miércoles, 30 de agosto de 2017

Grand Raid des Pyrénées

Aquest any ja he pogut completar Transgrancanaria 360º i Eufòria dels Cims. Avui em trobo a Vielle-Aure per fer front a l’última gran ultra de l’any: Le Grand Raid des Pyrénées amb els seus 220 km i 13.000 m+.

Sortim a les 6 del matí amb frontal al cap. Inicialment vaig amb l’Èric i el Bernat. No trigo en quedar-me sol, l’Èric té un ritme molt més elevat i el Bernat malauradament haurà d’abandonar per una caiguda.
Bé, sol en cap moment, però sí rodejat únicament de francesos. Primer avituallament després del Col de Portet. De moment tot bé i en 15 km ja portem 1.500 m+, deu ni do!

Gran ambient a La Mongie.
Continuo fent km’s entremig d’un paisatge de gran bellesa mentre la calor comença a apretar. Després de La Mongie comencem a enfilar amunt cap al Pic du Midi (2.876 m). L’últim tram, des del Col de Sencours, és d’anada i tornada així que ens creuem molts corredors. La pujada no és difícil ni pronunciada, però és bastant dura perquè és molt llarga.

Arribant al Pic du Midi.

Començant la llarga baixada.

Faig cim, una mica més cansat del que hauria d’estar a aquestes alçades, i cap avall. Continuem fent colls (Bonida, Aoube, Berreilles i Moulata) i ja anem cap a la primera base de vida per una llarguíssima baixada.

 Arribo a Pierrefitte (km 77) encara de dia però literalment mort. Estic marejat, amb ganes de vomitar, tinc molta son. Estic amb la família a punt de prendre la decisió d’abandonar. Mentre estic allà em diuen que retallen uns 40 km de cursa per previsió de ràfegues de vent de 95-100 km/h. La veritat és que ara mateix no m’importa gaire, ho continuo veient negre de totes maneres.

M’estic a la base de vida gairebé 2h i finalment continuo. Em trobo una mica millor però continuo sense notar-me en òptimes condicions. A més, cada dos per tres tinc temptacions, ja que em trobo corredors que han sortit de la base de vida i desfan camí per tornar i abandonar.

Clau per superar un moment crític.
Bé, jo a la meva. Continuo fent camí, tot i que acabo perdent el compte de les vegades que m’estiro a terra per descansar 5-10’. L’únic punt una mica alt d’aquest tram és el Col Ilhéou i, un cop fet, ja baixem cap a Cauterets (segona base de vida, km 115).

Arribant a Cauterets.
La família em veu en molt millor estat que el dia anterior, així que tots contents! A partir d’ara venen les retallades, i anirem directament cap a la tercera base de vida (Luz Saint Sauveur) pel GR-10 i el Col de Riou. La veritat és que aquest tram en teoria són 15 km però se’m fan llarguíssims, fa molta calor i quan arribo a dalt del coll un voluntari em diu que queden 10 km de baixada (quan ja en portava més de 10 des de la base de vida anterior).

Sortint cap a la tercera base de vida.
Arribo a Luz Saint Sauveur després de la llarguíssima baixada de 1.200 m+, força cansat però animat perquè això ja resta. Aprofito per canviar-me i menjar bé, i surto per rematar els 50 km que falten.
Dura i llarga pujada que m’acaba portant cap al Refuge de la Glére. Aprofitant les últimes llums del dia per gaudir d’una panoràmica increïble amb el Lac de la Glère i el Lac de Mounicot. Pugem a Hourquette de Mounicot (2.547 m) i ara ja sí que hem fet el punt més alt d’aquesta última part de la cursa. Deu ni dó amb la baixada tècnica que ve ara (ja de nit) cap al Vallon d’Aubert per tornar a pujar cap a Hourquette d’Aubert.

"Només" quedaven 50 km.
Ara ve una llarga estona de baixada, amb una última part d’asfalt molt pesada, cap al Parking d’Oredon. Toca aprofitar bé l’últim avituallament per encarar els últims 20 km.

El tram fins al Restaurant Merlans (últim avituallament) és curt en km però molt dur, passant per Col d’Estoudou amb molt vent i patint unes al·lucinacions de pel·lícula.

Doncs ja hi sóc a l’últim avituallament, últims metres de pujada cap a Col de Portet i ara sí que sí, tot baixada. A estones corrent a força bon ritme. Quan es fa de dia i el camí és pista o gespa, aquests ritmes van per sota de 4 min/km. És increïble com oscil·la el cos en ultres tan llargues, abans d’ahir arrossegant-me mig mort i ara corrent a ritmes tan alegres.

A la butxaca!

