Triatló Infern de Balaguer

Després de 4 anys visitant Balaguer per fer el half “normal” i en plena recerca  de nous objectius que em motivin a continuar fent triatló, aquest any em decideixo per la modalitat Infern. La prova consisteix en les distàncies de mig ironman, però amb l’afegit de 20 kms de btt després de la natació.

Havent dubtat fins l’últim moment per la forta calor, decideixo nedar amb neoprè. Poca cosa a comentar aquí, circuit a dues voltes amb millors sensacions conforme van anar passant els metres. Amb 36’55’’ pels 1.900 m, faig el 6è parcial (en realitat en 10è, però alguns plegaran més tard) tot i que uns quants estem molt junts.

Faig la transició i, després d’algun problema amb la cala i el pedal, començo el meu punt dèbil: la btt. 20 km amb gairebé 600 m+, al principi fàcils però que després es compliquen i m’obliguen a posar el peu a terra en més d’una ocasió.

1h25’ a sobre la btt són suficients per deixar-la de nou al box, canviar les sabates i agafar la bici de carretera. Ara vaig el 16è i tinc per endavant un circuit que em conec molt bé: molt dur però molt maco. 

En aquests 90 km sortiran 1.600 m+ tot pujant Vilanova de la Sal i el port d’Àger pels dos costats. Aquest sector el faig a fondo de veritat (excepte dues mini aturades per omplir el bidó, ja que la calor apreta fort) i no paro de guanyar posicions entre els participants de l’infern i avançar triatletes del half (s’estalvien la btt però han sortit 1h més tard), no em passa ningú i deixo la bici en 4ª posició.

El temps total dels dos sectors ciclistes i les transicions és de 4h46’, el 4rt de l’infern però n’estic segur que el millor amb la bici de carretera (unes 3h15’).

Començo a córrer força castigat per la calor i per l’esforç a sobre la cabra, però poc a poc vaig guanyant ritme i sensacions... el que comença a córrer just davant meu acabarà guanyant amb un parcial millor que el meu, però a la última volta aconsegueixo la 3ª posició i em quedo a poc més d’un minut de la 2ª.

Finalment, 7h00’09’’ i 3ª posició guanyada a pols a sobre la bici de carretera i corrent (a la mitja marató vaig fer el 2on parcial amb 1h36’).

Gràcies a Hoko-Esport (faig pocs triatlons, però quan en faig les Takara són imprescindibles), Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports. També he d’agrair els ànims dels meus pares, la Mònica i el Beto, els amics i familiars del Triatló Vallirana... a qui per cert felicito pels seus grans resultats (en especial el 7è lloc del Toni Pallarès i el 2on lloc de la Mari en veteranes) i agraeixo els entrenos fets amb bici en dies anteriors per donar-me un punt de forma (o dos o tres) que em faltava.

Tant si es va a fer l’infern o el triatló normal... si algú vol fer una bona marca o vol una prova mediàtica que esculli un altre triatló. En canvi, si algú vol un triatló en estat pur, dur de collons i on només t’has de preocupar de nedar, pedalar i córrer... Balaguer és el seu triatló!