Addicció a l'ultrafons

No és necessari penjar-se un dorsal per sortir a fer una ultra per la muntanya. Avui ens trobem a Terrassa per fer 80 km (amb els seus 4.200 m+) pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El Marc Camí farà de guia i serà el pastor que guiï aquest ramat de cabres sonades, alguns farem el recorregut sencer i altres ens acompanyaran un tram. Els pares del Marc ens prepararan diversos avituallaments. Quan passen pocs minuts de les 6 del matí, emprenem la marxa passant pel costat de l’hospital abandonat, quin yuyu tu. Comencem tirant cap amunt i sobre les 2h fem una breu pausa en un avituallament sorpresa, on triomfen les barretes casolanes del Diego. Aquí no ens entretenim gaire i seguim per fer cim a La Mola, punt més alt del recorregut. Fem foto de rigor i marxem avall cap al Coll de Grua, on tenim l’esmorzar a base pa amb truita i una mica de pastís que ha portar l’Angel. De nou estem fent ruta gastronòmica, acabarem amb més kilos que abans de començar! Fins aq...

La idea inicial d’aquest cap de setmana era fer ahir l’Ironcat i avui venir a córrer a Martorell mitja horeta, però amb la suspensió de l’Ironcat toca canviar els plans i córrer 6 hores. Funcionament ben senzill: voltes i voltes a un circuit de 2’5 km. Es dóna la sortida i des d’un principi el Paris Canals marxa en solitari, algun el segueix però plega abans d’hora (algun ho fa premeditadament, i algun simplement s’ha passat de ritme i peta). Jo em quedo en un segon grup amb el David Lillo o el Krlos, però tant un com l’altre se m’acaben escapant. Les primeres voltes passen com si res i compleixo les 2h bastant fresc de coco, a partir d’aquí ja comencen els pensaments de “què collons fots aquí”... la calor comença a apretar i el ritme comença a baixar, marató en 3h45’. Ritme un pèl per sota del previst i aguantant l’estona cadàver. Km 50 en 4h30’, aquí sí que ha caigut el ritme... M’intento recuperar a base de líquid, ja que tinc l’estómac tancat i no m’entra res sòlid....

Hi ha triatlons que tenen molta fama però on el tracte de l'organització cap al participant deixa bastant que desitjar. L'Ironcat és el cas contrari. És per aquest motiu que, tot i haver entrenat poquíssim volum en bici aquest any, volia anar cap allà per creuar per 4rt cop la meta de L'Ampolla. El dia abans va fer molt vent, i les previsions pel dia de la prova no eren gaire optimistes, més aviat al contrari. Els companys del Triatló Vallirana em van informar de la reunió informativa... s'esperava a l'endemà per decidir si es feia la distància ironman o una alternativa consistent en 3.800 m nedant i 21'1 km corrent, que personalment no em motivava en gens. Va arribar el dia de la prova, vaig anar a L'Ampolla i es va dir que la distància ironman estava descartada, l'alternativa depenia del permís de la Creu Roja per fer la natació. Semblava que sí que es faria, però el vent provocava mala mar i fins i tot s'havia endut una boia mar endins.  ...

Avui anem a córrer per la muntanya màgica. A prop de casa i perfecte per fer desnivell, però que a l’hora de la veritat trepitjo poc. Es dóna la sortida i sempre dic que el ritme és ràpid, però és que avui em sembla exagerat. Noto que no puc seguir aquest ritme inicial de la multitud, deu ser per haver fet ahir la marató solidària de spinning , així que jo a la meva i anar fent. 4 primers kms per asfalt i pista que rodeja el nucli de Collbató per pujar ràpidament escales amunt i agafar un corriol on em trobo l’Albert Viñau que ha de plegar amb un esquinç al turmell. Mala notícia sens dubte i una llàstima donat el seu gran estat de forma. Sembla que he trobat el meu ritme, la cosa va pujant i abans del km 10 em diuen que vaig en la posició 70. Mare meva sí que vaig enrere avui... en fi, continuo amunt fins al Pla de Sant Miquel i baixo cap al Monestir, on hi ha el meu pare donant-me ànims abans de començar una part força dura però alhora molt maca. Toca pujar a Sa...

Gran matinal avui a les instal·lacions del Terrassasports, on s'ha organitzat una marató de ciclisme indoor. Tots els beneficis de les inscripcions han anat cap a la casa dels xuklis, on s'acullen nens amb càncer i les seves famílies. S'han fet 4 classes, 3 d'elles de 45' i una de 80'. Ja que hi anava, he aprofitat per fer-les totes sumant un bon entreno de 3h45' amb puntes de pulsacions altes. Però això és el de menys, el més important és haver posat el meu granet de sorra per una gran causa. http://www.afanoc.org/ Correr con los xuklis

Avui la sortida es dóna des de Caro. Hi pujo amb l’Albert Pitart, sens dubte molt menys cansat pujar-hi en cotxe que no pas corrent com a La Cursa del Llop. Tenim per endavant 107 km i 4.600 m+. Sortim i agafo ritme còmode des del principi. En un tres i no res em planto al Refugi de Clotes (km 9) on em trobo al Santi fent de voluntari i aprofito per agafar un parell de trossos de barreta. Au a continuar, una llarga estona baixant amb el Jordi Plans per passar pel punt d’aigua de Sant Roc (finalment, aquest punt era un pèl abans del previst) i anar cap a Paüls, on ja m’esperen els meus pares. Ja estic al km 23 així que ara aprofito per agafar forces.   Ara ve una pujada important que faig amb l’Assís, la calor comença a apretar i de quina manera... de seguida em quedo sense aigua i només desitjo no trobar-me aigua bruta estancada, ja que la beuria i em sentaria malament. Trobem aigua que corre pel riu i ho aprofitem per beure i remullar-nos. Mort de calor arribo a Roques de...