Addicció a l'ultrafons

Gran matí a Palau Solità i Plegamans fent la Cursa Maria Victor, només 7 km però gaudits de principi a fi amb alguns dels components del ProyectoPol i amb la sort de poder córrer amb el Pol Molinos. Sens dubte ha estat una experiència molt gratificant, aprofito per desitjar molta sort al Tony en el seu proper repte de fer el triatló olímpic de Banyoles, així com a la resta de membres que l'acompanyaran. Recordeu que una forma molt senzilla de col·laborar és a través de teaming ( https://www.teaming.net/proyectopol?lang=es_ES ) per la simbòlica quantitat d' 1€ al mes, o bé comprant productes a  http://www.proyectopol.com/shop/ . Gràcies!

Després de 4 anys visitant Balaguer per fer el half “normal” i en plena recerca  de nous objectius que em motivin a continuar fent triatló, aquest any em decideixo per la modalitat Infern. La prova consisteix en les distàncies de mig ironman, però amb l’afegit de 20 kms de btt després de la natació. Havent dubtat fins l’últim moment per la forta calor, decideixo nedar amb neoprè. Poca cosa a comentar aquí, circuit a dues voltes amb millors sensacions conforme van anar passant els metres. Amb 36’55’’ pels 1.900 m, faig el 6è parcial (en realitat en 10è, però alguns plegaran més tard) tot i que uns quants estem molt junts. Faig la transició i, després d’algun problema amb la cala i el pedal, començo el meu punt dèbil: la btt. 20 km amb gairebé 600 m+, al principi fàcils però que després es compliquen i m’obliguen a posar el peu a terra en més d’una ocasió. 1h25’ a sobre la btt són suficients per deixar-la de nou al box, canviar les sabates i agafar la bici de car...

L’any passat em va agradar aquesta marató, així que repeteixo. Només té 1.500 m+ i és força ràpida però amb algunes sorpreses. Dos mesos sense fer maratons i ara en faig dues en dues setmanes seguides. Saludo alguns amics i em preparo per la sortida, que aquest any és escalonada segons la distància que fa cadascú (gran millora respecte l’edició anterior). El ritme d’inici com sempre és molt alt, però jo tinc molt clar que he de seguir l’estratègia de sempre: ritme constant i els altres ja aniran petant sols. Els primers 10 kms són molt ràpids, a partir d’aquí la cosa es fa més lenta a causa de grimpades, algun tram amb cordes, creuar una i altra vegada el riu… la cursa no té gaire desnivell però te’l trobes en poques pujades, així que aquestes són exigents. Anem cremant kms, passo a prop de Montesquiu, després unes magnifiques vistes del Pantà de Sant Antoni i aleshores una vertiginosa baixada que recordo del 2014… i així arribo el poble d’Orcau (km 18). La propera para...

Gran entreno amb bici de carretera fent la ruta dissenyada pel Victor Garcia, amb l'Abel, el Toni Montero i un servidor aguantant el ritme de l'Emilio. S'haurà de repetir més sovint... a la primavera del 2016 em tocarà fer-ne unes quantes d'aquestes!

Gran entreno per un entorn privilegiat: el Parque Natural de Ordesa y Monte Perdido. La companyia avui està a l'alçada: la Rosa Carmona amb el seu marit Juanma i el seu germà Toni, i el Manolo Real que ens farà de guia. La ruta dissenyada (i adaptada sobre la marxa) pel Manolo va ser la següent: Pradera de Ordesa, Mirador de Calcilarruego, senda de los Cazadores, Cola de Caballo, refugio Goriz, lago helado, Monte Perdido (3.355 m), lago helado, Cilindro de Marboré (aquí no vam poder fer cim als seus 3.325 m), lago helado, refugio Goriz, Cola de Caballo, senda de los Cazadores, Mirador de Calcilarruego i Pradera de Ordesa. Mirador de Calcilarruego. Increïble entorn. Refugio Goriz. Cadenes per pujar. Monte Perdido (3.355 m). Monte Perdido (3.355 m).                                        Baixant cap al lago helado. Cola de Caballo. Llàstima de no hav...

No corro una marató des del maig, així que avui tocarà anar un punt per sobre del ritme al que tinc acostumades les cames per les ultres i anar a pels 42 km amb la patata una mica més revolucionada. Sortim des de Guils de Cerdanya i hem de fer front a 1.900 m+. Per fer-ho, agafarem forces a Guils Fontanera, Refugi La Freixa, Refugi de Meranges, Meranges, Gréixer, All, Ger, Coforn, Niula i Bolvir. També gaudirem de magnífiques vistes com les que ens regala l’Estany de Malniu. Les sensacions al principi no són gaire bones, tinc molèsties estomacals i a sobre encara m’he de posar de mala llet. Sortint del primer avituallament, veig al dorsal 21 (Xavier Casanovas Garcia, si algú el coneix ja li pot transmetre les meves paraules) llençant un got al mig de la muntanya. Quan li recrimino la seva conducta (sense cap insult ni paraula fora de to) em contesta que si vull “tocar-li els collons”. En fi, em fa fàstic ser de la mateixa espècie que aquest tipus de gent. Evidentment, a ni...

Feia temps que tenia ganes de venir a Vandellòs per fer aquesta ultra, perquè m’havien parlat molt bé d’una organització que ja porta alguns anys fent curses més curtes. Però sobretot tenia ganes de venir a la primera edició de la ultra per sortir del meu escepticisme sobre les característiques i xifres que “es venien”: 85 km i 5.200 m+ per un terreny molt pedregós i tècnic, però alhora al costat del mar (arribant a trepitjar la platja). Això semblava, a priori, una combinació impossible, però va resultar ser real. La sortida es dóna a les 00.00 de dissabte, una hora que em fa força mandra pel cansament setmanal, però vinc a fer el que m’agrada així que cap queixa. La sortida com de costum és ràpida però jo a la meva, intentant sobreviure a una xafogor asfixiant. El meu principal temor és si podré aguantar la temperatura del migdia... però això ja m’ho trobaré, així que de moment anar fent camí. A estones ben acompanyat per la Gemma, els Garraf Runners, el Joan Pallejà... P...