Addicció a l'ultrafons

Un altre any que queda enrere i que deixa moltes experiències viscudes.  A grans trets, he pogut fer: 3 curses de muntanya (de 26 a 33 km). 2 triatlons de mitja distància. 2ª posició per equips al B de Balaguer amb el Club Triatló Vallirana. 3 maratons d’asfalt: MMP a la Costa Daurada amb 2h56’. 7 maratons de muntanya: 4ª posició compartida amb el Miquel Pera a la Bagà-Berga Trail Night, 10è a la Marató 4 rocs. 2 Ironman: Club Triatló Vallirana 1ers per equips a l’Ironcat,mateixa cursa on faig MMP amb 9h38’. 4rt per GG.EE. 20-24 a l’ IM BCN. 11 Ultra-trails (de 55 a 168 km): 2on a La Portals i a UTSM, 4rt al Coll de Nargó i 2ons per equips a l’Emmona amb el Raul Montoro. 2 curses d’ultrafons en ruta: 1er als 100 km de Caldes i 3er a les 6h de Calella. 24h Cyclotour: 8è amb 637 km. Cursa del Llop: 9è. També he plegat abans d’hora a 4 curses. Les 6h de Martorell en realitat no les compto com a tal perquè ja anava amb la idea de fer 1 horeta el dia després de UT ...

Doncs per fi arriba el dia d’anar a Can Dragó. Per endavant 24h i el funcionament és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a la pista d’atletisme de 400 m (en realitat, una mica més, ja que correm pels carrils exteriors) sense més al·licient que un canvi de sentit cada 3h. Després de la presentació dels corredors, es dóna la sortida i començo a ritme suau envoltat de molts amics ultrafondistes, ara parlant amb un i ara amb l’altre. Vaig fent segons el previst, alternant 25’ corrent i 5’ caminant (tot i que la primera tanda de caminar me la salto), menjant poc però a cada hora, bevent força... ritme mig de 9 km/h tal i com tenia pensat, però alguna cosa no va bé. Noto com se’m comencen a adormir els dits del peu dret, després aquesta sensació es transforma en mal. Estic corrent amb unes vambes bastant amortiguades que vaig comprar expressament per la cursa. Estan pràcticament noves (però provades per entrenar en pista sense cap problema) i decideixo canvia...

Sona el despertador i buff... ahir vaig fer la Marató i Mitja de l'Ardenya i estic trinxat. Què esperaves burro? Estar fresc com una rosa? Em vaig apuntar a Calella per entrenar de cara a les 24h de Can Dragó, així que toca aixecar el cul del llit per esmorzar sense gana i anar cap allà. Una vegada més puc saludar molts amics de l'ultrafons. El funcionament d'aquesta cursa és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui en un circuit totalment pla al costat de la platja, circuit que pràcticament podria fer amb els ulls tancats després d'haver-hi fet 3 ironman i les 6h del 2013. Si em surt bé, serà un gran entreno per les 24h però també em puc lesionar, així que decideixo començar deixant la porta oberta a plegar abans d'hora. Comencem i de seguida s'escapen els primers, quedant-me jo en 5ª posició. Vaig fent i les cames pesen però poc a poc em deixen anar corrent de forma més àgil, tot i que a un ritme bastant baix. A les 2h un dels de davant comença a c...

No és la primera vegada que vinc aquí a córrer, però l’any passat vaig fer la Marató i aquest aniré a per la Marató i Mitja. Sortim a les 7 del matí amb el frontal posat. Ja abans de la sortida he pogut saludar molts companys de fatigues, i en el transcurs del primer tram coincideixo amb el Salvador Vilalta o l’Enric Altayo, però els dos sembla que avui van amb una marxa més i acaben marxant. Anem fent, ja de dia passem el primer avituallament sobre el km 10. Aquí faig un got d’aigua i a continuar (cal dir que en principi nosaltres només podem agafar aigua en els avituallaments, tot i que en algun finalment se’ns permetia agafar menjar). Tot em sona d’haver corregut l’any passat la marató, fins que arribem al segon avituallament, al km 23 on rebo els ànims dels amics Pere Alsina i Carme Carmona.  Aquí començo el tram nou que em depara la marató i mitja: anar fins a la platja. Sobre el km 30 passem per unes cales precioses, les vistes són espectaculars però es f...

Després d’haver fet Ehunmilak al juliol, torno a córrer una cursa al País Basc, tot i que aquella cursa i la d'avui s’assemblen com un ou a una castanya. Arribem el dia abans a Donosti amb alguns companys del Triatló Vallirana i amics Llops però no tenim temps per gaire i de seguida arriba diumenge. Sortida puntual entre la gentada habitual a les maratons d’asfalt, busquem la llebre de les 3h però és una bici i marca el ritme molt malament.  L’Emilio marxa cap endavant així que el segueixo i l’Aleix fa el mateix. No triguem gaire a agafar el Juanra, que també s’afegeix a nosaltres. Anem fent i els kms em passen molt ràpid, arribem a la mitja marató just a la sortida de l’Estadi d’Anoeta lleugerament per sota de 1h29’. Aquí començo a marxar en solitari per començar la segona volta (pràcticament igual a la primera, excepte algun tram en sentit contrari i poc més). En alguns punts rebem els ànims de la Cinta i en altres del Victor, el Kabe i la Noelia. També veig el...