jueves, 22 de junio de 2017

Trail Carlac

Aquest cap de setmana vaig amb el meu soci Jose Calaza cap a Les (Val d'Aran) per córrer la Challenge del Trail Carlac. 3 etapes que sumaran 71 km amb 6.190 m+ i que serviran per rematar la preparació del Llobregat Power per Eufòria dels Cims.

Sprint Vertical Nocturn (1'3 km 290 m+)
Poca cosa a dir d'aquesta etapa. 13'20'' amb gust de sang a la boca per pujar a Canejan. Una etapa molt agònica però content amb el temps.

Montlude Skyrace (26'6 km, 2.460 m+)
Espectacular etapa amb un inici duríssim de 2.000 m+ en poc més de 9 km i un tram molt xulo entre Tuc des Neres i el Montlude. 4h37' per completar aquesta etapa sota una calor infernal.





Marató Quate Lòcs (43'3 km, 3.440 m+)
Etapa reina on hi ha de tot: desnivell, corriols sota el bosc, trams aeris, llargues baixades... i un altre cop moltíssima calor! Va ser l'etapa on més còmode em vaig trobar i vaig poder completar després de 6h55'.




Finalment, Challenge Trail Carlac superat després d'11h46', acabant en 12ª posició amb molt bones sensacions. Sobre la cursa... recorregut espectacular, bona organització i gran feina dels voluntaris. En definitiva, molt recomanable! A mi personalment m'agrada més el format nonstop, però les curses per etapes són una bona opció per donar més gas i conviure amb els companys de fatigues.

Gràcies a Hoko-Esport (molt còmodes els Miyako) , Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel (gran ajuda per recuperar entre etapes), Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

Cavalls del Vent

A la Ultra Emmona 2014 vam compartir un fotiment de km's i ja tenia ganes de tornar a córrer amb el meu amic Raul Montoro. Gran entreno per Eufòria dels Cims fent la ruta Cavalls del Vent, començant de la carretera de Coll de Pal en sentit antihorari.




82 km i 5.000 m+ al sac que vindran bé per Andorra deprés de voltar més de 18h en bona companyia! Ruta molt guapa que haurem de repetir.



sábado, 10 de junio de 2017

Bastions Skyrace

Avui vaig cap a Ribes de Freser per participar als Bastions Skyrace. La zona la conec bastant després d'haver fet tres vegades l'Emmona, però mai he fet aquesta cursa.

La mala previsió meteorològica obliga a retallar la segona part de l'Olla de Núria, així que el recorregut quedarà en 89 km i una mica més de 5.700 m+.

Es dóna la sortida i el ritme d'inici és ràpid. De seguida m'ajunto amb el meu amic Jose Calaza. Ell diu que intentarà seguir-me fins que pugui, jo dic el mateix d'ell. N'estic segur que ens sortirà una gran cursa.



La cosa va molt bé, tot i que pujant al Puigmal se m'ajunta tot de cop. El fort ritme del Jose que no vull deixar de seguir, l'alçada i el mal temps... agafo un globo d'aquells macos, tot i que un cop a dalt ja està fet el pitjor de la cursa.

Arribem a Núria (km 26) i amb el recorregut nou ja hem fet el més dur. Continuem junts fins a Pardines. Km 49 i toca aprofitar la base de vida per menjar i canviar-se.



Faig números i li dic al Jose que avui arribem sense treure el frontal de la motxilla. Ell no ho veu clar i em diu que tiri. Així ho faig però un cop coronat el Taga em torna a agafar. Perfecte de cara a Andorra.

Anem junts de nou fins al final, només ens queda pujar cap al Refugi de la Covil... una pujada que jo havia infravalorat molt. Juntament amb el Puigmal, és l'únic moment de la cursa que pateixo, així que toca apretar les dents per passar penúries i continuar amunt.



Ja ho tenim, últims 10 km de baixada i... finalment ens plantem de nou a Ribes, després de 15h07'. Menys temps de l'esperat, fantàstica companyia i molta confiança del Llobregat Power de cara a Eufòria dels Cims.



Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome. Gràcies com sempre als meus pares pel seguiment i ànims durant el dia.

jueves, 1 de junio de 2017

Vall de Lord Trail

Dies tranquils després de l'Ironcat... fins el cap de setmana, que tocava tornar a la càrrega fent desnivell de cara a Eufòria. Dissabte bici de carretera i diumenge tirada llarga de córrer amb dorsal.

Dissabte 148 km 2.500 m+ amb els màquines de la bici.
Amb sortida a La Coma i la Pedra, corro una de les maratons de muntanya més dures que he fet (crec que només superada per Dements). Començo la cursa notant-me una mica lent per la fatiga del dia anterior, però amb el pas dels km's les cames van a millor i sembla que no notin la calor asfixiant que comença a fer.

Acabant el Barranc Clot de l'Infern. Foto de Jordi Santacana.

Cursa molt lenta, incloent el pas pel barranc Clot de l'Infern i per vàries tarteres. Gaudint cada km i cada metre positiu. Anant de menys a més. Fent el que m'agrada. Em sembla que no puc demanar més!

Últims km's. Foto de Jordi Santacana.
Finalment 12è després de cobrir els 44 km i 2.900 m+ en 6h59'. Propera parada: Bastions Skyrace!

A la meta amb el meu amic Lluís Galí.
Gràcies a Hoko-Esport (comodíssim amb les Sensei), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

miércoles, 24 de mayo de 2017

Ironcat

Segurament molta gent pensarà diferent, però l'Ironman representa pel triatló el mateix que la marató per l'atletisme. Hi ha distàncies més curtes i agòniques, i distàncies més llargues on el ritme és tranquil. En la meva opinió, la marató i l'Ironman marquen el límit d'anar ràpid, i la seva dificultat radica precisament en que es pot anar ràpid però s'hi ha d'anar moltes hores.



Avui vaig cap a l'Ampolla per participar al meu 7è Ironman (serà el 4rt aquí). Hi vaig una mica cagat perquè, tot i que enguany porto uns números "macos" d'entreno, aquest entreno no és gaire específic pel triatló pla. Per tant, això d'anar ràpid no sé com ho portarem.



Comencem a les 7 del matí amb els 3.800 m de natació. Circuit a tres voltes que puc fer a ritme bastant regular. No aconsegueixo agafar peus de cap triatleta que vagi al meu ritme i em quedo en terra de ningú. Tot i així, l'aigua està molt tranquila i posa les coses fàcils. Surto el 30è després d'1h03', millorant per segons la meva millor marca. Si m'ho diuen abans no m'ho crec!



Faig la transició bastant ràpid, un pèl marejat però res greu i de seguida ja estic a sobre la bici per fer front als 180 km. El circuit és el de sempre, 6 voltes. La falta d'entreno nedant no m'ha passat factura en el temps de la natació però sí en la tècnica, he empassat bastant aire i els primers 80 km de bici no acabo d'anar còmode.



A mesura que passen els km's em vaig trobant millor, els últims 100 se'm passen volant. Comença a bufar vent però a mi tant me fa, em sembla que en cap triatló havia anat tan fi en bici com avui. Acabo la bici i les transicions en 4h58' (11è parcial).



Ara transició més ràpida encara. Començo la marató amb 6h02' de cursa, fent números i veient les sensacions físiques tinc molt factible baixar de les 9h30'. Començo ràpid però de seguida poso un ritme regular de 4:40-4:45 min/km, un ritme provat entrenant i que en teoria havia de ser fàcil en pla... però la realitat va ser una altra. Sobre el km 12 vaig prendre un gel que em va sentar malament i, a més de 4 parades al wc, el ritme va començar a anar per sobre de 5 min/km, arribant gairebé a 6 min/km.

Finalment acabo l'Ironcat en 9h44' i posició 17.



Realment si em diuen fa dos mesos que faria aquesta marca no m'ho hagués cregut, però en l'estat físic que arribava crec que era molt factible baixar de 9h30', això sí, havia de sortir tot perfecte.
Sempre hi ha una lectura positiva. Quan vaig fer la meva marca personal de 9h38' vaig pensar que havia tocat sostre. En canvi, avui amb 9h44', penso que aquella marca és molt millorable. Així que ho tornarem a intentar!

