Addicció a l'ultrafons

Vaig venir a la primera edició (celebrada a l'octubre del 2014), tot i que uns problemes estomacals em van enviar cap a casa a les primeres de canvi. Per tant, tenia una espina clavada a la pista de Vilafranca del Penedès i havia de venir a treure-me-la. Em ronda pel cap la idea de passar dels 70 kms però avui l'objectiu principal és acabar la cursa. Es dóna la sortida i comencem a córrer, vinga a fer voltes. Al principi vaig fent en companyia del Miquel Pera i el Pau Triebel, anem doblant corredors i a nosaltres ens dobla algun. Ens passen els dos primers (Jose Manso i Ricard Verge), el Juan José Oliva, el Paris Canals quan li dóna per fer canvis de ritme... També alguna parella com Krlos-Manuel, Jordi-Carles, Irina... A partir de la hora i mitja, el Miquel tira cap endavant i el Pau es queda un pèl enrere, tot i que no gaire. Van passant les voltes, a les 3h es fa canvi de sentit (que m'agafa fent una parada tècnica). De les 3h30' fins a les 5...

Com sóc un cul inquiet, en la recerca de coses noves vaig anar a parar a Lleida per fer una mica de bicicleta de muntanya, la meva eterna assignatura pendent. Sortim a les 8 per fer front a un recorregut de 120 km i 1.800 m+, sota una fina pluja. Tot i ser poca cosa, ens trobem un terreny molt enfangat a causa de la pluja que va caure la nit anterior. Durant els primers 10 km ja em trobo amb alguns abandonaments, entre ells el de Roberto que ha tingut la mala sort de trencar el canvi. Jo vaig fent com puc, amb forces dificultats però arribo relativament bé Castelldans (km 28). Aquí hi ha avituallament però ni paro. Segueixo amb el grupet amb els que vaig, a vegades es queda un enrere i a vegades un altre, però acostumo a veure les mateixes cares. El terreny es torna impracticable, quasi no passo temps a sobre la bici per les múltiples vegades que paro a treure fang de les rodes, desviador, canvi... arriba un moment que no puc canviar de plat, em costa canviar els pinyon...

Avui vaig cap a Vallgorguina per repetir l’experiència de l’any passat i córrer pel Parc del Montnegre Corredor. Per endavant, un recorregut de 112 kms i 6.000 m+ que serviran per donar el tret de sortida a la Catalonia Ultra Cup i a la meva preparació per l’Ultra Trail del Montblanc. Tinc al cap la idea de fer unes 16h però tampoc m’hi obsessiono. Es dóna la sortida a les 6 del matí, així que el primer tram el farem de nit. Pujo El Corredor i avall... Quan me’n vull adonar ja toca treure’m el frontal. Abans d’arribar a l’avituallament de La Plana em passa el Krlos Martínez. Apa doncs, a continuar. Personalment porto uns dies de mala sort i una vegada més apareix Murphy per aplicar la seva estúpida llei... així que trenco un dels meus pals. Més endavant enganxo amb el Miquel Pera i l’Adrià Matas, arribem plegats a Dosrius. Ja estem al km 27, toca agafar forces i aprofito per donar-li el pal trencat al pare del Miquel, de moment continuo només amb un. Continuem els tres p...

El 2012 vaig córrer un duatló de carretera i l'experiència no em va agradar gens. Pensava que no ho tornaria a fer mai... però la participació del ProyectoPol a la prova de Granollers canviava les coses radicalment. D'aquesta manera vaig cap al Circuit de Montmeló per participar al duatló. El Josep Sanmartí i jo intentarem ajudar al Tony Molinos en tot el que sigui possible per tal de que faci la prova amb el seu fill, el Pol. La cursa consisteix en 5 kms de cursa a peu, 20 kms de bicicleta i 2'5 kms corrent de nou, tot i que nosaltres fem una versió adaptada corrent-ho tot i fent la meitat de la bicicleta. A destacar la força de voluntat del Tony per tirar endavant tot i la seva lesió. Ha estat una gran experiència que no oblidaré. Cursa curta comparada amb les que acostumo a fer, però plena d'emocions. Gràcies a tot l'equip de ProyectoPol, al meu pare... i a l'organització, que ens va tractar molt bé i va tenir el gran detall de deixar-no...