Addicció a l'ultrafons

Un altre any que queda enrere i que deixa moltes experiències viscudes.  A grans trets, he pogut fer: 3 curses de muntanya (de 26 a 33 km). 2 triatlons de mitja distància. 2ª posició per equips al B de Balaguer amb el Club Triatló Vallirana. 3 maratons d’asfalt: MMP a la Costa Daurada amb 2h56’. 7 maratons de muntanya: 4ª posició compartida amb el Miquel Pera a la Bagà-Berga Trail Night, 10è a la Marató 4 rocs. 2 Ironman: Club Triatló Vallirana 1ers per equips a l’Ironcat,mateixa cursa on faig MMP amb 9h38’. 4rt per GG.EE. 20-24 a l’ IM BCN. 11 Ultra-trails (de 55 a 168 km): 2on a La Portals i a UTSM, 4rt al Coll de Nargó i 2ons per equips a l’Emmona amb el Raul Montoro. 2 curses d’ultrafons en ruta: 1er als 100 km de Caldes i 3er a les 6h de Calella. 24h Cyclotour: 8è amb 637 km. Cursa del Llop: 9è. També he plegat abans d’hora a 4 curses. Les 6h de Martorell en realitat no les compto com a tal perquè ja anava amb la idea de fer 1 horeta el dia després de UT ...

Doncs per fi arriba el dia d’anar a Can Dragó. Per endavant 24h i el funcionament és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a la pista d’atletisme de 400 m (en realitat, una mica més, ja que correm pels carrils exteriors) sense més al·licient que un canvi de sentit cada 3h. Després de la presentació dels corredors, es dóna la sortida i començo a ritme suau envoltat de molts amics ultrafondistes, ara parlant amb un i ara amb l’altre. Vaig fent segons el previst, alternant 25’ corrent i 5’ caminant (tot i que la primera tanda de caminar me la salto), menjant poc però a cada hora, bevent força... ritme mig de 9 km/h tal i com tenia pensat, però alguna cosa no va bé. Noto com se’m comencen a adormir els dits del peu dret, després aquesta sensació es transforma en mal. Estic corrent amb unes vambes bastant amortiguades que vaig comprar expressament per la cursa. Estan pràcticament noves (però provades per entrenar en pista sense cap problema) i decideixo canvia...

Sona el despertador i buff... ahir vaig fer la Marató i Mitja de l'Ardenya i estic trinxat. Què esperaves burro? Estar fresc com una rosa? Em vaig apuntar a Calella per entrenar de cara a les 24h de Can Dragó, així que toca aixecar el cul del llit per esmorzar sense gana i anar cap allà. Una vegada més puc saludar molts amics de l'ultrafons. El funcionament d'aquesta cursa és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui en un circuit totalment pla al costat de la platja, circuit que pràcticament podria fer amb els ulls tancats després d'haver-hi fet 3 ironman i les 6h del 2013. Si em surt bé, serà un gran entreno per les 24h però també em puc lesionar, així que decideixo començar deixant la porta oberta a plegar abans d'hora. Comencem i de seguida s'escapen els primers, quedant-me jo en 5ª posició. Vaig fent i les cames pesen però poc a poc em deixen anar corrent de forma més àgil, tot i que a un ritme bastant baix. A les 2h un dels de davant comença a c...

No és la primera vegada que vinc aquí a córrer, però l’any passat vaig fer la Marató i aquest aniré a per la Marató i Mitja. Sortim a les 7 del matí amb el frontal posat. Ja abans de la sortida he pogut saludar molts companys de fatigues, i en el transcurs del primer tram coincideixo amb el Salvador Vilalta o l’Enric Altayo, però els dos sembla que avui van amb una marxa més i acaben marxant. Anem fent, ja de dia passem el primer avituallament sobre el km 10. Aquí faig un got d’aigua i a continuar (cal dir que en principi nosaltres només podem agafar aigua en els avituallaments, tot i que en algun finalment se’ns permetia agafar menjar). Tot em sona d’haver corregut l’any passat la marató, fins que arribem al segon avituallament, al km 23 on rebo els ànims dels amics Pere Alsina i Carme Carmona.  Aquí començo el tram nou que em depara la marató i mitja: anar fins a la platja. Sobre el km 30 passem per unes cales precioses, les vistes són espectaculars però es f...

Després d’haver fet Ehunmilak al juliol, torno a córrer una cursa al País Basc, tot i que aquella cursa i la d'avui s’assemblen com un ou a una castanya. Arribem el dia abans a Donosti amb alguns companys del Triatló Vallirana i amics Llops però no tenim temps per gaire i de seguida arriba diumenge. Sortida puntual entre la gentada habitual a les maratons d’asfalt, busquem la llebre de les 3h però és una bici i marca el ritme molt malament.  L’Emilio marxa cap endavant així que el segueixo i l’Aleix fa el mateix. No triguem gaire a agafar el Juanra, que també s’afegeix a nosaltres. Anem fent i els kms em passen molt ràpid, arribem a la mitja marató just a la sortida de l’Estadi d’Anoeta lleugerament per sota de 1h29’. Aquí començo a marxar en solitari per començar la segona volta (pràcticament igual a la primera, excepte algun tram en sentit contrari i poc més). En alguns punts rebem els ànims de la Cinta i en altres del Victor, el Kabe i la Noelia. També veig el...

Per segon any torno a córrer aquesta ultra, tot i que enguany hi ha alguna variació (com la sortida a Esplugues enlloc de Barcelona) que deixarà el recorregut en 79 km i 2.800 m+. L'objectiu avui és baixar de les 9 hores. Sortida com sempre a un ritme molt alt, encara de nit però sense frontal. Vaig fent amb la companyia de dos grans corredors, l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz. Amb ells arribo al primer avituallament, situat a Santa Creu d'Olorda (km 8.8), però van més ràpid i no triguen a marxar cap endavant. Arribo al segon avituallament (La Salut del Papiol, km 22) després d'haver patit un contratemps. Sense cap mal gest aparent, noto una estrebada a l'isquitibial. Per un moment em fa molt mal, però poc a poc el mal marxa i no tornarà fins el final de la cursa. Ja estic a Santa Maria de Vallvidrera, aproximadament meitat de cursa, ja que portem 37 km però molt desnivell fet del total. Aquí aprofito per treure'm roba, ja que he sortit massa ...

Encara amb un cansament important arrel dels 100 km de Caldes, vaig fins a Sant Esteve de Palautordera sense més objectiu que gaudir d’aquesta marató (amb 2.700 m+) en companyia de molts amics del sector de tarats. Tot i això, sóm més de 1.000 corredors, així que tocarà apretar al principi per evitar els primers taps. El ritme de sortida és infernal i em deixo portar per la inèrcia dels que corren al meu costat, cosa que em deixa les cames cremant i unes sensacions no gaire bones. Vaig fent fins a Sant Bernat (km 16), cursa força ràpida fins aquí i toca començar la pujada cap al Matagalls (que em permet anar guanyant posicions però encara amb més pena que glòria) i posteriorment la baixada fins a Sant Marçal. Les cames sembla que no responen però es van despertant en la pujada cap a les Agudes. Un cop a dalt, toca abrigar-se una mica i anar fins al mític Turó de l’Home, on arribo al km 30 ara sí amb ganes i forces per apretar. Les baixades són el meu punt dè...