Gràcies a Hoko-Esport (cap malla de triatló iguala el Takara), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

Gràcies també a la família i amics pels ànims durant la cursa, córrer a l'Ampolla és com fer-ho a casa! I enhorabona també als amics i als meus companys del Triatló Vallirana, els màquines 1ers per equips!

miércoles, 17 de mayo de 2017

Ultrabike Pro

Respecte i  confiança. Així afronto l’Ultrabike. Amb màxim respecte perquè la distància, a priori 224 km amb 6.200 m+, és més del doble del que he fet mai en btt. I màxima confiança perquè la faig per parelles amb el meu amic Miquel Pera, amb molta experiència sobre la bici de muntanya.

Sortim de Sant Celoni i el ritme d’inici és molt alt. Nosaltres a la nostra, ritme de tractors “ultreros” però anar fent. Passem Montseny, el Brull, Viladrau...

Comença una de les parts més maques de la cursa gaudint de les vistes del Pantà de Sau. En 7h ja portem uns 100 km, aprofitem l’avituallament i sortim frescos, molt frescos i contents amb el ritme.


De moment tot va sobre rodes... literalment! De seguida arriba el primer problema... ens equivoquem en la navegació (o més ben dit, m’equivoco) i sortim del track, anem molt paral·lels al mateix però acabem fent una encigalada cap amunt.

Tornem al camí amb uns km’s i uns m+ extra però no ens hi capfiquem. De seguida arriba el segon problema... escolto un soroll metàl·lic. Paro i... he perdut un cargol del seient! Tants dies fent conya sobre anar amb bici sense seient i a veure si ara serà veritat.

Mentre busquem per terra passen ciclistes i un d’ells ens diu que ha vist la tanca del cargol al riu, però no el cargol. El Miquel recula uns metres per buscar i trobar la tanca, i després troba també el cargol.



Hem perdut molt temps però la sort només la té qui la busca, i el Miquel l’ha buscat!

Perfecte, seguim endavant. Passat el km 130 començo a escoltar un soroll i... m’he quedat sense pastilles de fre darrere! Debatint sobre quina és la millor opció, finalment decidim que serà millor anar amb la roda frenada roçant el disc directament que no pas quedar-me sense fre. Així que... queden 100 km molt llargs!

A partir d’aquí, a gaudir de les vistes del Pantà de Susqueda, i anar passant controls: Osor, Sant Hilari... arribem a Arbúcies, on l’Ignasi s’ha apropat a donar ànims per afrontar la llarga pujada cap a Santa Fè.

Aquesta pujada la fem molt ràpid, i ja només queden 30 km on la única pujada serà a Gualba.

Finalment acabem aquesta aventura després de 18h47’! Pel camí han quedat 231 km i 6.900 m+. Però tot això només són números, també ha quedat un gran dia sobre la bici de muntanya amb magnífica companyia. La veritat és que l'equip estava molt complementat, jo aportava les cagades i el Miquel les solucions! Repetirem segur.



Gràcies a Hoko-Esport (molt còmode el Taka), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail i Tradeinn.

jueves, 11 de mayo de 2017

Ultra Trail Estels del Sud

Sempre vaig a les curses amb ganes, però avui més encara. Al 2015 em vaig retirar d’aquesta ultra per deshidratació i al 2016 em van neutralitzar pel vent. Aquest any s’ha d’acabar, sí o sí!

Sortim a les 7 d’Arnes i de seguida m’ajunto amb el Joan Morral, amb qui aniré fins a Beseit. Compartim els primers km’s amb els corredors de la Half i coincideixo amb la Rosa i el Juanma, l’Oriol Navarro...



Tot va perfecte de moment. Bon ritme, potser massa i tot. Cap al km 30 em passen el Salvador Vilalta i l’Esteban Monje, què hi fotia jo davant? M’enganxo amb ells una estona i també amb el Jordi Soler, però pujant cap a Caro ja s’obren diferències entre els 4.

Comença a fer calor, però vaig bevent Rendiment-race per un tub. Comença a bufar el vent, però res comparat amb l’any passat. Aquest any els Estels no s’escapen!



Al km 60 ja corono el Mont Caro i baixo cap al Refugi. Km 63 i toca aprofitar la base de vida. Arribo en molt bon estat i surto millor encara.



