Addicció a l'ultrafons

Gener . Vaig començar l’any a la muntanya amb la Cursa dels Cinc Cims a Corbera de Llobregat, passant-me tot seguit a l’asfalt en la Marató de la Costa Daurada. Contra tot pronòstic, baixo per primera vegada de les 3h, parant el crono en 2h57’. Recupero bé i a la setmana següent faig la Mitja Marató de l’Eramprunyà. Febrer . Una altra cursa curta a prop de casa, la Cursa de Muntanya de Castellbisbal. Tot seguit toca anar a Campdevànol per fer la Marató Hivernal, una de les maratons de muntanya (sinó la que més) dura i espectacular de les que he fet. Març . Un mes ple. Per començar Marató Salvatge de les Guilleries, amb l’adjectiu totalment apropiat al recorregut. Després va venir la Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní i aleshores tocava tornar a l’asfalt en la meva cita anual amb la Marató de Barcelona. Torno a fer 2h57’ patint però alhora veient marge de millora. Per acabar el mes, la Botifarunner de la Llacuna (havia de ser al febrer però es va aplaçar pel temporal). Abri...

Avui toca córrer a Santa Cristina d'Aro. Vaig estar dubtant entre apuntar-me a la marató o a la marató i mitja. Tenia amics en les dues curses, però el fet de ser només 6 dies després de les 6h de Calella em va fer decidir a "conformar-me" amb la mítica distància dels 42 km. Anem corrent des del pavelló fins la sortida, més que res per intentar entrar una mica en calor, ja que fa un fred que treu les ganes de córrer. Després d'un petit briefing, es dóna la sortida. Com sempre el ritme és elevat i entrem de seguida a la muntanya, però el desnivell triga en arribar i el ritme continua sent molt alt. Ja per fi arriba la primera pujada amb cara i ulls, que comença a posar cadascú al seu lloc. Ara toca crestejar una mica per baixar i encarar la segona de les grans pujades. Aquesta em porta fins l'avituallament on hi ha el Pere i la Carme, que m'animen per afrontar el tram final, ja que em trobo algun km per sobre de la mitja marató. Ve un tram de pla i ba...

La cursa d'avui és una modalitat nova que no he fet mai. No es medeix per distància sinó per temps, concretament 6h. Es tracta de fer tantes voltes com es pugui a un circuit de 3 kms, majoritàriament de terra. Després de saludar algunes cares conegudes, es dóna la sortida i començo bastant abrigat sabent que a cada volta podré treure'm alguna peça d'abric. Vaig corrent a ritme còmode una mica per sota de 5'/km i tinc 4 o 5 corredors al davant. No sé com però em veig al davant de tot de la cursa, passo la marató en 3h25' i continuo bastant bé. Però les voltes van passant i el ritme cau, el Juli va en segona posició i veig que em va retallant fins que m'avança passat el km 50 i sóc incapaç ni tant sols d'intentar seguir-lo. No em veig la cara però dec semblar un cadàver ara mateix. El que era un ritme per sota de 5'/km, ara ho és bastant per sobre. Vaig segon i veig com el tercer, el Javier Lozano (ex corredor de la selecció espanyola de cur...

Arribem a la zona esportiva de Can Carelleu, com sempre amb temps... però també com sempre acabem anant a última hora per passar el control de material a pocs minuts de la sortida. Després de saludar molts amics, es dóna la sortida, ràpida com ja és habitual... Penso que potser em sobra el frontal perquè la majoria de corredors no en porten, però un cop dins la muntanya veig que no m'he equivocat, ja que més d'un se m'enganxa perquè no veu tres en un burro. El primer avituallament està a Santa Creu d'Olorda, passat el km 10. Encara no tinc gana i porto aigua de sobra, així que passo de llarg. Passo de llarg de l'avituallament però paro a pixar, moment en que se m'escapa el Xavier Montcusí. La cursa va transcorrent entre pista i corriols bastant ràpids, veig algun creuament no gaire senyalitzat però de moment tot bé. Arribo al segon avituallament, situat pujant cap al Puig Madrona. Aquí sí que paro dos minuts per agafar forces i continuar. ...

Avui a Sant Esteve de Palautordera som uns 900 corredors, pel que tinc l'ocasió de saludar molts amics i coneguts abans de la cursa. Es dóna la sortida i ritme ràpid d'inici com sempre però guardant una marxa. La caiguda a la TrencaCims em va deixar el genoll cascat i avui em prenc la cursa tranquil... Fins que em passa el Salvador Vilalta en una de les baixades i m'hi enganxo. Em sorprenc de poder-lo seguir però ràpidament veig que no és el meu lloc, ja que al final de la primera baixada torno a provar el terra. Cap conseqüència important, però si ja tenia previst anar tranquil doncs ara amb més raó. La cursa és molt ràpida fins a Sant Bernat (km 16), on comença la primera pujada forta que ens porta fins al coll del Matagalls. La faig prou bé tot i els taps que em penalitzen una mica el ritme. Ara ve baixada fins a Sant Marçal i de nou pujada, en aquest cas ens porta fins a Les Agudes. Continuo tranquil però cada vegada anant una mica millor, fin...

