Addicció a l'ultrafons

Tot i arribar a Banyoles amb molt marge de temps, com sempre acabem de preparar les coses al box justos de temps. Em tiro a l'aigua per escalfar i està bastant freda (algú havia comentat la possibilitat de retallar-la o fins i tot anul·lar-la per la diferència tèrmica, però per sort no es va arribar a fer). Quan ja està pràcticament tothom col·locat, els jutges donen explicacions però no se'ls escolta, i en el seu intent de cridar l'atenció, es dóna una sortida en fals. Així que sortida imprevista i cops de colze per tot arreu. Arribo a la primera boia bastant estressat, i la cosa no canvia gaire fins que ja gairebé estic acabant la primera volta... començo la segona i ara sí que nedo més còmode i vaig avançant gent, però ja en direcció a la sortida torno a "barallar-me" amb els típics ansiosos. Surto bastant bé de l'aigua en 30'54'' (parcial 102)...és cert que he millorat nedant, ni que sigui una mica, però aquí no hi havia 2.200m ni d...

8 dies. Aquest és el temps que he trigat en tornar-me a penjar un dorsal després de l'Ironcat. Tot i això, en aquest cas la intenció no era competir, sinó tornar a entrenar de cara a l'Emmona després d'una setmana on he combinat el descans actiu amb entrenaments suaus. I amb aquest propòsit me'n vaig a Les Masies de Voltregà, un poble molt petit. Normalment les curses de muntanya comencen al mig del poble i, després d'un tram inicial d'asfalt, es comença a trepitjar pedra. En aquest cas no, la cursa començava ja directament al mig de la muntanya. Es dóna la sortida i al principi hi ha un premi especial pel que trigui menys en fer la cronoescalada que  acaba sobre el km 4, amb uns 400 m+. Surto cap endavant però deixo que uns quants bojos se'n vagin a pel premi, jo personalment ho veig un suicidi tenint en compte que encara quedaran 40 km i que en aquest premi també participen els de la mitja marató que sortiran més tard. Un cop a dalt, ve un tram ...

La d'ahir no era una cursa més. Tot i no ser l'objectiu de l'any, un ironman és una cosa que es menja apart, així que portava tota la setmana fent molt poca cosa per intentar arribar descansat al dia d'ahir. A diferència de l'any passat, aquesta vegada dormo a casa i hem de matinar molt més del que és habitual per sortir de Vallirana a les 4 en direcció a l'Ampolla. Un cop descarregades les bicis i preparades totes les coses, anem cap a box a acabar a acabar d'enllestir els últims detalls i ens dirigim cap a la platja. La sortida es dóna bastant puntual sobre les 7. Comencem a nedar i fins a la primera boia i ha cops de colze per tot arreu, però la primera volta ja l'acabo bastant tranquil i de la mateixa manera transcorre la segona. A la tercera torno a rebre cops de colze i fins i tot penso que estic nedant massa lent i que m'estan doblant els primers... però al cap de res els torno a passar i veig que només eren 3 o 4 flipats. Cont...