Addicció a l'ultrafons

Nova marató de muntanya, avui a Port del Comte. A principi de setmana no havia pogut entrenar gaire, així que a mitjans de la mateixa vaig decidir entrenar amb normalitat fins dissabte i anar a fer la cursa com a entreno llarg. Es dóna la sortida i res de fer un primer tram per asfalt o per pla... directament cap amunt. Comencem pujant la pista d'esquí i no triguem en posar-nos a caminar. Avui porto pals, així que de seguida els utilitzo. Després de pujar, hi ha algun descens i crestegem una mica, però tornem a tirar cap amunt fins arribar a la cota màxima de la cursa, els 2.400 m que marca El Padró dels Quatre Batlles. Ara sí que ve una bona baixada, per tartera i bastant tècnica. Perdo alguna posició però tampoc se m'escapen, i acabo arribant a un avituallament on sí que paro una mica més que els anteriors. Sobre el km 18 arribo a un nou avituallament, on rebo els ànims del meu pare i em diuen que vaig el 30º, així que tocarà remuntar. Surto d'aquí i no triga en...

Sona el despertador com qualsevol dia, però al posar-me de peu les cames em recorden que no és així. Ahir vaig córrer l’UT Coll de Nargó. Però no hi ha excuses, avui toca anar cap a Martorell on fan les 6h de resistència. El funcionament és molt senzill: donar tantes voltes com es pugui a un circuit de 2’5 dins el Parc forestal de Can Cases. És tot terra amb alguna pujadeta que, tot i acumular només 10 o 11 metres positius per volta, recorda que no és tan pla com Calella o com pot ser-ho córrer en pista. Cadascú pot fer l’estona que vulgui: 1, 2, 3... fins a 6h, caminant o corrent. En el meu cas vaig córrer poc més d’una hora, per fer 12’5 km. Per tant, poca cosa a comentar de la meva participació més que l’oportunitat de saludar molts amics i companys de fatigues. Avui he de parlar de l’organització, que es mereix una nota d’un 11 sobre 10.  El Carles Salvador i companyia van muntar aquest esdeveniment sense cap tipus d’ànim de lucre. Sí sí, no vam pag...

M’hi vaig inscriure a última hora, només fa dos dies, però avui vaig fins el Coll de Nargó per córrer de nou un ultra trail. La sortida pels carrers del poble és a un ritme molt alt, ja que sortim a la mateixa hora que els de la Short Trail de 18 km. D’inici vaig amb l’Albert, però lògicament s’escapa poc a poc, i jo m’acabo ajuntant amb dos de la curta i un de la ultra. Amb aquesta compa nyia faig la primera pujada, bastant dura, i després arribo a l’avituallament del km 7 més o menys en 1h. En aquest punt ja només vaig amb una noia de la curta (crec que la primera) i ens separem per afrontar cadascú els kms que ens queden. El pròxim avituallament es troba enmig del bosc i està servit per una colla molt animada. Les cames responen d’allò més bé, vaig a bon ritme i arribo a Bòixols, on rebo els ànims dels meus pares. Em diuen que vaig 6è però ja m’he perdut alguna vegada, l’organització diu que ha patit sabotatge però que a partir d’aquí està ben marcat. En aquest avit...

Un any més, ens trobem a L’Ampolla una nombrosa representació del Club Triatló Vallirana per enfrontar-nos a l’Ironcat. En el meu cas, serà el 5è IM (3 d’ells en l’escenari d’avui). A les 7 del matí ens tirem puntuals a l’aigua, sortida bastant neta, però abans d’arribar a la primera boia ja arriben els primers cops de colze. El mar està molt tranquil en aquesta zona, pràcticament sembla que estiguem nedant en una piscina. La primera volta passa de seguida, a la segona continuo nedant còmode però a la tercera veig que perdo posicions. Aquest darrer tram em fa tenir la sensació que he nedat molt malament, però surto de l’aigua en 1h03’ (parcial 55), un temps inimaginable per mi. Faig la transició bastant ràpida i em preparo per agafar la bici, sé que em passaran alguns però en passaré a molts més. La primera volta em serveix per posar-me còmode sobre la bici, començar a beure i menjar i agafar referències amb els companys del club i altres corredors. Van passant els kms, agaf...