Addicció a l'ultrafons

Quan el Jaroslav (àlies Kaiman) em va proposar anar al Raid del Ferro no podia dir-li que no. Així que l’equip Raidaventura.org anem cap a Malgrat de Mar per participar a la categoria èlit. Sé que em tocarà patir molt perquè el Kaiman em supera tant en forma física com en la falta de sentit comú, però vaig amb moltes ganes d’aprendre d’ell. Comencem a les 7 del matí amb 9h de raid per endavant. Després de resoldre un problema matemàtic entre els 7 equips, obtenim un roadbook per anar amb la btt fins al punt on començarem una secció a peu ja amb mapa. Hi ha tres balises, que aconseguim no sense abans fer alguna encigalada camp a través. Toca agafar de nou la btt, ara amb un mapa que indica les 9 balises disponibles en aquest sector. El terreny no era massa tècnic però hi havia alguna pujada força pronunciada. Vam aconseguir 7 fites de les 9 disponibles en la btt-o. Tornem al punt d’inici de la prova i hem de fer front a 5 km de patins o patinet. Donat el meu nul cone...

Prova de la Salomon Slab Peak 20 per Tradeinn: http://tradeinn.com/blog/?action=ver_post&id_post=91

Després de completar la Extrem al 2014 (amb un circuit un pèl diferent) i tancar cursa durant 33 km al 2015 , enguany torno a Rialp per fer la Extrem. La Matxicots és una de les millors curses de casa nostra (valorada com la millor del 2015  pels lectors d’ Ultres a Catalunya ) i tinc ocasió de coincidir amb molts amics i companys de fatigues. Amb el David Jaén i el Jose Manuel Torrico, només em van treure 2h30'! Sortim a les 5:30 tots plegats els de la Extrem i els de la Trail. Frontal al cap i anar fent camí en companyia d’amics i companys de fatigues. Jo vaig fent a ritme tranquil, sincerament després del fail de la setmana passada i d’alguna molèstia que arrossego no les tinc totes amb mi, però el que em sobren són ganes de gaudir d’una cursa excel·lent. Pujant amb el David Javega. A Coll de Triador arribo ben despert, sense frontal i amb molt fred i vent. Així que, més abrigat del que podia preveure que aniria a l’inici de la cursa (sort que po...

Impossible. Així definiria el repte dissenyat per l'Èric Ortiz d'unir els 10 cims catalans amb alçada superior a 3.000 m, fent de pas el Pic du Montcalm francès i el Comapedrosa andorrà. Aquest últim no arriba als 3.000 m però l'Èric volia acabar de matar el personal. A més d'ell, l'equip de corredors el formàvem inicialment el David Neila, Miquel Pera i jo; tot i que finalment també vam comptar amb l'agradable companyia del Kaiman i la Roser Ortes. Amb dubtes fins a última hora sobre la meva participació pel recent UTMB i la mala previsió meteorològica, finalment em veia a les 4 del matí a Vielha per sortir en direcció a Andorra. Pel camí, 145 km amb més de 12.000 m+, tot i que tenia clar que jo tard o d'hora hauria de plegar. Vam anar seguint la ruta fins que el temps ens va deixar, fent Tuc de Molières (3.009 m), Besiberri Sud (3.030 m) i Comaloformo (3.033 m). A partir d'aquí, la tormenta elèctrica i la calamarçada ja e...