Al 2013 m’hi
volia inscriure però no em vaig decidir, al 2014 vaig abandonar al cap de 8h de
cursa, al 2015 vaig haver de passar-me a les 12h per problemes d’agenda... així
que tenia les 24 hores entre cella i cella des de feia un munt de temps.
Es tracta d’una
cursa amb un funcionament ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a una
pista de 400 m durant un dia. Bé, a la pràctica 437’7 m, ja que els corredors
de 24h individual correm pels tres carrils exteriors, juntament amb els de 24h
per parelles i els de 12h. És una dinàmica tan senzilla que resulta absurda.
 |
| Les 24h sempre solidàries. contra l'ELA i en record del Zenón. |
 |
| Saludant al gran Ricardo Abad. |
Es dóna la
sortida i la gent comença molt ràpid, alguns aguantaran i altres petaran de
forma exagerada. Vaig a la meva, ritme suau i fent petites parades quan toca. Canvis
de sentit cada 3h, caminant alguna volta mentre bec o menjo, xerrant amb
amics... 50 km en 5h molt fresc.
La fatiga i el
poc entrenament en pla (pràcticament nul), comencen a fer el seu efecte. Passo
les 12h amb 102 km.
 |
| Amb els amics Alex Izquierdo, Eloi Ortiz i Albert Viñau. |
 |
| Amb el Manolo Real, amic i ídol. |
A la nit marxen
els meus pares però comparteixo taula amb el David Ferrández, i en Mia i la
Fina em cuiden tant com a ell. Sort d’ells, perquè hi ha estones que sóc un
cadàver arrossegant-me per la pista. Miro al meu voltant i la veritat és que el
panorama no és gaire esperançador, a les 12 de la nit han acabat els corredors
de 12 hores, ja fa estona que han parat la megafonia, molts corredors amb la
mateixa cara que jo o fins i tot pitjor...
 |
| Bona temperatura durant el dia. |
A les 7 del matí
paro un moment a canviar els mitjons i m’agafa una son terrible. Li dic a en
Mia que em desperti al cap de 10 minuts, ho fa i li dic que 5 més, i quan
passen ja sí que m’obliga a aixecar-me, si no fos per ell estic allà 2h.
Surto de nou a la
pista i sembla un miracle, em trobo molt millor i puc tornar a córrer bastant
després d’unes quantes hores on caminava més que corria.
 |
| Cara d'esforç i al darrere el Manolo Real i els germans Terés, quanta classe junta. |
Havia fet càlculs
a la nit durant la meva penitència i pensava que no arribaria ni als 160 km,
però ara veig que si no falla res sí que els faré. Els 15’ de son i la sortida
del sol em donen forces.
 |
| Bons moments durant el tram final. |
Ja passo dels 160
km, crec que no arribaré als 170... però quan queden 20’ ho intento, no sé d’on trec
les forces però puc apretar corrent una estona per sota de 5 min/km i finalment
acabo amb 171’5 km i posició 36. Contentíssim del dia d’avui, ja tenia fet el
pastís de l’any amb els objectius complerts i hi he posat una cirereta que m’obsessionava
des de feia anys.
Respecte la
cursa, m’agrada combinar coses diferents i aquesta és una experiència que volia
viure i que recomano a qualsevol ultrafondista, ara bé, repetir... quan vaig
acabar vaig dir que mai més i que eren tots una colla de sonats. Avui també dic
que no, però és un “no” menys radical.
L’ambient és molt
bo, em va agradar compartir tantes hores amb amics i companys de fatigues dels
ultra-trails, triatlons, Ultra-tri...
Gràcies a
Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM
Vallirana, Térmens Clínica Podològica, Tradeinn, Punt de Natura, MC3 Esports,
Besttrail... i agrair sobretot els ànims de la família i de tots els amics que
es van apropar a donar suport.