Passo Clotes i ve una llarga baixada cap a Paüls. Hi arribo després de perdre’m 5 minuts per confusió meva.

La pujada després de Paüls la conec del 2015 (en aquella ocasió se sortia de Caro) i la recordo dura... però enguany se’m fa duríssima! Arribo a dalt, poso frontal i a baixar cap a Roques Benet.

Ja només queda un tramet de 9 km molt planer que puc fer a bon ritme.

I per fi! Després de dos intents fallits, acabo Estels del Sud! 16h11’ per cobrir els 106 km i 5.300 m+, acabant 10è. Molt content de com ha anat la cursa i del rendiment físic!


Gràcies a Hoko-Esport (brutal la combinació Jisho i Miyako), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail i Tradeinn. Gràcies a la família i amics pels ànims.

jueves, 27 de abril de 2017

Vall de Ribes Gran XS

Aquest cap de semana vaig cap a Ribes de Freser per participar a la Vall de Ribes Gran XS, consistent en 67 km i 4.500 m+ dividits en dues etapes. Participo per parelles, amb el meu amic Jose Calaza per començar a compartir km’s de cara a l’aventura que ens espera a l’estiu.

Marató XS (42 km, 3.100 m+)
Comencem la primera etapa. Es tracta d’una marató però la gent surt ràpid, rapidíssim. Nosaltres posem ritme de creuer, tot i que a la primera pujada el Jose ja em porta força collat.

Van passant els km’s i millorant les sensacions, el temps passa volant. A la segona pujada ja coronem Sant Amand. Anem coincidint amb cares conegudes, amb la que més sovint ho fem és amb la Mireia Garcia. La passem a totes les pujades i a les baixades ens treu la dignitat.

Passem l’avituallament d’Ogassa (km 23) i ja anem cap a la part més maca de la cursa: la Serra Cavallera. Passem el Pas de les Pasteres, Puig Estela i Taga.

Vistes brutals.

Puig Estela.
Arribo aquí molt sencer i penso que demà estaré com una rosa... quin il·lús! Encara queda baixar del Taga cap a Ribes... 1.100 m- que trinxaran els quàdriceps!

Finalment arribem a la meta després de 6h20’. Clavant la previsió i sencers, així que perfecte!

Arribada de la primera etapa.
25 XS (25 km, 1.400 m+)

Diumenge toca l’etapa curta. 25 km no són cap broma però és una distància que a nosaltres ens obliga a donar-ho tot de principi a fi. I així ho fem. Dubtant fins a últim moment de si agafar els pals, si agafar aigua... finalment decidim anar a pèl i només ens hem de preocupar de córrer. Bon ritme durant el matí i per 20 segons que no baixem de les 3h.

Intensa etapa de diumenge.
Ha estat un gran cap de setmana fent equip amb el Jose, solventant els problemes (com una caiguda seva dissabte o una torçada de turmell meva diumenge) i anant a bon ritme. Hem acabat molt contents, jo diria que “eufòrics”.


Gràcies a Hoko-Esport (molt bé les sensei i les jisho) , Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel (ideal per recuperar entre etapes), Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura, Térmens Clínica Podològica, MC3 Esports, Besttrail i Tradeinn. Un luxe comptar amb els ànims de la família i amics durant el recorregut.

sábado, 15 de abril de 2017

Pels Camins dels Matxos

Avui vaig cap a Torelló per participar en una cursa que li tinc ganes des de fa anys. Serà un gran entrenament en fatiga després que ahir els ciclistes m'exprimissin.

No ho parlem gaire però surto amb el meu amic Yak (un altre que va fer campana el dia que ensenyaven a descansar), i farem tota la cursa junts. Anem fent encara de nit.

Arribant a Bellmunt.
Ja de dia pugem cap a Bellmunt (1.248 m). Aquí ja coincidim amb el Bernat Figuerola, amb qui ens anirem trobant vàries vegades.

Sortint del bosc frondós.
No trobo les paraules que estiguin a l'alçada del preciós recorregut: Puigsacalm (1.514 m), Cabrera (1.316 m), Creu de Salgueda (1.088 m), Castell de Torelló (871 m)...

Calor impròpia de principis d'abril.