Aquesta vegada passo el control de material amb el temps just i arribo a la zona de sortida pocs minuts abans de les 7. Es dóna la sortida i comencem a córrer per dintre el poble entre antorxes mentre es fa de dia. La primera pujada ens porta fins a la Mola Grossa (1044 m) després de passar pel pas de Finella. Toca baixar i pujar de nou fins al tossal d’Engrilló (1072 m). També ve de camí la mola dels Atans, la Gilaberta… Fins arribar a la Punta de l’Aigua (1092 m). El següent cim és el Joan Gran (1073 m), i és baixant des d’aquí fins a Sant Roc on tinc una caiguda sense gaire importancia. Avituallament ràpid a Sant Roc i a continuar… Però poc abans del km 25 tinc una caiguda que sí que em deixa bastant castigat. No anava prou concentrat, ensopego i pico el genoll contra una pedra. Després de maleïr la pedra i la mare que la va parir continuo endavant. La cursa continua en la línia del principi: terreny molt pedregós, pujades dures, baixa...

No tenia clar si havia de fer aquesta marató entremig de tantes ultres, però tenia ganes de fer-la ja que va ser la primera que vaig fer de muntanya, ara fa un any. Així que vaig decidir apuntar-me. Com sempre, sortida a ritme alt i de seguida entrem a la muntanya. La cursa és molt ràpida fins el km 16, on comença la pujada més dura. Hi ha algun descans però pràcticament és tot pujada fins el km 24, quan coronem La Mola, el punt més alt (uns 1.100 m). Ara ve una baixada amb molta pedra i força tècnica on perdo alguna posició, però de seguida tornem a pujar fins al Coll d'eres. Ara sí que ja està pràcticament tot el desnivell positiu fet, només queda pujar Era Ventosa i ja gairebé tot baixada. Com de costum, el meu millor moment arriba en el tram final i a partir del km 30 començo a guanyar bastantes posicions per acabar creuant la meta després de 42 kms i 1.900 m+ en 4h33'38'', en la posició 30 d'uns 450 corredors. Acabo molt content de veure com cada v...

Després de l'ironman de Calella vaig recuperar-me bastant ràpid a nivell muscular, però tenia dolor als peus. No era res greu però veient l'atapeït calendari que tenia per endavant, vaig decidir deixar passar la Ultra Comtes d'Erill per acabar de fer net. Em va fer ràbia però va ser la decisió encertada, ja que em va servir per recuperar-me i agafar ganes de córrer (en dues setmanes només vaig córrer un dia per Montserrat i dos dies per asfalt 30'). I així arribo a Cornudella de Montsant. Després de fer els últims preparatius i passar el control de material, es dóna la sortida. Com sempre a ritme ràpid, ningú pensa en els 100 km. De seguida entrem a la muntanya i no triga gaire en arribar el primer problema. Al refugi d'Albarca no funciona bé el lector de dorsal i es forma cua de corredors. No és gaire temps però suficient com per posar-se nerviós. Arribo a Ulldemolins (km 24) on hi ha el primer avituallament. Una mica de fruita, coca-cola i a seguir. Co...

A la nit he descansat molt bé i arribo a Calella amb prou temps per fer els últims preparatius a boxes i ja vaig cap a la sortida amb l’Emilio, per córrer per segon any el Challenge, que torna a ser Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga Distància sobre la distància ironman (3’8+180+42’2). Ja s’ha iniciat la prova. 8 minuts més tard que els pros, ens toca als grups d’edat de 18 a 34. Sortida des de la platja i fins a la primera boia hi ha cops per tot arreu… no sé quina pressa tenen perquè després ens acabarem arrossegant tots en un moment o altre. No em trobo còmode en cap moment a l’aigua, em desoriento diverses vegades, més cops cada vegada que avanço nedadors més lents d’una sortida anterior o que em passen alguns de més ràpids d’una posterior... Surto de l’aigua en 1h14’55’’, fent el parcial 295. Va ser una natació llarga (els companys que portaven GPS asseguren que més de 4.000 m) i amb la majoria del recorregut a contracorrent. Tot i així, el meu rendiment a l’aigua ha...

Diumenge es va disputar la primera edició de la Cursa del Cérvol, la cursa de muntanya de Vallirana. Arribo amb temps per recollir el dorsal i saludar molts amics, companys i coneguts que han vingut per córrer, col·laborar o animar els participants. Es dóna la sortida de la llarga i correm tots darrera el Toni, que obre la cursa durant el tram inicial. Ràpidament passem el Xipreret i agafem la primera pujada que ens portarà fins al Pla d'Ardenya, on tenim el primer avituallament muntat per la família del Victor. Aleshores hem de fer una volta que era l'únic tram de tot el recorregut que no havia entrenat. Rebo els ànims de l'Emilio que està fent de control i més tard del Victor Garcia, que està en el segon avituallament, just abans de baixar cap a Begues. Passo una segona pujada important i arribo al tercer avituallament, on hi ha la Mari i novament l'Emilio. Ara ve un tram molt ràpid i corredor amb força pista, així que aprofito per apretar tot el que em deixen...