100 km de l'Alt Maresme

El funcionament de la cursa d’avui és ben senzill: circuit de 2’5 km d’anada i els mateixos 2’5 km de tornada. I així 20 vegades, fins a completar 100 km. El lloc me’l conec molt bé, després d’haver-hi corregut la marató de 3 ironman i dues edicions de les 6h.

Avui som pocs (uns 20) però ben avinguts, doncs puc saludar alguns amics de la família de ultracorredors de terreny pla, que sóm pocs i peculiars. Des d’un inici em poso 3er, no gaire lluny del 2on però veient com el Mia Carol marxa sol al capdavant de la cursa. En aquesta situació continua la cursa fins passat el km 30, en el qual em poso 2on i vaig obrint forat al darrera... al cap de poc em doblarà el Mia Carol.

Arribo al km 50 en 4h20’, tot i que la calor apreta i el vent comença a bufar amb ganes. En aquest punt estic molt bé físicament, però tinc el cap en un altre lloc per temes personals. Continuo fent, doblo al 3er, el Mia em dobla de nou... em quedo en terra de ningú, 2on però sense cap opció de disputar la 1ª posició i sense veure-li possibilitats reals al 3er per avançar-me. No he gaudit en cap moment de la cursa, i al km 70 se’m fa una muntanya increïble i decideixo plegar.

Sempre he tingut clar que en l’ultrafons el component mental és més important que el físic, i més en curses planes tipus hàmster. Avui m’ha fallat el que crec que és el meu punt fort, una llàstima no haver estat a l’altura de l'ocasió i haver fallat a tots els que m’ajuden. Sembla que tinc una relació d'amor-odi amb les curses ultres en pla, ja que o em van molt bé o plego. Ara a passar pàgina, diuen que de tot se n’aprèn.