Addicció a l'ultrafons

Per fi va arribar l'hora de la veritat. Crec que tot i haver participat en vàries proves de triatló, havia fet  els deures a la muntanya, tant entrenant pel meu compte com quan ho feia amb un dorsal, com és el cas de les diverses maratons de muntanya que havia fet o la Ultra La Portals. D'altra banda, durant la setmana havia descansat i havia menjat bé. No obstant, no les tenia totes amb mi. L'organització va comunicar-nos que la neu impossibilitava córrer a cotes altes per risc d'allaus, pel que es canviava el recorregut. Uns dies més tard, publicaven el nou recorregut: mateixa distància i desnivell però sense pujar a 3.000 m. Però això no era un inconvenient, ja que tothom coincidia en dir que la cursa seria una mica més ràpida. El que sí que em preocupava era el meu peu. El diumenge anterior vaig participar a la Roca Negra i vaig acabar amb molt de dolor. La cosa millorava amb els dies però dimecres vaig decidir anar a fer-me una radiografia. El resultat va ser que...

Aquesta vegada vaig trigar massa a decidir-me, i quan ho vaig fer, les inscripcions per la Roca Negra ja estaven tancades. Em vaig apuntar a la llista d'espera i, per sort, a última hora em van avisar que podia córrer la tercera edició d'aquesta mitja marató de muntanya, amb un desnivell considerable tenint en compte les altres de la zona. Després de saludar l'Alberto i escalfar, just abans de la sortida em crida el Joanjo, que ha fet les dues edicions anteriors, i em recomana apretar al principi per agafar una bona posició abans d'arribar als corriols estrets on serà impossible avançar. Es dóna la sortida i, tal i com m'havia recomanat el Joanjo, apreto i després de fer la volta a la pista d'atletisme ja he avançat molts corredors... però encara en tinc molts davant i veig que els avanço amb massa facilitat, hauria d'haver sortit més cap endavant. Encara trepitjant asfalt, arriba una pujada molt pronunciada on guanyo alguna posició més pe...

Per tercer any el B de Balaguer apareix en el meu calendari. Es tracta d'un mig ironman, tot i que el circuit de bici no té res a veure amb els altres triatlons de mitja distància que hi ha per la zona. Un cop ja deixades les coses de córrer al box del centre de Balaguer, anem cap al pantà de Sant Llorenç per deixar la bici a l'altre box i ja preparar-nos per nedar. La temperatura de l'aigua va fer que de nou es retallés el circuit de natació, cosa que indubtablement em beneficia, pero sempre preferiria nedar el circuit original. Per tant, aquest tram passa de 1.900m a 1.100m. Segons el jutges, l'aigua estava a 14'5ºC... teòricament més o menys com a Terres de l'Ebre. Però quan ens tirem a l'aigua... ni de conya. Estava congelada. Es dóna la sortida amb relativa normalitat, però a partir d'aleshores natació molt bruta... havent-me de preocupar més per esquivar cops de colze i donar-ne per intentar fer-me un espai que no pas per nedar...