Addicció a l'ultrafons

Sempre és especial venir a córrer a Sant Llorenç Savall, on fa 3 anys vaig fer la meva primera marató de muntanya. Des d'aleshores, cada any hi he tornat. El recorregut segueix sent de 42 km i més de 1.900 m+, tot i que aquest any el recorregut es fa en sentit invers (i amb alguna variació més). Molts amics, a la foto encara en falten alguns. Després d'haver fet 3 setmanes dures amb entrenos i mega-entrenos amb dorsal, aquesta setmana la tenia marcada com a descàrrega. És a dir, baixar el volum d'entreno per agafar forces i tornar a apretar. No obstant, el volum d'entreno previst com a baix finalment ha estat moooolt baix a causa d'un fort refredat. Per tant, l'únic objectiu avui és fer una bona tirada de kms a ritme tranquil però sense adormir-me, ja que m'agradaria estar per sota de les 5h. Es dóna la sortida i surto amb un grupet del Training Trail Team. Entre ells el meu amic Miquel Pera, tot i que avui la seva tasca és fer de llebre a un compa...

Si tot va bé, el 2016 serà un any com el 2014, tornant a mesclar disciplines. Tot i això, un dels objectius que em fa més il·lusió és la Oxfam Intermón Trailwalker de Girona . Es tracta d’una cursa de 100 km en equips i amb finalitat solidària que tindrà lloc el 16 d’abril de 2016. Anem per parts. El recorregut de 100 km consisteix en sortir d’Olot i recórrer la Via Verda Pirineu-Costa Brava fins a Sant Feliu de Guíxols, en un màxim de 32 hores. En quant als equips, han d’estar formats per 4 corredors i 2 membres d’assistència. Nosaltres sóm el Térmens Biomecànica Esportiva (impulsat per la Térmens Clínica Podològica ), on correrem l’Anna Juvé, l’Oriol Pagès, el Jordi Martí i un servidor. El Joan Térmens i l’Edyta Motyl ens faran l’assistència. Anna Juvé Sabaté Oriol Pagès Infantes Jordi Martí Olivella Sergi Rodríguez Cuscó I el tret més distintiu de la cursa: la finalitat solidària. Oxfam vol erradicar la fam i la pobresa al món. Aquesta vegada els don...

En plena preparació per les 24h de Can Dragó, no podia desaprofitar l’oportunitat d’anar a les 12h de Terrassa. Més que res, per agafar confiança i treure’m de sobre la pressió de no haver acabat mai res en pista (ni les 6h de Vilafranca ni les 24h de Can Dragó) abans de tornar a intentar les 24h. Dj de RedBull animant l'ambient Hi arribo tot just 6 dies després d’acabar els 80 km i 5.200 m+ del Trail del Bisaura XL, però convençut de completar les 12h i fer un gran entrenament. Tinc al cap picar els 120 km, tot i que l’objectiu principal és provar ritmes, alimentació, hidratació i resta de material (aquí com no portes motxilla sembla que no calgui portar res a la cursa, però tot al contrari). Sortim i de seguida s’escapen el Paris Canals i el Fernando Soriano... Jo em quedo amb el David Riba. Van passant les hores i les voltes... el Paris Canals farà uns 50 primers kms espectaculars però després afluixa ja que únicament vol fer 100 km, i el Fernando es veurà obl...

El recorregut XL no neix perquè sí. És el traçat que els paisatges de la nostra collonuda subcomarca demanaven per a poder recorrer tots i cadascun dels llocs emblemàtics, fantàstics i desconeguts que hi ha. Prats que ja voldria la Heidi, fondalades fosques i tenebroses, vistes increibles, llocs de somni, fagedes, gorgs...  Sens dubte meravellós, però també molt dur. E l recorregut és una puta salvatjada. 100% corriol, amb trams tècnics i pendents molt verticals. Fang, arrels, rocs, rius. Tot lu més mal parit que se'ns ha acudit, vamus. N omés apte pels corredors més tarats. Si estàs com un putu llum de carburu, aquesta serà la teva cursa!  Tites bullides abstenir-se. Amb aquestes paraules, l'organització del Trail del Bisaura ens presentava la seva cursa a la web i és clar, vaig sentir que havia d'anar cap allà. Arribo amb moltes ganes però conscient que des de Vandekames no he fet desnivell amb cara i ulls, i que cal guardar forces per continuar preparant les 24h amb ga...

En plena preparació de les 24h i amb l'objectiu de sumar tants kms com pugui, l'endemà de fer la Marató del Priorat me'n vaig cap al Velòdrom d'Horta per prendre la sortida d'una altra cursa de 42 km. La d'avui també és força ràpida (1.500 m+), però la fatiga d'ahir passarà factura... així que em conformo amb picar les 5h. Surto i de seguida veig que la meva idea d'anar amb calma m'ha portat a cometre un error: sortir massa enrere. I la conseqüència és lògica: agafar taps. Així que molt lent al principi... i de menys a més, em noto les cames prou bé i puc anar fent a bon ritme. Faig alguns kms amb el Doroteo però amb qui més coincideixo és amb el Krlos, el tiu també prepara les 24h i també ve de fer una marató ahir... quin paio més sonat! A les pujades tiro jo i a les baixades ell... en les baixades que vaig al seu ritme jo vaig a fondo, però finalment el perdo de vista i decideixo anar al meu ritme de paquet baixador per no prendre mal....

Avui vaig cap a Falset per córrer aquesta Marató que ens ofereix descobrir els paisatges i productes típics de la terra. Tot i que es tracta d'un recorregut molt ràpid (només 1.400 m+ i poca dificultat tècnica), tinc la intenció de guardar una marxa per la cursa de demà, i calculo unes 4h45' per acabar bé. Tot i això, res més sortir m'ajunto amb l'Aleix Arrufat, company de la manada de llops i bon amic. En aquesta distància em passa la mà per la cara, però cada vegada que em despenjo ell afluixa un pèl per tornar a anar plegats. I la meva idea inicial d'anar suau s'esfuma, si ell accepta anar un puntet per sota, jo he de donar el 110 % i d'aquesta manera acabem formant un bon tàndem. Tenim bones sensacions els dos (tot i que jo bufo més) i anem guanyant posicions mentre passem per Bellmunt, Gratallops, Villela Baixa, Vilella Alta... molts d'aquests pobles ja els coneixo de la Ultra del Montsant. Collons quins avituallaments: fruïts secs garra...