Addicció a l'ultrafons

Avui toca ultra trail però sense alçada i amb poc desnivell. En principi seran 84 km i 2.000 m+, així que tocarà córrer molt. Sortim des de la ciutat de Tarragona encara de nit. Tot i això, la majoria de corredors són uns inconscients sense frontal (entre ells jo). El primer tram per la platja em costa més d’un ensurt quan passem entre els rocs. Vaig amb l’Adrià Matas però se m’acabarà escapant. Vaig fent en companyia d’un corredor o d’un altre, anant passant kms i avituallaments a bon ritme... fins que arribo a Renau. És el km 27 i hi tornarem a passar al 52. Agafo forces i continuo, formem un grupet que anem veient el ball de bastons entre la Marta Prat i una noia croata per la segona posició. Deixem de veure marques una estona... i les tornem a veure. Bé, doncs continuem... i tornem a arribar a Renau després de 6 km! Amb una mala llet important, toca desfer camí... sóm més de 10 corredors i quan anem en busca del camí correcte ens trobem amb 4 o 5 mé...

Bona matinal a Rialp tancant la cursa (el que vulgarment es coneix com "escombra"). La idea inicial era fer el recorregut sencer, però finalment per vàries raons vaig variar el pla previst i vaig tancar fins al pas de la Mainera, arribant després al meu aire fins a l'estació d'Espot Esquí. M'han sortit uns 33 km i 3.200 m+ coronant el Montsent de Pallars (2.883) i el Montorroio. Ha estat una experiència diferent i gratificant però que crec que no repetiré. He d'agrair al Txema Ubach i a la resta de l'organització haver-me deixat formar part desde dins d'una de les millors curses del país, per mi no li falta de res. Si puc hi tornaré l'any vinent... però com l'any passat, per fer la Extrem!

La cursa d’avui és un dels objectius de l’any i porto temps esperant-la. Entre la Ultra Vandekames i el Triatló Infern de Balaguer (dues de les meves curses preferides) he pogut fer molt volum, i després he aixecat el peu per poder arribar fresc als 167 km amb 5.700 que he de fer pel Camí de Ronda. Sortim a les 7 del matí des de Cadaqués, només 21 corredors. El Jordi Martí i l’Oriol Pagès posen la directa i jo vaig a la meva, em quedo darrere seu amb el Pau Triebel i un altre noi.  Passem l’avituallament de Montjoi i ja comencem a veure que la senyalització deixa bastant que desitjar. Ja sabem que quan arribem a Roses ens han de portar un tram amb zodiac, però arribem allà i veig l’Oriol i el Jordi. Em portaven uns 10’ i estan allà esperant que arribi la llanxa... estem al km 25 i ens tornem a ajuntar els 10 primers corredors. Fem uns 7 km pel mar sense cansar-nos i au, la cursa continua. Els germanots tornen a marxar i jo vaig fent la goma amb el Pau... Avitua...

Avui me'n vaig fins a Òsor per córrer la primera edició de la Serrallonga Trail. Desconec els camins exactes per on ens faran passar però sé que les Guilleries mai decepcionen. Tinc la intenció d'anar a un ritme que em permeti acabar sencer, tenint en compte les 100 milles de la setmana vinent, però sense adormir-me. Em proposo sortir amb el David Ferràndez, però surt encigalat amb el Xevi Edo així que jo a la meva... Vaig fent i la veritat és que les cames van de fàbula, però tinc molèsties a la panxa (no recomano a ningú sopar barbacoa la nit abans). He de parar a solucionar el problema i continuo, pista amunt arribo a Sant Gregori i ara ve un llarg tram de baixada fins al Coll de Nafré, on arribo havent rebut els ànims del meu pare i la Tania. Pujo fins a Sant Benet i altre cop llarga baixada... ara em passen dos corredors amb un ritme endimoniat que em fa pensar que potser fan la mitja marató (però no). Em poso al seu darrere i miro el rellotge, bastant per sota d...