Addicció a l'ultrafons

Gener . Vaig començar l’any a la muntanya amb la Cursa dels Cinc Cims a Corbera de Llobregat, passant-me tot seguit a l’asfalt en la Marató de la Costa Daurada. Contra tot pronòstic, baixo per primera vegada de les 3h, parant el crono en 2h57’. Recupero bé i a la setmana següent faig la Mitja Marató de l’Eramprunyà. Febrer . Una altra cursa curta a prop de casa, la Cursa de Muntanya de Castellbisbal. Tot seguit toca anar a Campdevànol per fer la Marató Hivernal, una de les maratons de muntanya (sinó la que més) dura i espectacular de les que he fet. Març . Un mes ple. Per començar Marató Salvatge de les Guilleries, amb l’adjectiu totalment apropiat al recorregut. Després va venir la Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní i aleshores tocava tornar a l’asfalt en la meva cita anual amb la Marató de Barcelona. Torno a fer 2h57’ patint però alhora veient marge de millora. Per acabar el mes, la Botifarunner de la Llacuna (havia de ser al febrer però es va aplaçar pel temporal). Abri...

Avui toca córrer a Santa Cristina d'Aro. Vaig estar dubtant entre apuntar-me a la marató o a la marató i mitja. Tenia amics en les dues curses, però el fet de ser només 6 dies després de les 6h de Calella em va fer decidir a "conformar-me" amb la mítica distància dels 42 km. Anem corrent des del pavelló fins la sortida, més que res per intentar entrar una mica en calor, ja que fa un fred que treu les ganes de córrer. Després d'un petit briefing, es dóna la sortida. Com sempre el ritme és elevat i entrem de seguida a la muntanya, però el desnivell triga en arribar i el ritme continua sent molt alt. Ja per fi arriba la primera pujada amb cara i ulls, que comença a posar cadascú al seu lloc. Ara toca crestejar una mica per baixar i encarar la segona de les grans pujades. Aquesta em porta fins l'avituallament on hi ha el Pere i la Carme, que m'animen per afrontar el tram final, ja que em trobo algun km per sobre de la mitja marató. Ve un tram de pla i ba...

La cursa d'avui és una modalitat nova que no he fet mai. No es medeix per distància sinó per temps, concretament 6h. Es tracta de fer tantes voltes com es pugui a un circuit de 3 kms, majoritàriament de terra. Després de saludar algunes cares conegudes, es dóna la sortida i començo bastant abrigat sabent que a cada volta podré treure'm alguna peça d'abric. Vaig corrent a ritme còmode una mica per sota de 5'/km i tinc 4 o 5 corredors al davant. No sé com però em veig al davant de tot de la cursa, passo la marató en 3h25' i continuo bastant bé. Però les voltes van passant i el ritme cau, el Juli va en segona posició i veig que em va retallant fins que m'avança passat el km 50 i sóc incapaç ni tant sols d'intentar seguir-lo. No em veig la cara però dec semblar un cadàver ara mateix. El que era un ritme per sota de 5'/km, ara ho és bastant per sobre. Vaig segon i veig com el tercer, el Javier Lozano (ex corredor de la selecció espanyola de cur...