Finalment, després de fer una cursa de menys a més i sobreviure a una calor asfixiant, arribem de nou a Torelló després de 9h43'. Pel camí han quedat 61 km, 3.600 m+, un recorregut brutal, bons avituallaments, molts voluntaris, ambient festiu... una cursa molt recomanable!

Només dues coses negatives... i les dues culpa dels corredors. El frontal era material recomanat i no obligatori, pel que molts van decidir no portar-lo. Deuen pensar que estalviar-se el seu pes ridícul els repercutirà en un gran rendiment, però a la primera baixada van fer un gran tap perquè no veien tres en un burro. I en segon lloc vam trobar molts envoltoris de gels i barretes pel camí. Una mica de respecte per la natura...

Arribada a meta.

Gràcies a Hoko-Esport (provant les noves Jisho, unes malles interiors molt còmodes), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail i Tradeinn. Gràcies també a la família i amics pels ànims! Fotos del meu pare i del Beto (Sala-Giol).

El dia anterior rostida amb la
grupeta, 127 km 2.000 m+ a 30 km/h.

miércoles, 5 de abril de 2017

Rogaine de Collserola

M’havien avisat que això de l’orientació enganxava però no pensava que fos per tant. Avui vaig cap al Papiol per participar a un nou rogaine de 6h. Amb l’Adrià i l’Elías formem l’equip Raidaventura.org.

Decidint l'estratègia.
És l’excusa perfecte per fer una bona tirada llarga (vam fer 40 km amb 1.850 m+) de forma molt entretinguda, tot corrent camp a través i per corriols molt macos al costat de la ciutat.

Vam anar a un ritme bastant regular durant les 6h, les últimes de les quals vam fer sota una intensa pluja.

Finalment vam acabar 4rts amb 173 punts, només a 3 punts del podi. No vam cometre errors d’orientació i l’estratègia inicial possiblement era bona, però vam esperar massa a recalcular-la i vam perdre balises molt valuoses.

Gran companyia i diversió... amb ganes de més!

Final sota la pluja.

Gràcies a Hoko-Esport (vaig optar per cames tapades amb Sayonara+Gogo, Rendiment-race, Sala-Giol, PH-Quirogel, Térmens Clínica Podològica, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3, Besttrail i Tradeinn.

martes, 28 de marzo de 2017

Doble Ironman Xàbia

Quan el meu amic Manuel Luna em va comentar que li rondava pel cap fer un Doble Ironman de seguida li vaig dir que sí. Feia temps que en volia fer un i totes les proves d’Ultra-triatló nonstop es fan bastant lluny.

La seva idea era fer-ho en forma de repte no competitiu, amb assistència tipus Ultraman (no hi ha avituallaments ni senyalització) però els corredors comptarem amb track pel portar-lo al nostre GPS. I el més important, el cost íntegre de la inscripció anirà destinat al Mini Refugio Neus, un refugi que acull animals sense sostre.

Tot i les meves ganes de fer la prova, vaig estar pendent fins a última hora de si hi podia anar. Finalment hi podia anar però... estic preparat? Fa un mes que vaig acabar Transgrancanaria i del Raid Ilercavó només fa una setmana. A més, enguany l’entreno de bici està sent bastant pobre, no nedo al mar des de Motril i la piscina tampoc la trepitjo gaire així que... prou d’excuses! Anem cap allà!

Hem de fer front a 7’6 km de natació, 360 km de ciclisme i 84’4 km de cursa a peu. Finalment som 12 participants.

Primers metres, lloc espectacular.
Comencem passades les 7 del matí des de la Platja del Portixol. Es tracta d’una natació lineal amb assistència en caiac. El mar està força tranquil però de seguida ens adonem de la principal dificultat... quin fred! No em noto les mans ni els peus, comença a fer mal el cap... he de parar algunes vegades per fer fregues i recuperar el tacte.

Final de la natació.
Surto de l’aigua després de 2h45’, mort de fred però muscularment molt sencer. Llarga transició (uns 20’) mentre intento entrar en calor i menjar una mica. Hora d’agafar la bici.

Per endavant 360 km repartits en dues voltes de 180 km en carretera oberta. La primera volta la faig a bon ritme tot i no forçar gens, fins que cap al km 130 punxo... no passa res, canvio i continuo. Començo a agafar ritme de nou i... torno a punxar! De veritat? Murphy? Sigui com sigui torno a repetir el canvi de càmera, reviso la coberta però no hi ha cap punxa ni res estrany.

