Gravel Penedès Ancestral 400

Un altre cop gairebé 1 any sense escriure. He anat fent cosetes des de l'intent fallit d'acabar l'Andomita, tot i que res massa llarg. O sí, suposo que això és relatiu, però no m'he tornat a posar el frontal per passar la nit en vetlla si no ha estat a la feina. Els dorsals que m'he penjat des d'aleshores han sigut els següents:

• Backyard Ultra Sant Joan les Fonts (23/09/2023): 10 voltetes per completar 67 km i 1.200 m+.
• Que-ka Marathon (12/10/2023): prova a mig camí entre un rogaine i una gimcana de bola de drac. Vaig aconseguir 3 de les 7 pàgines i 2 boles de drac de plàstic durant poc més de 3h, fent uns 25 km i 700 m+.
• Marató de Collserola (29/10/2023): prou bé, 41 km i 1.600 m+ en 4h08'.
• Ultra Trail Penedès (4/11/2023): brutal la primera edició d'aquesta ultra, compartint la jornada de sol a sol amb el Jaume Castellví. 11h06' per completar els 75 km i 3.600 m+.
• Gran Trail Montgrí (3/12/2023): entorn privilegiat i una filosofia que m'encanta de "surt i espavila't". 5h54' per fer els 46 km amb 1.700 m+.
• La Llanera Trail (28/01/2024): cursa rapidíssima, 4h21' per fer els 43 km i 1.600 m+.
• Ultra Trail Tarragona (24/02/2024): ritme ràpid per ser una ultra, 6h11' per completar els 58 km i 1.600 m+.
• Trail Cap de Creus (10/03/2024): marató retallada pel "mal temps", deixant el circuit en 39 km i 1.900 m+ que em van requerir 4h37'.
• Marató Salvatge Camí dels Íbers (17/03/2024): 5h39' en una cursa xulíssima de 45 km i 2.300 m+.
• 6h de resistència de Gavà (6/04/2024): tornant al format de fer voltes en un circuit de resistència non-stop després de molts anys, més que content amb les 34 voltes i 68 km. 5è general i 1er sènior.

No sé com però a final de l'any passat vaig començar a tenir curiositat pel món del gravel i el bikepacking, suposo que arrel d'anar carregat amb bici a treballar. Lluny queden els anys on podia entrenar 20-25 hores setmana rera setmana, cada vegada és més difícil encabir entrenaments llargs amb la conciliació familiar i una llarga llista de projectes personals i/o laborals. I així em vaig apuntar a la Gravel Penedès Ancestral de 400 km, un recorregut gravel amb autosuficiència total.              

 

Amb els colegues del parc fent l'Antiklassica
Penedès, l'única tirada de més de 6h.

Com dic, la preparació ha estat molt anàrquica, fent com a molt una tirada llarga de bici a la setmana, la resta ha sigut eco-transport en bici al parc i córrer. De manera totalment aliena a qualsevol teoria de l'entrenament, si una setmana he pogut fer el triple de volum que l'anterior i després he hagut de tornar-lo a baixar, així ho he fet.

                             

             Vídeos de l'Ivan Julià a la sortida.

I així arribo al dia marcat al calendari. Sortim de Vilafranca divendres a les 14:00, sóm uns 10 que fem la de 400 km i sortim amb tots els que fan la de 300 km amb suport (s'ho divideixen en 3 etapes). De seguida s'escapen alguns, em quedo sorprès pel ritme elevat tenint en compte les hores que ens queden. De tant en tant vaig coincidint amb algun altre ciclista, com l'Albano de Bombers Bcn, sembla que aquest cap de setmana aixeques una pedra i surt un geni de la mànega.

Foto de @peaknik

Cap al km 40 hi ha l'Uri donant ànims abans d'entrar al Fondo de Sant Marc, ja m'havia avisat que aquí venia una zona pedregosa i així és. A una baixadeta ja tinc el primer contratemps, un suport del llum trencat, sort que vaig carregat carregat i porto material de sobres. També porto menjar per tota la ruta, tot 100% vegà i només m'he de preocupar de carregar aigua.

