Addicció a l'ultrafons

10 mesos després, i encara no sé perquè, tornava a córrer una cursa de 10.000 m en ruta. L'últim cop, a la Cursa de Vilafranca, havia fet 39:14. Molts dies havien passat des d'aleshores i tampoc estic acostumat a entrenar aquesta distància ni aquest ritme, així que no pretenia fer marca. No obstant, encomanat pel que feia tothom (greu error), surto corrent com un posseït i al pas pel primer km veig que l'he fet en 3:38... sé que no podré aguantar aquest ritme (assequible per molts però per mi infernal) i afluixo de seguida, però el segon km el faig en 3:40. A partir d'aleshores m'he arrossegat fins el final fent els 8 km restants per sobre de 4 min/km. A la classificació provisional sortia que havia fet un temps de 39:33 (una mica menys en el meu rellotge) per acabar en la posició 22 de la general i 5è de la categoria. Aprofito per felicitar el Dani, el David i el Carlos que han complert els seus objectius i han aconseguit la seva marca personal. Jo tampoc est...

Passats ja els dies de fer el gandul, divendres tornava ja a entrenar mig seriosament amb 1h15' de trail running i 4.000 m a l'aigua. A última hora del dia vaig decidir apuntar-me a la Cursarroca, una cursa de muntanya a Sant Martí Sarroca de 17 km i 680 m de desnivell positiu, que podia ser un bon entrenament de cara a la Marató de Sant Sadurní i em cridava l'atenció per ser relativament a prop de casa, acompanyar l'Albert i coincidir amb el Carlos i el Jordi. Ahir vaig sortir en btt a fer 42 km, conscient que avui em pesarien però no tenia gaire sentit descansar portant només un dia de càrrega. Així que avui arribo allà amb l'Albert i ens trobem amb una organització que deixava bastant que desitjar. No obstant, el recorregut era molt guapo, amb bastanta pista i bosc, però amb la típica baixada pedregosa on em torço el tormell i em quedo dos minuts atontat. He anat tota l'estona de menys a més, corrent de principi a fi, però alfinal m'han pesat le...

Espectacular, esperant poder-hi anar algun any!

De nou cursa, i de nou a la muntanya. Arribava a diumenge en condicions gens habituals, després d'haver acabat la temporada amb la marató d'una setmana abans i sense fer pràcticament res des d'aleshores. Per tant, ja sabia que no em sortiria la millor cursa, però tenia ganes de fer-la perquè el recorregut passava per a prop de casa (tot i que no vam passar pel Puig Vicenç com estava previst), tenia més companys i amics que la feien, estava apuntat feia temps... Un cop aparcat el cotxe a Begues, canviats i escalfats, vam anar ja cap a la línia de sortida, tot i que aquesta es va donar amb una mica de retràs. Sortida molt ràpida i patint per no perdre gaires posicions, intentant seguir el fort ritme inicial de l'Albert. No obstant, amb el pas dels primers km ja es va anar posant cadascú al seu lloc. Anava bastant còmode al pas per la Penya del Moro, on estaven la Laia i l'Alejandro per animar-me. En una de les primeres baixades, vaig tenir la mala sort habitual de...

Diumenge em vaig estrenar per fi en les maratons de muntanya. En principi, tenia previst fer-ho a Collserola la primera setmana d'octubre, però més tard vaig decidir fer el Challenge i amb només una setmana pel mig no estaria prou recuperat, pel que vaig decidir deixar-ho córrer de moment (no me'n penedeixo perquè crec que el Challenge va ser la millor prova que he fet fins ara). Mentres ja mirava cap al desembre per decidir-me per la marató de Sant Sadurní o la de l'Ardenya, vaig rebre un mail dient que podia tenir dorsal per córrer la XVIII edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya (ja no recordava haver-me apuntat a la llista d'espera), així que vaig acceptar. Després del Challenge no havia corregut gaire per culpa de la ferida al peu, però confiava en que, amb el pas dels dies, pogués tornar a fer-ho amb normalitat. I així va ser, la setmana passada a Olesa vaig acabar amb bones sensacions i també havia pogut completar alguna tirada bastant llarga per l...

La previsió metereològica no era gaire bona dissabte, i la realitat de diumenge encara ho era menys, ja que quan em vaig aixecar tenia dubtes de si finalment se suspendria la prova o no. Tot i que la sortida es va donar amb una mica de retràs, la prova es va disputar amb relativa normalitat. Per davant hi havia 28 km amb 1.000 m de desnivell positiu, destacant les pujades al Puig de la Mola, el Montau i el Turó de l'Oró. Al principi tothom intentava esquivar els bassals, però després ja vam veure que era inútil si després s'havien de creuar rieres amb l'aigua per sobre la cintura. Vaig començar a pujar la Mola decidit a arribar a coronar corrent, tot i que la pujada era forta i vaig provar de caminar i, a part de carregar menys les cames, els corredors que tenia de referència no em guanyaven distància, fins i tot n'hi retallava a algun. Un cop a dalt, la baixada tenia trams bastant tècnics on encara tinc molt que millorar. Més tard, passada la bifurcació on...