viernes, 15 de abril de 2022

Andomita

Última cursa del Marc Fernàndez i el Conrad Solé, que consisteix en sortir de cota 0 (Hospitalet de l'Infant) i arribar fins al país veí (Andorra), el que seran 420 km i 20.000 m+ en un màxim de 130 hores (temps que tinc clar que és molt just per mi). La navegació serà amb GPS i hi ha 4 bases de vida. Es permet l'assistència externa en 28 punts tot i que jo pràcticament no en tindré.  Com sempre, hi ha una finalitat solidària, que en aquest cas és col·laborar amb AFASIT, un associació que ajuda les famílies dels nens que han patit abusos infantils a Tarragona.

La veritat és que el format inicial, per etapes i obligatori per parelles i amb assitència, no em cridava l'atenció en excés. Finalment, el format nonstop i la possibilitat de fer-la individual sí que em motivaven, a més a més que l'assistència passava a ser recomanada i no obligatòria.

Hi arribo com hi arribo, no fa ni un mes que vaig acabar les 200 milles de Tarragona. Muscularment em trobo molt recuperat, però això no treu que vaig estar tres nits sense dormir i vaig patir una reacció al·lèrgica.

1. L'Almadrava - Prades : 85 km, 5.422 m+, màxim 24h.

Sortim a les 23:00 del divendres uns 32 sonats que fem l'Andomita més alguns que fan una o dues etapes. Gran ambient... i pam! Res més sortir, no veig una vorera i acabo a terra. Mare meva, comencem bé! En fi, continuem fent camí. Me n'adono que el gps de mà m'ha perdut la senyal, no sé si és d'algun cop per la caiguda o què, penso que ja ha mort però al cap de 2 hores la recuperarà i ja no fallarà més en tota la cursa. 

A les parts altes fa molt vent i ja anem molt més estirats, pràcticament només coincideixo amb el Joan Parrón i el Sergi Cebrián. Passem Masboquera i Pratdip, aquesta primera nit de moment es deixa fer bé. A l'Argentera ja hi arribo de dia i havent coincidit amb el Xavi Ayala i el Jaume Castellví, amb aquest parell hi coincidiré molt aquests dies.

Agafant forces a Arbolí, km 71.

A Arbolí hi ha la Paula i els meus pares, aprofito per menjar i agafar forces abans d'anar cap a Prades, on hi arribaré sobre les 18:15 del dissabte, amb 19h15' de cursa. M'ha sortit una mica més de desnivell del que havia de ser en teoria, i el terreny era molt sec i pedregós.

A la base de vida menjo i intento dormir 1h, cosa que em resulta impossible pel soroll. 

2. Prades - Castelldans : 61 km, 2.334 m+, màxim 20h.

Surto sobre les 20:30, he de fer alguna paradeta a dormir 10' pel camí però vaig avançant. Aviat coincideixo amb el Loren i l'Stephan, amb qui també coincidiré molt al llarg de la cursa. En principi, gairebé tot el desnivell i trams tècnics estan a la primera part, al Montsant, passem per llocs com la Serra Major, Ciurana o Cornudella. 

Merda! Sembla que estic gafat amb aquesta cursa. Notava que m'entraven moltes pedretes dins la vamba, i quan m'hi fixo veig que hi tinc un bon trau, ja seran per llençar però encara he de fer 30 km amb aquest calçat. A falta de cinta americana, intento arreglar-ho temporalment com puc amb esparadrap.

Solució? Per poc temps!

Tot i això, la segona part és tota per rieres amb vegetació alta i una mica de camp a través. Això provocava que, tot i semblar un tram fàcil a priori, tampoc deixava avançar gaire. A Castelldans hi arribo amb el Loren, sobre les 13 del diumenge. Si al tram anterior m'ha sortit més desnivell, aquí m'ha sortit algun km de més. Aquí em dutxo, menjo i sí que puc dormir 1h.

Arribant a Castelldans amb el Loren, foto del Miquel (@mivasago_trail).

3. Castelldans - Les Avellanes : 79 km, 1.558 m+, màxim 20h.

D'aquí surto sobre les 16:00, unes 3 hores abans del tall. Per endavant una etapa plana i corredora, la idea és arribar a una hora decent a Lleida per sopar allà. Els 22 km fins a Albatàrrec els faig prou bé, em passen el Josep González i l'Enric Pintó però continuo a bon ritme. A Lleida hi arribo ja amb el frontal posat, i la Noemí i el Ramon estan al voral del riu animant, em diuen que hi ha llocs per sopar i paro a menjar una pizza. M'entra d'allò més bé al km 173.

Menjant una pizza (vegana) a Lleida. Gràcies Noemí i Ramon pels ànims.

Al final del poble hi havia el Marc donant avituallament, jo continuo. Tota aquesta part la faig trotant, a bon ritme (cosa relativa, bon ritme tenint en compte la tralla que portem). Aquesta nit tornaré a coincidir amb el Xavi Ayala, Jaume Castellví, Loren, Stephan.... l'estratègia és diferent en cada cas. El Xavi i el Jaume dormen més que jo, en canvi el Loren i l'Stephan molt menys, però sempre tornem a coincidir.

