Addicció a l'ultrafons

Gràcies a Eventos y Deportes  tinc l'oportunitat de fer una marató al costat de casa i rapideta, ideal per completar una gran Setmana Santa que estava marcada en vermell per preparar Ultra-tri. Arribo a Viladecans després de fer el millor entreno de bici (250 km amb 4.300 m+) i de natació (10.300 m al CEM Vallirana) que havia fet mai. Dijous 250 km 4.300 m+ amb cabra. Divendres Correbocs (30 km 1.600 m+) amb el gran Yak de les Muntanyes. Prenem la sortida juntament amb els de la mitja marató però ràpidament ens bifurquem. El recorregut de la marató es desvia i es torna a ajuntar repetidament amb el de la mitja, i anem avançant els mateixos corredors. Corro la primera part amb l'Alejandro Pila, amb l'Àlex Navarro trepitjant els talons. Passem a l'Ivan que va una mica tocat i m'acabo quedant sol la segona part de la cursa. Em trobo molt bé i vaig guanyant posicions en una cursa molt ràpida, excepte l'exigent pujada a Sant Ramon. Un cop aquí, tot ...

Ahir vaig sortir amb bici i vaig arribar xop. M'he passat la nit escoltant la pluja, i el camí cap a Aiguafreda segueix la mateixa tònica. Sembla que la sortida serà en sec però... no podrem fer la marató. L'organització ha dit que creuar el riu Congost és perillós en aquestes circumstàncies i decideix suspendre la marató, tots farem la mitja. Evidentment, jo volia fer la marató, però crec que organitzar una cursa comporta molta feina (sovint no reconeguda) així que s'ha de respectar la decisió. Alguns companys marxen cap a casa, jo opto per fer la mitja i així amortitzar la falta de son i el viatge. Vull fer la cursa molt tranquil per no prendre mal, total la mitja no em motiva en excés i l'únic objectiu és sumar kms. Al principi em trobo un tap de corredors que em fa perdre molt de temps... i em trobo amb el David Lillo, que té el mateix objectiu que jo. Poca cosa més a comentar, 2h58' petant la xerrada amb el David per acabar sumant 22 km i 1.400 m+ ...

Torno a La Roca del Vallès per córrer aquesta marató que ja vaig fer l'any passat. Saber el que t'espera té coses bones i coses dolentes... en aquesta ocasió, sé que el poc desnivell (1.700 m+) i el tipus de terreny (poca pedra) em faran anar ràpid. De nou tinc ocasió de saludar molts amics. Es dóna la sortida i el ritme d'inici és frenètic... em deixo portar i em proposo seguir a l'Adrià Matas, però comença amb un ritme inassumible per mi i el deixo marxar. Fem aquella pujada d'asfalt tan malparida que encara recordo de l'edició anterior, que et fa pujar les pulsacions de bon començament. Entrem a la muntanya i tot segueix el seu curs, vaig cremant kms amb poquet desnivell i per terreny ràpid. Tot i això, la cursa passa majoritàriament per corriols, cosa que la fa més bonica. De moment tot ha anat seguint el seu curs, ni fu ni fa... fins el km 25, que em decideixo a apretar una miqueta. Apreto i molt però que molt bones sensacions. Arribo al...

Després d'algunes converses amb l'Adrià Vall i un entreno d'orientació per Collserola, em feia gràcia provar aquesta disciplina. D'aquesta manera, vaig fins a Capellades per participar al Rogaine de l'Anoia. El Krlos Martínez i jo formem l'equip ProyectoPol. Crec que ens portarem bé avui , doncs entén la ultra distància de la mateixa manera global que jo i els dos tenim ganes d'aprendre (tot i que ell ja havia fet un rogaine). Per qui no ho sàpiga, un rogaine consisteix en buscar totes les fites possibles en un temps determinat (en aquest cas 6h), amb l'única ajuda d'un mapa i una brúixola. L'itinerari a seguir i l'ordre de fites és lliure, per la qual cosa pesa molt l'estratègia. Cal dir que cada fita té una puntuació diferent. Pensant l'estratègia a seguir. Comencem i la primera fita ens la trobem pràcticament de casualitat. A partir d'aquí, trobem totes les fites que ens proposem (tot i que alguna ens costa molt)......

Vaig venir a la primera edició (celebrada a l'octubre del 2014), tot i que uns problemes estomacals em van enviar cap a casa a les primeres de canvi. Per tant, tenia una espina clavada a la pista de Vilafranca del Penedès i havia de venir a treure-me-la. Em ronda pel cap la idea de passar dels 70 kms però avui l'objectiu principal és acabar la cursa. Es dóna la sortida i comencem a córrer, vinga a fer voltes. Al principi vaig fent en companyia del Miquel Pera i el Pau Triebel, anem doblant corredors i a nosaltres ens dobla algun. Ens passen els dos primers (Jose Manso i Ricard Verge), el Juan José Oliva, el Paris Canals quan li dóna per fer canvis de ritme... També alguna parella com Krlos-Manuel, Jordi-Carles, Irina... A partir de la hora i mitja, el Miquel tira cap endavant i el Pau es queda un pèl enrere, tot i que no gaire. Van passant les voltes, a les 3h es fa canvi de sentit (que m'agafa fent una parada tècnica). De les 3h30' fins a les 5...

Com sóc un cul inquiet, en la recerca de coses noves vaig anar a parar a Lleida per fer una mica de bicicleta de muntanya, la meva eterna assignatura pendent. Sortim a les 8 per fer front a un recorregut de 120 km i 1.800 m+, sota una fina pluja. Tot i ser poca cosa, ens trobem un terreny molt enfangat a causa de la pluja que va caure la nit anterior. Durant els primers 10 km ja em trobo amb alguns abandonaments, entre ells el de Roberto que ha tingut la mala sort de trencar el canvi. Jo vaig fent com puc, amb forces dificultats però arribo relativament bé Castelldans (km 28). Aquí hi ha avituallament però ni paro. Segueixo amb el grupet amb els que vaig, a vegades es queda un enrere i a vegades un altre, però acostumo a veure les mateixes cares. El terreny es torna impracticable, quasi no passo temps a sobre la bici per les múltiples vegades que paro a treure fang de les rodes, desviador, canvi... arriba un moment que no puc canviar de plat, em costa canviar els pinyon...

Avui vaig cap a Vallgorguina per repetir l’experiència de l’any passat i córrer pel Parc del Montnegre Corredor. Per endavant, un recorregut de 112 kms i 6.000 m+ que serviran per donar el tret de sortida a la Catalonia Ultra Cup i a la meva preparació per l’Ultra Trail del Montblanc. Tinc al cap la idea de fer unes 16h però tampoc m’hi obsessiono. Es dóna la sortida a les 6 del matí, així que el primer tram el farem de nit. Pujo El Corredor i avall... Quan me’n vull adonar ja toca treure’m el frontal. Abans d’arribar a l’avituallament de La Plana em passa el Krlos Martínez. Apa doncs, a continuar. Personalment porto uns dies de mala sort i una vegada més apareix Murphy per aplicar la seva estúpida llei... així que trenco un dels meus pals. Més endavant enganxo amb el Miquel Pera i l’Adrià Matas, arribem plegats a Dosrius. Ja estem al km 27, toca agafar forces i aprofito per donar-li el pal trencat al pare del Miquel, de moment continuo només amb un. Continuem els tres p...