja deixades les coses de córrer al box del centre de Balaguer, anem cap al pantà de Sant Llorenç per deixar la bici a l'altre box i ja preparar-nos per nedar.

La temperatura de l'aigua va fer que de nou es retallés el circuit de natació, cosa que indubtablement em beneficia, pero sempre preferiria nedar el circuit original. Per tant, aquest tram passa de 1.900m a 1.100m. Segons el jutges, l'aigua estava a 14'5ºC... teòricament més o menys com a Terres de l'Ebre. Però quan ens tirem a l'aigua... ni de conya. Estava congelada.

Es dóna la sortida amb relativa normalitat, però a partir d'aleshores natació molt bruta... havent-me de preocupar més per esquivar cops de colze i donar-ne per intentar fer-me un espai que no pas per nedar còmode. Aquesta vegada segurament vaig tenir part de culpa al posar-me massa cap endavant. Però amb la brutícia de la natació no només em refereixo al contacte físic permanent amb altres triatletes, sinó també amb una aigua plena d'algues i vegatació mig podrida. Un cop donades les dues voltes i quart en un circuit minúscul, surto de l'aigua en 16'01'', fent el 52è parcial. No és la meva disciplina però no està malament!

Vaig ràpid cap al box i mentre m'acabo de treure el neoprè, veig el José Luís que va uns segons per endavant, i també el Toni, que havia tingut problemes per posar el neoprè dins d'una bossa minúscula que ens donava l'organització. Faig la transició bastant ràpida (tot i que aquesta vegada tampoc havia deixat les sabates als pedals, perquè el terra bullia i era de gespa artificial, deixant anar molt cautxo) i em disposo a remontar en el tram de bici.

Començo a adelantar gent pedalant acoplat molt còmode, però de seguida arriba el desnivell. No passa res, trec el plan però continuo avançant gent. Fins el km 30 és pràcticament tot pujada, més val no mirar la mitja per no deprimir-se, però allà arriba la baixada on agafo 76 km/h per anar fins a Àger. La mitja ha pujat molt... però la baixada rapidíssima, ara s'haurà de fer en sentit contrari! Veig molts triatletes que avanço i m'avancen constantment, uns són més bons baixant i altres pujant, però en general vaig guanyant posicions.

Arribats a l'altura d'Os de Balaguer, comença el "buncle" que ens torna a portar a la mateixa carretera d'on venim, però un tros més enrere. Aleshores avancem bastants triatletes que encara no han fet aquesta volta. De nou estic a la cruïlla, però ara toca anar ja cap a Balaguer (pel camí em creuo el Salva, que s'havia saltat el buncle inconscientment i torna enrere per fer-lo, gest que l'honra molt). Amb 80 kms pot semblar que està tot fet, i més ara que ve un tram rapidíssim, perfecte per anar acoplat donant pedals tan ràpid com donen de sí les cames i guanyar alguna posició més... però no. km 88, arriba el mur de la creu. Només són 300m, però duríssims. Fins i tot veig un tiu que s'ha cregut massa fort com per posar tots els pinyons, i ha hagut de posar el peu al terra.

Ara sí que ja estem, últims metres per baixar-me de la bici i donar-la als voluntaris (aquí te l'agafen ells i et despreocupes, com en un ironman dels bons). Transició rapidíssima, mitjons, vambes, un gel i a córrer tan ràpid com em deixin les cames. He fet els 90 kms (i alguns metres) de bici més les transicions en 2h58'55'', fent un el 16è parcial.

Començo a córrer bastant ràpid però de seguida noto el desgast de l'exigent circuit de bici... La setmana passada a Banyoles, després de 72 km de bici força ràpids, podia volar en la cursa a peu. Avui m'hauré de conformar amb una mitja marató decent. De seguida em creuo al Toni que m'anima a apretar per intentar agafar-lo... segur que quan va passar de llarg el cabron es va riure pensant en que m'ho havia cregut. Continuo guanyant posicions, i a la meva segona volta ja vaig doblant gent que tot just comença a córrer.

Però ja he dit que això no és Terres de l'Ebre ni Banyoles. Tot i que tothom va més cascat, no podré acabar el tram de córrer dient que ningú m'ha adelantat. I és que cada cop tinc més a prop la bici de la primera noia... i finalment m'agafa la Eva Ledesma. M'anima a seguir-la dient-me que anem al mateix ritme. Ho intento i ho puc fer poc més d'1km... no, no anavem al mateix ritme, si haguéssim anat al mateix ritme, no m'hagués agafat. Ella ha anat de menys a més i ara va com una moto, en canvi jo ja no puc mantenir el ritme inicial. Així que desisteixo i continuo a la meva.                                                          Continuen passant els kms i continuo avançant i doblant triatletes, però ja no ho faig amb tanta facilitat com al principi. Ja estic pel km 19, a l'altura de la línia de meta, agafo l'última polsera i me'n vaig a fer la mitja volta que em queda, en la qual el Toni m'anima a apretar per guanyar una posició més. Em costa molt però alfinal passo el Sergi Bermejo quan queda menys d'un km, em felicita per la carrera i l'animo a enganxar-se darrera meu.

Finalment acabo la mitja marató en 1h30'09'', fent el 5è millor parcial, per acabar el triatló amb un temps total de 4h45'05'', en la posició 12 de la general i 1er Sub23.

Una vegada més, no cal destacar el gran papel del Club Triatló Vallirana, perquè mirant la classificació n'hi ha prou. Una gran família (en la qual estem els que correm físicament però també els que donen suport moral) que va quedar en 1ª posició per equips, posició a la qual vaig poder contribuir juntament amb el gran paper del Toni Pallarès (7è de la general i 2on absolut) i l'Emilio, cada vegada més adaptat al triatló. Però el B de Balaguer és un triatló del qual ser-ne finisher ja és un premi molt gran. I en aquest sentit, tots els membres del club van complir: Fabian (que debutava en la distància), Manu, Cristian, José Luís i David Belvis, Nestor, Juan de Haro i Salva (que va fer kms extra en bici), també del Ruben, el trànsfuga del Prat!

A nivell personal vaig acabar molt content, amb una progressió constant després de sortir en una bona posició de l'aigua tenint en compte el que és habitual per mi. Per primera vegada aquesta temporada vaig acabar satisfet amb el parcial de bici de mitja distància (en el qual no vaig estar a l'altura a Terres de l'Ebre i Banyoles). Corrent, tenia la sensació d'anar bastant lent, però mirant la classificació posterior, estic més que satisfet amb el resultat.

No faré més triatlons fins després de l'estiu, i en dues setmanes posaré fi a aquesta primera part de la temporada amb l'Ultra trail de l'Emmona, una prova que realment em té acollonit però que tinc moltes ganes de fer per provar si sóc capaç d'aguantar una pallissa d'aquestes característiques. Abans encara em penjaré un altre dorsal, diumenge vinent a la mitja marató de muntanya de La Roca Negra.