De moment la temperatura és força agradable. Arribo al Pla de Manlleu, sobre el km 100, amb el Pablo. A partir d'aquí anirem força estona junts. Ara ve el tram de navegació lliure fins a La Llacuna amb el pas obligat per Pontons. Comença a ploure però res important, ni cal posarse la jaqueta impermeable. Abans de començar la baixada cap a La Llacuna sí que ens abriguem i ens preparem per encarar la nit.

A La Llacuna hi arribem encara de dia, algun dels ciclistes aquí fa una parada més llarga però nosaltres seguim en la línia de parar el mínim possible. Carreguem aigua i gas. Davant nostre només tenim el Marc, un altre noi que fa la dels 400 km i que passarem més endavant.

Continuem el Pablo i jo, la veritat és que el principi de la nit se'm fa bastant amè escoltat les seves experiències en proves d'ultra ciclisme com la mítica Badlands. Jo en comparació soc un mindundi del sector, amb prou feines havia fet les 24h de resistència i la Ultra Bike amb el Miquel Pera, tot i que d'això ja fa anys. També havia fet moltes hores de bici al Doble Ironman de Xàtiva i a l'Ultraman de Motril, però el meu cul tampoc se'n recorda ja d'això. Soc un incult del ciclisme, amb prou feines em sona el Pogacar aquest que ara és famós.

Vinga va, seguim fotent-li. Arribem a l'Ordal i ja passem el km 200. La font no raja i estic al costat de casa, temptador però el que toca és pujar cap al Puig d'Agulles (fins la base, vaja), una zona que tinc mamadíssima de fer-la corrent.

Aquí hi arribo una mica abans que el Pablo, paro per abrigar-me perquè ve una llarga i freda baixada fins Olesa de Bonesvalls. Ja no el veuré més. De fet, ja no veuré ningú més en tota la cursa i això que queden 190 km. A Olesa paro a agafar aigua i a abrigar-me encara més, ho porto tot posat excepte la samarreta tèrmica (trobo a faltar guants llargs) i ja em preparo per entrar a la zona del Garraf, per on he fet la majoria de tirades llargues amb gravel.

Ja surt el sol i comencem un nou dia, nit superada i el cos torna a posar-se en marxa seguint el rellotge biològic. De seguida comença a apretar la calor i m'he de treure tota la roba d'abric.

Vinga va, anem restant: Olivella, Viladellops, Avinyó... A Cantallops paro a agafar aigua. Entrem en les hores centrals del dia i avui sí que la temperatura és més alta, o com a mínim així ho noto jo. Encadeno diverses fonts tancades i arribo completament sec al km 340, on trobo una font en un parc en obres que sí que raja i puc aprofitar. Els que venen de fer ultra trails, com jo, em deien "aquí les baixades són gratuïtes"... els collons, això serà quan no hi ha pedres!

Només queden 60 km però es faran durs. L'objectiu ambiciós era acabar abans de les 18:00 (28h) i sembla que serà factible si no es torça res. Cada vegada sembla que costa més avançar: pujada cap al Santuari de Foix, Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca... dic sembla perquè la velocitat mitja tampoc baixa en excés, però ja comencen tots els mals: cul, canells, genolls... vinga va, prou de queixes!

Cap al km 375 em trobo el Xemari animant a les Conilleres, ve una bona pujada. En realitat, tampoc és per tant però a aquelles alçades i amb la calor, es fa feixuga.

L'últim tram és majoritàriament de carretera i pista fàcil, i per fi torno a ser a Vilafranca! 27h19' per completar 400 km amb 8.000 m+, objectiu més que superat! I una anecdòtica primera posició, recordem que és una prova no competitiva.

La millor rebuda a l'arribada,
gràcies a la Paula i als meus pares.

Ha estat una magnífica experiència, gràcies a tothom pels missatges d'ànim durant la cursa. Llarga vida a la Gravel Penedès!