Addicció a l'ultrafons

Aquest any ja porto molts kms en cursa, però no tots els que voldria entrenant, bàsicament per falta de temps (per mi, un dels béns més valuosos en la societat actual). Les 100 milles estan, com diuen en el país veí, a la vuelta de la esquina. Així que el meu entrenador i jo (és a dir, jo) decidim anar a fer aquesta ultra sense ambició competitiva alguna, simplement com a entrenament molt llarg i intentant arribar-hi havent entrenat tot el possible els dies previs. Arribo a dimecres havent encadenat 6 grans dies d’entreno, els millors de l’any amb diferència, on se m’han ajuntat més hores disponibles per entrenar amb una gran motivació. Aquests dies acumulo uns 130 km corrent acompanyats d’uns 230 km amb bici i 5.000 m nedant. Per tant, vaig a fer la ultra amb les cames tocades però sense cap símptoma aparent de sobreentreno: ni falta de motivació, ni pulsacions altes, ni falta de son, ni falta de gana (jo d’això últim no n’he tingut mai)... I així em planto a Begues, ...

En un cap de setmana on també em cridaven l’atenció la “Ultra de Mallorca-Serra de Tramuntana” i “Pels Camins dels Matxos”, me’n vaig cap a La Roca del Vallès per córrer aquesta marató de muntanya amb 2.000 m+ (tot i que no posaria la mà al foc per aquest desnivell, surt una mica menys). He corregut moltes vegades per la comarca però mai en aquest poble. De nou tinc ocasió de saludar alguns amics i companys de fatigues. Es dóna la sortida i de seguida arriba una pujada molt dreta, de les de caminar sí o sí... si no fos perquè encara estem dins del poble i no hem fet ni el primer km. Haurem de córrer doncs, i la patata revolucionada. Un cop entrats a la muntanya, aquesta ens rep amb aquella olor tan característica de la terra mullada. Per sort, el temps ens respectarà i no plourà durant el matí. De seguida m’enganxo amb el Sergio Heredia. He sortit massa ràpid, afluixo un pèl per calmar les pulsacions, però només una mica ja que les cames responen molt bé. M...

El funcionament de la cursa d’avui és ben senzill: circuit de 2’5 km d’anada i els mateixos 2’5 km de tornada. I així 20 vegades, fins a completar 100 km. El lloc me’l conec molt bé, després d’haver-hi corregut la marató de 3 ironman i dues edicions de les 6h. Avui som pocs (uns 20) però ben avinguts, doncs puc saludar alguns amics de la família de ultracorredors de terreny pla, que sóm pocs i peculiars. Des d’un inici em poso 3er, no gaire lluny del 2on però veient com el Mia Carol marxa sol al capdavant de la cursa. En aquesta situació continua la cursa fins passat el km 30, en el qual em poso 2on i vaig obrint forat al darrera... al cap de poc em doblarà el Mia Carol. Arribo al km 50 en 4h20’, tot i que la calor apreta i el vent comença a bufar amb ganes. En aquest punt estic molt bé físicament, però tinc el cap en un altre lloc per temes personals. Continuo fent, doblo al 3er, el Mia em dobla de nou... em quedo en terra de ningú, 2on però sense cap opció de dis...