A Balaguer hi ha el Marc donant avituallament, aprofito per tirar-me dins la furgo a dormir 10'. Vinga va, últim esforç per arribar a la base de vida. Una bona pujada que em portarà fins les Avellanes, on ha vingut la família a animar-me. Aquí hi arribo passades les 10 del dilluns.

No puc tenir més sort amb el sogre que m'ha tocat.

Aquí sí que dormo 2h, menjo bé i tinc la tranquil·litat de tornar a tenir un comodí de vambes de recanvi, gràcies Toni per anar a comprar-ne unes!

4. Les Avellanes - Tremp : 78 km, 4.069 m+, màxim 24 h.

Començo aquest tram sobre les 14:00, amb una hora de marge sobre el tall. A la base de vida hi hem coincidit tots però es repeteix la història: el Loren i l'Stephan han dormit menys i van per davant, el Xavi i el Jaume han descansat més i ja m'agafaran.

Fem un barranc molt sec, fot una calda de cal Déu on estic a punt de treure'm la samarreta. Per fi s'acaba i arribem a Àger, on hi ha el Marc donant avituallament. Ara vé el tram més dur, el Montsec, i ja ens avisa que no anem sobrats de temps.

Surto amb el Xavi Ayala i el Jaume, tot i que van molt forts a la pujada i els deixo anar. Per darrere, el Loren i l'Stephan han parat a un bar a sopar i ja no els veuré més.

Continuo pujant, em poso el frontal just abans d'agafar la primera cadena, he de vigilar perquè fa molt vent i és una zona molt exposada. Arribo a dalt i toca carenejar una estona. Al coll abans de baixar, el Marc ha vingut a donar una mica d'avituallament i sobretot ànims.

El Jaume i el Xavi havien arribat molt abans però estaven menjant a la seva furgo i s'hi entretenen més. Jo surto i ja m'atraparan. Ens acabem juntant de nou abans d'afrontar l'exigent baixada cap al Congost de Mont-rebei. És dreta, molt dreta. Ja pràcticament a baix, els dic que tirin perquè paro a dormir 10', tot i que després del Congost els agafo perquè han fet el mateix.

La pujada cap a Alsamora es fa llarga i feixuga, ens surt algun km més del que calculàvem. Hi arribem separats, ells paren al seu avituallament i jo tiro, m'agafaran més endavant quan pari a dormir 10'.

A partir d'aquí anirem força estona junts, es fa de dia i comença un tram amb bastant camp a través sense camí massa definit. Aquí ja veig que el ritme ha baixat molt i, si no estem fora del temps de tall, poc falta. Els peus em fan molt mal i no em deixen córrer massa.

Arribant al Coll amb la idea de deixar-ho.

Truco a la família i al Marc i els dic que plego, no em donarà temps a arribar a Tremp abans de les 15:00. Tot i així, arribo a la cruïlla de la carretera (km 288, 15 abans de Tremp), sobre les 11:45. Hi arribo amb la clara idea de deixar-ho, em fan molt mal els peus, la cadera (em vaig donar un cop en algun moment) i no tinc temps.

No obstant, em cuiden com un nen petit i decideixo intentar-ho. Tinc 3h per arribar a Tremp i em diuen que el Jonatan va trigar justament això. Surto corrent i sembla ser que és possible, però de seguida arriba una galleda d'aigua freda i em fa veure que no hi arribaré pas. Finalment, paro a Eroles (km 294) sense temps material d'arribar a Tremp abans de l'hora de tall.

Final de l'aventura a Eroles (km 294), com a mínim ho vaig intentar.

Ha estat una gran aventura, moltes experiències viscudes amb companys i en solitari. Enormement agraït a l'organització, especialment al Marc per cuidar-me tant però també al Conrad, Sandra, Enric, Miquel, Ricard, Antonio... i tots els que em deixo. Gràcies a la família pels ànims i a les assistències del Jacinto i del binomi Ayala-Castellví, que em van ajudar també.

Propera edició 2024... si hi tornaré? No ho sé, estic acostumat a que en aquest tipus de cursa em sobri mig dia com a mínim. En canvi, aquí hauria de portar assistència full time per, com a mínim, tenir possibilitats d'entrar dins el temps de tall. Aquesta vegada, amb la Paula embarassada, era impossible. I per la propera edició sembla complicat també. Enhorabona als 6 valents que van acabar la cursa.

Pel que fa a mi... de moment aquest any màxim 100 milles, veurem si una o dues. Per l'any vinent, ja veurem què ens deixa fer el Rai!


4 comentarios:

  1. Ja tan sols plantejar-se un repte així és de valent!!
    El que has fet és una animalada!!
    Has d'estar orgullós i tot suma pels següents objectius que et proposis.
    Tinc clar que per fer una aventura d'aquestes també has d'estar una mica tarat!!!
    T'estimo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. T'estimo! Gràcies per recolzar-me sempre, encara que em fotis bronca xD

      Eliminar
  2. Sergi, quan el Marc va passar-me.la.llista vaig veure algunes persones que havien fet les 200 milles, i clar tu has estat a les dos, ets un dels grans d'aquest esport. Moltes felicitats per tots aquests kms, per l'actitud i pels somriures que sempre portes a la cara.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies per tot Conrad! Va, a veure si el convences que ens doni una mica més de marge😂😂

      Eliminar