Addicció a l'ultrafons

Què és una Punk-Trail? S'autodefineixen de la següent manera: Una Punk-Trail és una sortida per la muntanya on corredors/es (anomenats Punk-Trailers) volen disfrutar de la muntanya i del plaer de córrer per ella (Trail-Running). Una Punk-Trail no és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Aquí tots som guanyadors! Ah i el detall més important, són gratuïtes per a tothom. Per tant, és una jornada totalment lúdica, on el més important és la seva finalitat: passar-ho bé i col·laborar entre tots a la recollida d'aliments. Èxit solidari. I per això vaig anar fins al Pont de Vilomara, per passar-ho bé i posar el meu granet de sorra. De pas, va sortir un molt bon entreno de 33 km i 1.500 m+, gairebé tot en companyia del Kaiman, l'Adrià i el Dídac. Moltes gràcies als organitzadors d'aquest sarau per la seva feina altruïsta i desinteressada! Llarga vida a les Punk-Trail! Amb l'Adrià Vall. Amb el Krlos ...

Arribo a Eslida (Castelló) passades les 2 de la matinada amb el meu amic Yak. Dormim poc més de tres hores i ens toca una marató. Crec que encaixem perfectament amb el nom de la cursa! Comencem una llarga jornada juntament amb els de la mitja marató. Ritme alt tot i que de seguida toca caminar, les pujades són molt dretes. I les baixades també. Em sembla que per treure 3.800 m+ amb una cota màxima de poc més de 1.000 m, poca cosa plana farem. De seguida veig que el terreny tampoc dóna treva. Obliga a estar atent en tot moment, i després se suma una calor impròpia d'aquestes alçades de l'any. Ens separem de la mitja i arriba un tram molt dur que ens portarà fins al Pic Espadán (1.046 m). Faig la major part de la pujada prou bé però un cop a dalt pateixo una petita davallada durant la crestejada. Després de gaudir d'unes vistes espectaculars, tiro cap avall per la pedregosa baixada mentre vaig restant km entremig d'aquest complicat terreny, ...

Inici. 2h42' amb gust a sang a la boca i àcid làctic a les cames. Final. A grans trets, així podria definir la meva participació a una cursa "curta" després de molts mesos i crec que fins i tot anys. Però al darrera hi ha molt més. Hi ha un circuit al costat de casa que m'ha permès conèixer alguna zona que no sabia que existia, l'ocasió de retrobar-me amb amics del Triatló Vallirana, Runners del CEM, Ultra-tarats, de la meva època de futbol sala... i per què no, una fuetada de tant en tant ja va bé entre tanta llarga i ultra distància. Al llarg dels 28 km amb 1.350 m+ hi ha hagut de tot: un circuit majoritàriament rodador però amb baixades tècniques, pujades verticals i trams de cordes. Pics per sobre de les 190 pulsacions i per sota dels 3 min/km. En quant a la competició, vaig anar en 11ª posició gairebé tota la cursa, fins que em vaig posar 10è pujant al Puig Vicenç i vaig arribar a meta 6è sense avançar a ningú més (els 4 de davant es van perdre, tot...

Avui vaig cap a Montblanc amb moltes ganes per prendre la sortida de la Roures Extrem. Després de saludar molts amics i companys de fatigues, comencem la llarga jornada que tenim per endavant. Amb els companys abans de començar. A la primera part m’ajunto amb el Pau Triebel i el Claudio Zapater, bona roda tots dos. El Claudio es queda un pèl enrere i el Pau se m’escapa baixant molt segur per una tartera. El Pau anava tan sobrat baixant que feia fotos. Amb el Claudio Zapater. Després ve un tram que em perdo, juntament amb un grup gairebé de 10 corredors, per culpa d’algú que deu tenir una vida bastant depriment i no té res millor a fer que canviar cintes. Arrenquem la cinta que ens ha fet equivocar i trobem el camí correcte de nou, a continuar que no ha estat res! Pujant per la tartera ja amb una calor important. Continuo fent mentre apreta la calor, entre tarteres i corriols preciosos, coincidint contínuament amb l’Albert. Arribo a la cota màxima...