Addicció a l'ultrafons

Aquest cap de setmana vaig cap a les Serres del Mestral per córrer la primera edició d’UT Llastres. No vaig amb plenes condicions, dimecres em vaig donar un cop al genoll escalant i encara em fa la guitza. Aquest any, sembla que l’amic Murphy i jo no ens portem gaire bé. Tot i així, hi vaig amb moltes ganes de gaudir del cap de setmana. Cursa l’Almadrava (17 km, 400 m+) Comencem divendres a les 21 amb la primera etapa. És un tràmit, el principal perill és passar-se de ritme i hipotecar l’etapa del dia següent. Sortim de Vandellós i ràpidament fem el desnivell positiu però queda el pitjor càstig per les cames, gairebé 700 m- que ens portaran fins a la Platja de l’Almadrava. Molt enganxats en la primera etapa. Després de coincidir amb molts amics i companys de fatigues, finalment acabo entrant a meta amb el Christian Rodríguez i el Loren Aguado, després d’1h35’. Trail Llastres (54 km, 4.100 m+) A les 7 en punt ja estem preparats per prendre la sortida de l’etapa...

No li trobo cap sentit a córrer per asfalt. Em sembla absurd. La única motivació que hi trobo és el cronòmetre i, en aquest sentit, pensava que havia tocat sostre amb les 2h56’ del 2014 a Tarragona. Tot i així, alguns entrenaments amb el David em van portar a fer 37’25’’ als 10 km de la Sant Silvestre de Sant Cugat. Em notava millor que mai en curta distància, i volia aprofitar-ho per fer marca en marató. Dient-ho com ho penso, tenia ganes de córrer perquè sí sense sentit, com a mínim durant 42’195 km. Amb el parèntesi de la Ultra del Montnegre, però la preparació va anar prou bé amb la Maratest del Prat (30 km a 4’/km), algun dia de sèries en pista amb el Cesar, algun rodatge amb el Rafa... Em trobava bé. Llàstima que córrer en pla, a part de no agradar-me excessivament, tampoc em fa bé. Vaig haver de lidiar amb el lligament iliotibial i una sobrecàrrega al tibial. Tot i així, avui 11 de març em trobo a Barcelona amb 20.000 sonats més, amb ganes i confiat de millorar la meva ...