Addicció a l'ultrafons

Aquest any ja he pogut completar Transgrancanaria 360º i Eufòria dels Cims . Avui em trobo a Vielle-Aure per fer front a l’última gran ultra de l’any: Le Grand Raid des Pyrénées amb els seus 220 km i 13.000 m+. Sortim a les 6 del matí amb frontal al cap. Inicialment vaig amb l’Èric i el Bernat. No trigo en quedar-me sol, l’Èric té un ritme molt més elevat i el Bernat malauradament haurà d’abandonar per una caiguda. Bé, sol en cap moment, però sí rodejat únicament de francesos. Primer avituallament després del Col de Portet. De moment tot bé i en 15 km ja portem 1.500 m+, deu ni do! Gran ambient a La Mongie. Continuo fent km’s entremig d’un paisatge de gran bellesa mentre la calor comença a apretar. Després de La Mongie comencem a enfilar amunt cap al Pic du Midi (2.876 m). L’últim tram, des del Col de Sencours, és d’anada i tornada així que ens creuem molts corredors. La pujada no és difícil ni pronunciada, però és bastant dura perquè és molt llarga. Arribant al Pi...

Després d'haver-la corregut el 2014 i 2015, enguany torno a Figuerola d'Orcau per córrer aquesta marató ràpida (1.450 m+). L'objectiu tornarà a ser baixar de les 5h. La veritat és que abans de començar em fa bastanta mandra córrer, després d'unes mini-vacances pel Congost de Mont-rebei fent via ferrata i caiac. Però quan es dóna el tret de sortida, la mandra desapareix i el que tinc són ganes de complir l'objectiu. Primers km's i de seguida apareix el tret característic d'aquesta marató: creuar el riu una vegada i una altra. Veig que la gent es va perdent alguna vegada, però jo a la meva, concentrat en anar fent km's a bon ritme però sense cremar-me pel Grand Raid des Pyrénées del proper dijous, aguantant la calor, la vegetació d'algun camí brut... De sobte em trobo en una pista, deixo de veure marques durant un minut, les torno a veure i continuo amb la consciència tranquil·la fins que... pam! Em trobo amb un corredor de cara, m'he pas...

2015 Ultra , 2016 Marató ... enguany em vaig perdre les distàncies llargues per la proximitat de Transgrancanaria 360º , però a l'agost tinc la revàlida per compensar la meva campana a Vandekames. És una cita obligada. Amb els amics del Garraf a la sortida. Aquest any toca la Vandekames clàssica: la negra. Tinc per endavant gairebé 25 km amb 1.600 m+. No m'agraden les curses curtes. No m'agrada ni la distància ni el ritme que demanen. Però la Vandekames és molt més que una cursa, és una festa. Foto del Jordi Santacana. Pedres, bon ambient, més pedres, terreny exigent, calor, més pedres, amics... i així durant 3h28'. Gràcies a Hoko-Esport (molt còmodes els Miyako ) , Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome. I com no, gràcies al Marc Fernandez i companyia per fer possible la Vandekames, hi tornarem segur! Un luxe comptar amb l'ajuda de...

Què es pot fer un dissabte a la nit? Segurament mil coses, però nosaltres estem com un llum i anem a fer Cavalls del Vent. Companyia de luxe. Serà la segona vegada que faig la ruta aquest estiu, aquesta vegada sortint del Refugi Lluís Estasen. La veritat és que, tot i notar-me recuperat d' Eufòria dels Cims , m'està costant tornar a agafar el ritme... però amb la immillorable companyia d'avui no hi ha excuses: ni Andorra, ni la calor, ni la son... Tram final després del Pas dels Gosolans. Acabem completant la magnífica ruta de 84 km amb 5.000 m+, i continuem fent camí cap al Gran Raid des Pyrénées!