Addicció a l'ultrafons

Per tercer any torno a Tarragona per córrer la Marató de la Costa Daurada (serà la quarta vegada que la faig, ja que també vaig córrer una edició a Salou). Aquest any, a més de 10 km i marató, han posat una nova distància de 30 km. Això implica algun canvi en el recorregut, bàsicament deixar-nos als dels 42 km el tram de La Llarga pel final (un error per mi, ja que és amb diferència el tros més dur de la marató, i també el més lleig). Després d’haver descansat uns dies, porto dues setmanes entrenant. Amb molts dubtes però surto darrera les llebres de les 3h, en companyia del José Luís Belvis que fa els 30 km. De seguida paro a buidar l’aigua del canari, perdo pocs segons però els suficients com perquè les llebres s’allunyin... Vaig a la seva caça per enganxar-la ràpidament, miro el rellotge i per moments marca menys de 3:30 min/km. Sí, agafo la llebre de seguida però em ve al cap el gag de l’APM de “¿le damos un aplauso y dejamos que se vaya?”. I efectivament així passa, qui...