Addicció a l'ultrafons

Avui toca córrer a La Pobla de Lillet. La veritat és que hi arribo força cansat després d'entrenar dur pràcticament tota la setmana i haver sortir de la feina a les 22h el dia anterior, havent dormit poc més de 4h. Tot i això, encaro la cursa amb moltes ganes. A les 7 es dóna la sortida i no dono crèdit del ritme inicial, per moments a 3:30 min/km en una baixada asfaltada. Tot i sortir molt fort, el ritme de la gent és frenètic i, quan entrem a la muntanya abans del primer km, em menjo un tap important que em fa perdre temps. Però bé... això és molt llarg i la cursa ja posarà cadascú al seu lloc. Al km 4 arribem a Falgars, on hi ha un avituallament líquid però passo de llarg per intentar guanyar una mica del temps perdut. El següent avituallament està a Sant Julià de Cerdanyola, on agafo forces i ànims dels meus pares per continuar la cursa. Pugem fins a La Creueta per baixar cap a Malanyeu, on es troba l'avituallament del km 19. Torno a rebre els ànims dels meus pares i...

Tot i que m’havien dit que la muntanya enganxava, havia fet moltes curses de diferents distàncies i pensaba que m’agradava però que no n’hi havia per tant. Aquesta sensació va canviar després de l’Emmona, ja que realment va ser un punt d’inflexió. Només pensava en muntanya, i el descans posterior a la cursa (que ja tenia plannificat, però igualment tampoc estava en condicions d’entrenar) tampoc ajudava. Així que amb pocs dies d’entrenament, em comuniquen la possibilitat d’acceptar un dorsal d’última hora a l’Ultra Trail del Cadí i no dubto en acceptar. I un cop feta ja la prèvia, em planto dissabte a les 5 del matí per sortir de La Seu d’Urgell. Sortim ràpid el primer tram d'asfalt (lògicament amb el frontal al cap) per entrar de seguida al bosc i agafar corriols que poc a poc van augmentant el desnivell i ja fan caminar algun tram, estirant el grup de corredors. Tot puja i sobre el km 20 arribem a Cap de la Fesa, ja he passat per un avituallament líquid i un sòlid i ...