Finalment arribo de nou a Vielle Aure després de 49h18’, contentíssim! L’organització diu que el recorregut va quedar en 183 km, a mi el GPS un cop corregits els errors em va dir 192 km amb 11.500 m+. Tant me fa, si a Pierrefitte m’haguéssin dit que acabaria la cursa no m’ho hagués cregut. En ultra distància tothom passa mals moments, només cal tenir paciència i cap.

Sobre la cursa, el paisatge és espectacular. El recorregut, en general poc tècnic, tot i que hi ha algun tram bastant complicat, sobretot si es fa de nit. Els voluntaris excel·lents i el marcatge força bo, l'entrega de dorsals i els avituallaments bastant dolents.

Gràcies a Hoko-Esport (cada vegada més content amb els Miyako) , Sixpro (imprescindible per les roçadures), Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race (fonamental l’Energy per combatre la son), PH-Quirogel (deixant la musculatura nova a cada base de vida), Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome. I com no, gràcies als meus pares pel seguiment durant la cursa i a tots els amics i família pels ànims enviats des de la distància.

lunes, 28 de agosto de 2017

Marató Quatre Rocs

Després d'haver-la corregut el 2014 i 2015, enguany torno a Figuerola d'Orcau per córrer aquesta marató ràpida (1.450 m+). L'objectiu tornarà a ser baixar de les 5h.

La veritat és que abans de començar em fa bastanta mandra córrer, després d'unes mini-vacances pel Congost de Mont-rebei fent via ferrata i caiac. Però quan es dóna el tret de sortida, la mandra desapareix i el que tinc són ganes de complir l'objectiu.



Primers km's i de seguida apareix el tret característic d'aquesta marató: creuar el riu una vegada i una altra. Veig que la gent es va perdent alguna vegada, però jo a la meva, concentrat en anar fent km's a bon ritme però sense cremar-me pel Grand Raid des Pyrénées del proper dijous, aguantant la calor, la vegetació d'algun camí brut...

De sobte em trobo en una pista, deixo de veure marques durant un minut, les torno a veure i continuo amb la consciència tranquil·la fins que... pam! Em trobo amb un corredor de cara, m'he passat alguna cruïlla i he enganxat un tram anterior del revés. Desfaig camí fins que trobo la cruïlla correcta. Poca senyalització però suficient, així que toca assumir la culpa i intentar recuperar el temps perdut fins el final.



I d'aquí fins a meta poca cosa a comentar. Vaig anar pràcticament tota la cursa en 4ª posició, la mateixa en la que vaig arribar a meta (3er sènior). Objectiu complert després de 4h48'!

Gràcies a Hoko-Esport (molt còmodes les kamikaze) , Sixpro, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.


Descobrint el Congost de Mont-rebei amb caiac i arnés
amb la Rocío, que va fer podi a la mitja Quatre Rocs.

jueves, 10 de agosto de 2017

Vandekames Negra

2015 Ultra, 2016 Marató... enguany em vaig perdre les distàncies llargues per la proximitat de Transgrancanaria 360º, però a l'agost tinc la revàlida per compensar la meva campana a Vandekames. És una cita obligada.

Amb els amics del Garraf a la sortida.
Aquest any toca la Vandekames clàssica: la negra. Tinc per endavant gairebé 25 km amb 1.600 m+. No m'agraden les curses curtes. No m'agrada ni la distància ni el ritme que demanen. Però la Vandekames és molt més que una cursa, és una festa.

Foto del Jordi Santacana.
Pedres, bon ambient, més pedres, terreny exigent, calor, més pedres, amics... i així durant 3h28'.

Contents a l'arribada.

Gràcies a Hoko-Esport (molt còmodes els Miyako) , Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.
I com no, gràcies al Marc Fernandez i companyia per fer possible la Vandekames, hi tornarem segur!

Un luxe comptar amb l'ajuda de la Núria i Ph-Quirogel.

miércoles, 2 de agosto de 2017

Cavalls del Vent

Què es pot fer un dissabte a la nit? Segurament mil coses, però nosaltres estem com un llum i anem a fer Cavalls del Vent.

Companyia de luxe.
Serà la segona vegada que faig la ruta aquest estiu, aquesta vegada sortint del Refugi Lluís Estasen. La veritat és que, tot i notar-me recuperat d'Eufòria dels Cims, m'està costant tornar a agafar el ritme... però amb la immillorable companyia d'avui no hi ha excuses: ni Andorra, ni la calor, ni la son...

Tram final després del Pas dels Gosolans.

Acabem completant la magnífica ruta de 84 km amb 5.000 m+, i continuem fent camí cap al Gran Raid des Pyrénées!