Mala sort!
Amb molt mala llet però continuo, el meu equip em va donant líquid i menjar i vaig fent. Molts km’s coincidint amb el Paco Berlanga (gràcies a la seva dona per deixar-me la manxa), més tard amb el Marc Orantes...

Bones sensacions sobre la bici.
Quan me n’adono ja he completat la primera volta. Fa força vent però les ganes i l’energia estan intactes. Au, a repetir el mateix. Continuo fent via fins al km 235, quan paro a posar llums i abrigar-me una mica per la nit.

La veritat és que la bici de carretera es fa bastant pesada de nit, sobretot per la sensació de perill i vulnerabilitat. Costa una mica més de 13 hores però els 360 km sobre la cabra ja són història!

De nou llarga (llarguíssima transició) abans de fer front  a la doble marató. Allà em trobo al Marc que ha arribat un pèl abans però m’espera per sortir junts.

Comencem a córrer els primers kms en companyia del David Lillo. La veritat és que muscularment em trobo molt sencer, més que quan vaig començar a córrer els 84 km de l’Ultraman... però de seguida les cames em recorden les hores d’esforç sense treva i que ara seria hora de dormir.

Bona llebre l'Isma.
El Marc i jo anem fent, passeig amunt i passeig avall, bucles pel poble, més passeig... entre penes i glòries, i parades diverses, ja es fa de dia. L’Isma també ens acompanya un tram i ens fa més amena aquesta penitència.

Doble marató sencera amb un bon amic.

Els últims km’s costen molt però finalment ho tenim! Acabem el Doble Ironman de Xàbia!
Pels amants dels números (aproximats)... Natació en 2h45’, bici en 13h15’ i córrer en 10h30’. Això, més unes llarguíssimes transicions, ens van donar el Marc i a mi una anecdòtica 4ª posició després de 27h20’.

I dic anecdòtica perquè recordem que es tracta d’una prova no competitiva, un repte entre amics on veníem a cobrir la distància i a col·laborar amb una molt bona causa. Felicitats a la resta de finishers: Rubén Fernández, Antonio Puchi, Jordi Costa, Iván Tejero. I també al Marc Orantes, a qui li agraeixo fer-me molt amens els 84’4 km a peu!

També aprofito per donar ànims als companys que van haver de retirar-se i les gràcies als equips de tots ells, sobretot als meus pares que em van fer una gran assistència en el sector ciclista.

A meta amb els nostres equips.

Amb companys, equips, organització... un luxe!


Tot i no ser una cursa normal i corrent, la tasca de l’organització va ser molt bona, una prova a tenir en compte! A mi em va agradar molt. Respecte la comparació amb l’Ultraman, a mi m’agrada més el format nonstop, la doble marató és més dura. I també prefereixo portar jo el track al meu GPS i no dependre de l’equip a cada cruïlla, la navegació a l’Ultraman em sembla una tonteria innecessària.


Gràcies a Hoko-Esport (cul intacte amb bici gràcies al Taka), Sala-Giol, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, MC3 Esports, Punt de Natura i Tradeinn.

miércoles, 22 de marzo de 2017

Raid Ilercavó

Avui em trobo a Ginestar per disputar el Raid Ilercavó juntament amb el Kaiman, per mi serà el primer raid llarg però porto un company amb molta experiència.

Roadbook 


Es dóna la sortida i comencem amb una orientació urbana de 4 km, els fem un pèl ràpid però bé. Ja ens trobem sobre el caiac per fer front a una secció de 17 km pel riu Ebre, avancem algun equip que teníem davant i ens passen Haglofs i Illa de Rodes-Raid Team.

Primera secció.


Caiac per l'Ebre.
Tot i així, acabem del caiac pocs segons després que ells i de seguida els passem a peu. Ara ve una secció combinada de trail, ràpel, tir amb arc, orientació urbana i trail.. el Kaiman em porta bastant ofegat aquí. Fem el ràpel sense problemes, tot i que no acertem el tir amb arc i hem de fer una balisa extra per compensar-ho.

