Addicció a l'ultrafons

Gràcies a Eventos y Deportes  tinc l'oportunitat de fer una marató al costat de casa i rapideta, ideal per completar una gran Setmana Santa que estava marcada en vermell per preparar Ultra-tri. Arribo a Viladecans després de fer el millor entreno de bici (250 km amb 4.300 m+) i de natació (10.300 m al CEM Vallirana) que havia fet mai. Dijous 250 km 4.300 m+ amb cabra. Divendres Correbocs (30 km 1.600 m+) amb el gran Yak de les Muntanyes. Prenem la sortida juntament amb els de la mitja marató però ràpidament ens bifurquem. El recorregut de la marató es desvia i es torna a ajuntar repetidament amb el de la mitja, i anem avançant els mateixos corredors. Corro la primera part amb l'Alejandro Pila, amb l'Àlex Navarro trepitjant els talons. Passem a l'Ivan que va una mica tocat i m'acabo quedant sol la segona part de la cursa. Em trobo molt bé i vaig guanyant posicions en una cursa molt ràpida, excepte l'exigent pujada a Sant Ramon. Un cop aquí, tot ...

Ahir vaig sortir amb bici i vaig arribar xop. M'he passat la nit escoltant la pluja, i el camí cap a Aiguafreda segueix la mateixa tònica. Sembla que la sortida serà en sec però... no podrem fer la marató. L'organització ha dit que creuar el riu Congost és perillós en aquestes circumstàncies i decideix suspendre la marató, tots farem la mitja. Evidentment, jo volia fer la marató, però crec que organitzar una cursa comporta molta feina (sovint no reconeguda) així que s'ha de respectar la decisió. Alguns companys marxen cap a casa, jo opto per fer la mitja i així amortitzar la falta de son i el viatge. Vull fer la cursa molt tranquil per no prendre mal, total la mitja no em motiva en excés i l'únic objectiu és sumar kms. Al principi em trobo un tap de corredors que em fa perdre molt de temps... i em trobo amb el David Lillo, que té el mateix objectiu que jo. Poca cosa més a comentar, 2h58' petant la xerrada amb el David per acabar sumant 22 km i 1.400 m+ ...

Torno a La Roca del Vallès per córrer aquesta marató que ja vaig fer l'any passat. Saber el que t'espera té coses bones i coses dolentes... en aquesta ocasió, sé que el poc desnivell (1.700 m+) i el tipus de terreny (poca pedra) em faran anar ràpid. De nou tinc ocasió de saludar molts amics. Es dóna la sortida i el ritme d'inici és frenètic... em deixo portar i em proposo seguir a l'Adrià Matas, però comença amb un ritme inassumible per mi i el deixo marxar. Fem aquella pujada d'asfalt tan malparida que encara recordo de l'edició anterior, que et fa pujar les pulsacions de bon començament. Entrem a la muntanya i tot segueix el seu curs, vaig cremant kms amb poquet desnivell i per terreny ràpid. Tot i això, la cursa passa majoritàriament per corriols, cosa que la fa més bonica. De moment tot ha anat seguint el seu curs, ni fu ni fa... fins el km 25, que em decideixo a apretar una miqueta. Apreto i molt però que molt bones sensacions. Arribo al...

Després d'algunes converses amb l'Adrià Vall i un entreno d'orientació per Collserola, em feia gràcia provar aquesta disciplina. D'aquesta manera, vaig fins a Capellades per participar al Rogaine de l'Anoia. El Krlos Martínez i jo formem l'equip ProyectoPol. Crec que ens portarem bé avui , doncs entén la ultra distància de la mateixa manera global que jo i els dos tenim ganes d'aprendre (tot i que ell ja havia fet un rogaine). Per qui no ho sàpiga, un rogaine consisteix en buscar totes les fites possibles en un temps determinat (en aquest cas 6h), amb l'única ajuda d'un mapa i una brúixola. L'itinerari a seguir i l'ordre de fites és lliure, per la qual cosa pesa molt l'estratègia. Cal dir que cada fita té una puntuació diferent. Pensant l'estratègia a seguir. Comencem i la primera fita ens la trobem pràcticament de casualitat. A partir d'aquí, trobem totes les fites que ens proposem (tot i que alguna ens costa molt)......