Addicció a l'ultrafons

Sempre m'han agradat les curses solidàries, però és que quan em van proposar formar part d'aquest equip, vaig trigar mig segon en dir que sí. Anem per parts, la Trailwalker de Girona surt d'Olot per recórrer la ruta del carrilet (una via verda) fins a Sant Feliu de Guíxols, acumulant 100 km bastant planets (500 m+ aproximadament). La finalitat d'aquesta cursa és recollir diners per acabar amb la fam i la pobresa a diferents països. I finalment... l'equip. Tinc la sort de poder formar part del Térmens Biomecànica Esportiva, juntament amb l'Oriol Pagès, el Jordi Martí i l'Anna Juvé. Les dos persones que ens assistiran seran el Joan i l'Edyta, tot i que el suport s'amplia amb la família de l'Uri, la mare del Jordi i els meus pares. L'Anna arrossega molèsties i el Jordi una lesió abans de començar, així que sabem que tocarà patir. Tot i això, a les 10 del matí prenem la sortida des d'Olot molt il·lusionats. Ens hem posicionat ...

A Calella hi he fet 3 Ironman i 3 edicions de les 6h. Algú podria pensar que tinc aquest passeig avorrit. No és el cas, però encara que fos veritat, avui necessitava tornar a Calella. A més de les curses que comento, també vaig prendre la sortida dels 100 km el 2015. Vaig prendre la sortida i em vaig retirar al km 70 per saturació mental. Després de la petita prèvia, la crònica que escric a continuació no em fa gaire gràcia d’escriure, però crec que ho he de fer així. Sempre he dit el que penso i aquesta vegada no serà una excepció. És més, no escriure el que penso, escriuré el que va passar realment... La prova consisteix en fer 20 voltes de 5 km, dividits en 2’5 km d’anada i 2’5 km de tornada. Hi ha un avituallament-control a cada extrem. Prenem la sortida només 23 corredors. Aquesta cursa no està reservada per superhomes ni res per l’estil, però sí per gent que està una mica grillada. En fi, sortim i la gent comença fletxada. Em col·loco en 7ª posició i em distrec ...

Tot i que no la tenia prevista a principi de temporada, ja havien passat dos mesos del Montnegre i em moria de ganes de córrer un ultra trail. A més, el Parc Natural del Montseny sempre m'ha agradat quan hi he estat. D'aquesta manera, vaig cap a Viladrau per prendre la sortida a les 7 del matí. Dubtant fins a últim moment si portar posat el frontal o no (dur-lo a la motxilla era obligatori de totes maneres), finalment me'l poso per fer la primera mitja horeta més segur. Comencem i directament anem amunt. A Font de Llops hi ha avituallament líquid però continuo pujant sense parar. Arribem a dalt i baixem cap a Sant Marçal, on sí que aprofito per avituallar abans d'una bona pujada. Ara ve el Turó de l'Home, on corono després de rebre els ànims del Jose Samaniego i la seva parella. Avituallo ràpid i avall. A la baixada passo la Teresa Forn, amb qui he anat fent la goma fins ara. Desde la sortida que ha estat plovent, molt poc (no em poso l'impermea...