Després de l’orientació urbana creuem el riu en barca, moment en que hi ha una petita neutralització. Tornem a agafar avantatge, abans d’acabar la secció ens passa Atmosfera Raid (tot i que teníem un marge a la neutralització a favor nostre).

Fem la transició més ràpid i sortim a pels 28 km de btt sota una calor important, sembla mentida que encara estiguem a l’hivern. Un cop acabada la btt, toca secció de rogaine. Tenim 3h per atacar totes les balises que ens doni temps.

El Jordi Santacana estava animant i treballant de valent.
El Kaiman té problemes de vòmits, per una vegada em demostra que és humà, ja pensava que mai tenia problemes! Tot i així, podem marcar totes les fites i encara ens sobren 10 minuts de marge.
Ja de nit, agafem la btt per fer front a la 6ª secció, entremig de la qual hi ha espeleologia. Abans d’arribar-hi tenim diversos problemes, com haver de descansar una mitja hora i errors de navegació, cosa que aprofita Atmosfera-Raid per passar-nos.

Arribem al control intermig i anem cap a la cova, ens passem de llarg i ens trobem els companys d’Atmosfera. No sé quant temps vam perdre, si van ser pocs minuts, molts o hores. A mi se’m va fer interminable aquell camp a través per trobar el camí correcte, a més pensàvem que seria ràpid i ho vam fer sense aigua (els bidons van quedar a la btt).

Per fi vam acabar trobant la cova, vam marcar la balisa i de nou amb la btt. En aquest tram ens van passar Illa de Rodes, tot i que ells s’havien deixat una balisa per error (Atmosfera i nosaltres les teníem totes).

Després de la cova tornem a agafar la btt. Primer ens perdem i ens ajuntem amb Aventura x-perience i una altra parella. Trobem el camí entre tots i nosaltres tirem... fins que cometem un error grandíssim: atacar la balisa de la següent secció (trail). Vam pujar al Morral de les Nines amb btt. Els camins eren impracticables i vam haver de portar la btt a coll tota l’estona excepte els 200 m abans del cim que eren d’anada i tornada.

Al baixar al control vam preguntar si estava permès el que havíem fet per, si no ho estava, tornar a repetir la balisa a peu. Ens van dir que no hi havia problema, els únics en sortir perdent vam ser nosaltres pel gran desgast d’energia allà a dalt.

Doncs ja està fet, estàvem de merda fins al coll però ens n’hem sortit, així que ara a continuar! El Kaiman ja comença a anar força bé, fem la btt fins a l’Atmetlla de Mar sense massa problema més enllà del fred de les últimes hores nocturnes.

Últims mapes.
Ja a l’Ametlla, ens esperen 10 km de Coastering seguint el GR-92. Un cop fets, hem de tornar al control anterior amb caiac. El vent bufa lleugerament a favor i el mar està força tranquil, aquesta secció ens va molt bé, crec que de les millors de la jornada.

Acabant el caiac de mar.

Tornant a trepitjar terra ferma.
Completat el caiac, queden els últims 35 km en btt. Si ahir el Kaiman em va demostrar que també és humà, avui demostra que d’una altra pasta. Em porta al límit en totes les pujades però la secció ens va molt bé, si no fem el millor parcial poc ens deu faltar.

Començant l'última secció.

Finalment Raidaventura.org vam acabar en segona posició després de marcar totes les balises en 29h32’, amb uns números aproximats de 200 km i 5.000 m+. Vam quedar darrera d’Atmosfera-Raid (gran cursa la seva, sabent remuntar l’error de la cova) i davant d’Illa de Rodes (que van arrassar a la segona part, llàstima de l’error en una balisa).

Avui acabo molt content de l’experiència viscuda, aprenent d’un gran raider i amic com és el Kaiman i coincidint moltes estones amb amics d’altres equips. Organització molt bona i propera, repetirem segur!

Llarga jornada amb l'amic txec!

Podi amb els amics d'Atmosfera-Raid i Illa de Rodes.
Gràcies a Hoko-Esport (brutals les Takara per curses combinades com aquesta), Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, PH-Quirogel, Térmens Clínica Podològica, Besttrail, CEM Vallirana, MC3 Esports, Tradeinn i Punt de Natura.