Addicció a l'ultrafons

Al 2013 m’hi volia inscriure però no em vaig decidir, al 2014 vaig abandonar al cap de 8h de cursa, al 2015 vaig haver de passar-me a les 12h per problemes d’agenda... així que tenia les 24 hores entre cella i cella des de feia un munt de temps. Es tracta d’una cursa amb un funcionament ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a una pista de 400 m durant un dia. Bé, a la pràctica 437’7 m, ja que els corredors de 24h individual correm pels tres carrils exteriors, juntament amb els de 24h per parelles i els de 12h. És una dinàmica tan senzilla que resulta absurda. Les 24h sempre solidàries. contra l'ELA i en record del Zenón. Saludant al gran Ricardo Abad. Es dóna la sortida i la gent comença molt ràpid, alguns aguantaran i altres petaran de forma exagerada. Vaig a la meva, ritme suau i fent petites parades quan toca. Canvis de sentit cada 3h, caminant alguna volta mentre bec o menjo, xerrant amb amics... 50 km en 5h molt fresc. La fatiga i el poc entrenamen...

Ribot O-Free Dissabte vaig anar a Dosrius per participar a aquest rogaine de 3h amb l'Adrià Vall, tot i que algun problema logístic ens va impedir prendre la sortida puntualment. Tot i començar amb 40' de retard, vam poder aconseguir totes les fites excepte 3 anant a bon ritme i gaudint de les encigalades camp a través. Amb l'Adrià Vall, contents del rendiment tot i el mal inici. Rogaine Popular de Sant Cugat Al dia següent vaig anar cap a Sant Cugat per participar amb el Kaiman en el rogaine de 4h solidari amb la Marató de TV3. Ens van donar un mapa amb 30 fites distribuïdes per Collserola, però només puntuaven 20. Amb 3h05' ja estavem a meta amb la feina feta, tot i que 10 segons abans havia arribat el guanyador (un noi d'Estònia campió d'Europa de Rogaine un altre any, que ens va avançar just al final). Així doncs, 2ª posició de Raidaventura.org... o del Kaiman, jo anava amb ell i havia de decidir o seguir-lo o mirar el mapa, i a vegad...

Què és una Punk-Trail? S'autodefineixen de la següent manera: Una Punk-Trail és una sortida per la muntanya on corredors/es (anomenats Punk-Trailers) volen disfrutar de la muntanya i del plaer de córrer per ella (Trail-Running). Una Punk-Trail no és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Aquí tots som guanyadors! Ah i el detall més important, són gratuïtes per a tothom. Per tant, és una jornada totalment lúdica, on el més important és la seva finalitat: passar-ho bé i col·laborar entre tots a la recollida d'aliments. Èxit solidari. I per això vaig anar fins al Pont de Vilomara, per passar-ho bé i posar el meu granet de sorra. De pas, va sortir un molt bon entreno de 33 km i 1.500 m+, gairebé tot en companyia del Kaiman, l'Adrià i el Dídac. Moltes gràcies als organitzadors d'aquest sarau per la seva feina altruïsta i desinteressada! Llarga vida a les Punk-Trail! Amb l'Adrià Vall. Amb el Krlos ...

Arribo a Eslida (Castelló) passades les 2 de la matinada amb el meu amic Yak. Dormim poc més de tres hores i ens toca una marató. Crec que encaixem perfectament amb el nom de la cursa! Comencem una llarga jornada juntament amb els de la mitja marató. Ritme alt tot i que de seguida toca caminar, les pujades són molt dretes. I les baixades també. Em sembla que per treure 3.800 m+ amb una cota màxima de poc més de 1.000 m, poca cosa plana farem. De seguida veig que el terreny tampoc dóna treva. Obliga a estar atent en tot moment, i després se suma una calor impròpia d'aquestes alçades de l'any. Ens separem de la mitja i arriba un tram molt dur que ens portarà fins al Pic Espadán (1.046 m). Faig la major part de la pujada prou bé però un cop a dalt pateixo una petita davallada durant la crestejada. Després de gaudir d'unes vistes espectaculars, tiro cap avall per la pedregosa baixada mentre vaig restant km entremig d'aquest complicat terreny, ...

Inici. 2h42' amb gust a sang a la boca i àcid làctic a les cames. Final. A grans trets, així podria definir la meva participació a una cursa "curta" després de molts mesos i crec que fins i tot anys. Però al darrera hi ha molt més. Hi ha un circuit al costat de casa que m'ha permès conèixer alguna zona que no sabia que existia, l'ocasió de retrobar-me amb amics del Triatló Vallirana, Runners del CEM, Ultra-tarats, de la meva època de futbol sala... i per què no, una fuetada de tant en tant ja va bé entre tanta llarga i ultra distància. Al llarg dels 28 km amb 1.350 m+ hi ha hagut de tot: un circuit majoritàriament rodador però amb baixades tècniques, pujades verticals i trams de cordes. Pics per sobre de les 190 pulsacions i per sota dels 3 min/km. En quant a la competició, vaig anar en 11ª posició gairebé tota la cursa, fins que em vaig posar 10è pujant al Puig Vicenç i vaig arribar a meta 6è sense avançar a ningú més (els 4 de davant es van perdre, tot...

