Prèvia i reflexions Andomita

En plena preparació per l'Andomita d'enguany, des de les 200 milles de la TrailCat200 he fet algunes curses:

• Romànic Extrem (44 km, 2.400 m+, 5h34'). Gaudint la 10ª i última edició d'una cursa espectacular, una llàstima que desaparegui.

• Cursa del pa amb tomàquet (41 km, 2.150 m+, 5h14'). Cursa molt recomanable, amb trams espectaculars i bona organització.

• Ultra Pallars 360 (103 km, 4.900 m+, 15h55'). Ja la coneixia de l'any passat i no vaig dubtar en tornar-hi, podent-la acabar segons les previsions més optimistes i gaudint d'una cursa top.

• Vertical Montserrat (1 km, 388 m+, 25'09''). Tot i ser molt curta, vaig sortir massa ràpid i els 2.180 graons encara se'm van fer llargs. Els principals al·licients, la vessant solidària i el fet de portar tot l'EPI al damunt.

• The Longest Night (84 km, 3.300 m+, 13h). Format backyard de muntanya, com sempre amb caire solidari en les proves del Marc i el Conrad. Volia fer 10 voltes i marxar cap a casa sense passar-me de rosca a un mes d'Andomita. Tot i així, a la 7ª i 8ª no vaig anar fi del tot. Em vaig recuperar i la frase "una volta més" em va dur fins la 13. En aquell moment em trobava bé, així que tot i tenir ganes de fer-ne alguna més, vaig marxar amb bon sabor de boca i pensant en haver trobat la mesura justa. I què collons, també volia estar amb la família abans de marxar a Andomita i després reincorporar-me a la feina en una campanya forestal que es preveu dura i intensa.

Estava apuntat a la Molló Trail i a la Lles Trail però vaig notar que a nivell de rendiment ja no m'haurien aportat res a aquestes alçades. M'agradaria fer la primera en un futur. Sobre la segona, els vaig escriure per demanar si podia regalar, sí regalar, el dorsal a algun amic, i ni em van contestar. Això demostra la porqueria d'organitzacions que hi ha avui en dia.

He tingut la sort de fer curses top que ja no es fan: Ronda o Eufòria dels Cims,  el Triatló Infern de Balaguer, la Cursa del Llop, Emmona, Les Fonts, Estels del Sud, Llastres... però també he vist com desapareixien. Es comenta que potser va ser l'última edició de la Longest Night, de veritat no recolzarem iniciatives solidàries com aquesta? Preferim altres curses on el tracte cap a nosaltres no té res a veure? L'any passat, un presentador (per dir-li d'alguna manera a aquest il·luminat) va entrevistar l'Imanol Aleson i va dir que Andomita li semblava caríssima volent dir que gairebé era una estafa, demostrant una completa ignorància sobre aquest tipus de curses i el que valen. Aquest individu sap què val la Marathon des Sables? O el problema és que Andomita no dona punts UTMB, running stones o com collons es diguin ara? Les millors 100 milles no estan a Chamonix, sinó a Beasain.

Però la culpa de tot això la tenim nosaltres, volem recolzar i seguir grans corredors humils com l'Oriol Antolí o el Jose Manuel Ruiz Verdugo, o volem més farsants del Where is the Limit? A tot això, a Catalunya tenim 3 finishers de la Mega Race de 1.001 km, i poc se'n va parlar. Són l'Oriol Borràs, el Loren Reixach i el Dani Rodríguez, tinc la sort de conèixer i tenir molt bona relació amb els dos primers.

Però ei, que cadascú és lliure de fer el que vulgui i inscriure's allà on vulgui, jo per exemple he fet la Marató de Barcelona 6 vegades. I m'agradaria fer el Tor des Geants o Spartathlon encara que valguin un ull de la cara.

Bé, després d'aquestes reflexions que segurament no tenen gaire cosa a veure amb el tema, parlem de com he preparat la cursa. Pràcticament vaig començar a entrenar de forma més regular a finals de març, ja que havia fet les 100 milles d'Alcoi i les 200 de Prades sense gaire constància. He fet, literalment, el que he pogut. Els 9 mesos del Rai són pura alegria però ens deixa poc temps a casa. El meu entrenament ha consistit en anar i tornar del parc en bici quan tenia guàrdia, córrer a la muntanya quan hem pogut organitzar-nos i córrer en cinta fins que me la vaig carregar. També vaig fer una tirada de 94 km i 3.700 m+ pel Garraf amb el Carles Angelet. Amb més de 2.000 km i 65.000 m+ (més uns 10.000 m+ en cinta) a peu aquest any, no sé si serà suficient, però és el que hi ha.

Tot i una considerable falta d'hores de son, em trobo bé i amb ganes, cosa que no és garantia de res perquè estadísticament parlant, tothom té més possibilitats de no acabar que de creuar la línia de meta. Però ho intentarem. L'any passat em vaig quedar fora arribant al km 300 pel temps de tall. Aquest any comptaré amb l'assistència del meu pare, cosa que em permetrà menjar més perdent menys temps i poder descansar a la furgoneta. Veurem com va aquesta aventura de 460 km i 22.000 m+ en un màxim de 162 h.