Avui vaig cap a Montblanc amb moltes ganes per prendre la sortida de la Roures Extrem. Després de saludar molts amics i companys de fatigues, comencem la llarga jornada que tenim per endavant. Amb els companys abans de començar. A la primera part m’ajunto amb el Pau Triebel i el Claudio Zapater, bona roda tots dos. El Claudio es queda un pèl enrere i el Pau se m’escapa baixant molt segur per una tartera. El Pau anava tan sobrat baixant que feia fotos. Amb el Claudio Zapater. Després ve un tram que em perdo, juntament amb un grup gairebé de 10 corredors, per culpa d’algú que deu tenir una vida bastant depriment i no té res millor a fer que canviar cintes. Arrenquem la cinta que ens ha fet equivocar i trobem el camí correcte de nou, a continuar que no ha estat res! Pujant per la tartera ja amb una calor important. Continuo fent mentre apreta la calor, entre tarteres i corriols preciosos, coincidint contínuament amb l’Albert. Arribo a la cota màxima...

Aquesta cursa no la tenia prevista, però a última hora em vaig apuntar animat pels companys de Vallirana que hi corrien i per la proximitat del lloc. La setmana passada vaig fer la UT del Rincón i em noto força recuperat, però els 170 km pesaran a les cames. Avui per endavant tinc 42 km i 1.900 m+. Sortim a les 7 del matí des d’Olesa de Bonesvalls, frontal al cap i ritme ràpid d’inici. En un primer moment m’ajunto amb l’Alex Castaño i anem fent més o menys plegats fins el km 10 que se m’escapa. Vaig fent km’s, baixades relliscoses pel fang que hi ha arrel de les pluges dels dies anteriors, pujades per tarteres que t’obliguen a anar a 4 potes, terreny molt pedregós... la cursa és més dura del que pot semblar pel desnivell, m’encanta! Cap al km 20 m’agafa el Raul Koala i fem junts un tram, bons records que em venen a la memòria de La Ronda dels Cims , on vam compartir un munt d’hores. També m’agafen el Guille Cuesta i el Jaime Escolano. Em fan força ma...

He fet moltes ultres però de 100 milles només Ehunmilak (2014), La Ronda dels Cims (2015) i el Montblanc (fa un mes i mig). Avui intentaré la quarta a Castielfabib (València, a prop de Terol). Per endavant, 170 km amb 6.800 m+ i un temps màxim de 42h per completar-los. Sortim a les 19:00, només som 32 corredors així que tocarà anar molta estona sol. 5 corredors marxen endavant i ens quedem un grup al darrera. Els 10 primers kms piquen cap avall i són fàcils, passen volant. De seguida toca posar frontal al cap per afrontar la primera pujada, és majoritàriament per pista i la faig força bé. Arribo a dalt i baixo cap a Mas del Olmo. Surto d’aquí en 9ª posició i afronto una pujada bastant exigent cap a Alto de las Barracas (1.838 m, sostre de la Comunitat Valenciana), on arribo 8è. Fa una mica d’aire al cim, així que passo el control i ràpid cap avall per no agafar fred. Baixant cap a la Puebla de San Miguel avanço un altre corredor. La baixada és molt pedregosa i força tècnica,...

Quan el Jaroslav (àlies Kaiman) em va proposar anar al Raid del Ferro no podia dir-li que no. Així que l’equip Raidaventura.org anem cap a Malgrat de Mar per participar a la categoria èlit. Sé que em tocarà patir molt perquè el Kaiman em supera tant en forma física com en la falta de sentit comú, però vaig amb moltes ganes d’aprendre d’ell. Comencem a les 7 del matí amb 9h de raid per endavant. Després de resoldre un problema matemàtic entre els 7 equips, obtenim un roadbook per anar amb la btt fins al punt on començarem una secció a peu ja amb mapa. Hi ha tres balises, que aconseguim no sense abans fer alguna encigalada camp a través. Toca agafar de nou la btt, ara amb un mapa que indica les 9 balises disponibles en aquest sector. El terreny no era massa tècnic però hi havia alguna pujada força pronunciada. Vam aconseguir 7 fites de les 9 disponibles en la btt-o. Tornem al punt d’inici de la prova i hem de fer front a 5 km de patins o patinet. Donat el meu nul cone...