Acabant l'any

No havia escrit des de la crònica de les 100 milles de la Val d'Aran. Després de la cursa, em vaig recuperar prou bé, tot i que he anarquitzat el meu entrenament. Sí que he anat fent quilòmetres però sense gaire constància ni complements (ni bici ni gimnàs, que estic intentant tornar a introduir), bàsicament per dos motius. El primer, seguir una campanya forestal en la qual he passat més hores al parc o a foc que a casa. I el segon, la paternitat.

Tot i així, no tinc cap queixa, em sento un afortunat a qui li encanta la seva feina i que té la gran sort d'haver tingut al Rai.

Em vaig proposar fer una mena d'sprint final per acabar el 2022, buscant curses que em servissin com a excusa per sumar distàncies i desnivells raonables. Segurament absurd des del punt de vista d'un hipotètic entrenador esportiu, però necessari per tornar-me a enganxar i mig agafar una rutina. La cosa ha anat així:

Octubre

• Marató de Collserola. 41 km / 1.600 m+ / 4h17'. 

Recorregut ràpid pel pulmó verd de l'àrea metropolitana, rebaixant més de 20' el temps fet al 2015, tot i que aleshores havia corregut la Marató del Priorat el dia abans.

 

Primera arribada a meta d'aquestes setmanes.

• Primera Marató de Muntanya de Catalunya. 41 km / 1.900 m+ / 4h26'.

A Sant Llorenç hi vaig fer la meva primera marató de muntanya al 2012, i hi vaig tornar els següents tres anys (2013, 2014 i 2015). Enguany vaig rebaixar gairebé 10' la meva millor marca, tot i que hi havia alguns canvis en el recorregut.

 

Outfit peculiar.

Novembre

• Trail Llémena. 70 km / 3.300 m+ / 10h04'.

Aquesta cursa em va sorprendre gratament, no m'esperava gaudir de tanta bellesa entre cingles just al costat de Girona (Sant Gregori). Dureta, no vaig poder baixar de les 10h que era l'objectiu.

Molt content a l'arribada.

Aquí al mig encara m'hauria agradat córrer la marató Pota-roja al costat de casa, però sortint de guàrdia era massa just logísticament.

• Gran Trail Collserola. 76 km / 3.100 m+ / 9h34'.

Un altre cop a córrer pel pulmó verd metropolità. Aquesta cursa ja l'havia corregut en les seves tres primeres edicions (2013, 2014 i 2015), tot i que el recorregut sempre tenia variacions i el d'enguany tampoc l'havia fet. Em va costar arrencar després de passar una mala nit, durant la part central de la cursa em vaig trobar prou bé i al tram final vaig punxar. Tot i així, complint l'objectiu de baixar de les 10h sense gaires problemes.

 

Foto de Quim Farrero.
 

• Trail Montroig Extrem. 41 km / 2.800 m+ / 6h31'.

Cursa 5 estrelles a Sant Llorenç de Montgai, amb el segell del club Pedala.cat i un recorregut brutal amb grans panoràmiques, algun camí equipat, grimpades i trams tècnics. Apuntada com una de les millors curses.

 

Foto de l'Olga Bergua.

Desembre

• Trail de l'Ardenya. 41 km / 2.000 m+ / 5h12'.

Ja conec aquesta organització, havia fet la marató al 2013 i la marató i mitja al 2014. Tenen una cursa molt ben parida. A més a més, l'entorn permet activitats complementàries com les ferrades de la Cala del Molí o les Agulles Rodones.

No vaig poder aconseguir baixar de les 5h com m'havia proposat, segurament pel temps perdut a la zona de la platja entre sorra i pedrots (abans només la marató i mitja arribava a la platja). Tot i així, vaig acabar molt content d'arribar al tram final amb forces per poder pujar Pedralta a molt bon ritme. 

Foto de l'Oriol Batista.

Aquí estava inscrit al Gran Trail Montgrí, una prova de 46 km amb navegació GPS, però un imprevist familiar em va impedir assistir-hi.

He acabat aquestes setmanes una mica cansat (per l'adaptació necessària) però tampoc trinxat en excés, i de fet, les setmanes que no he tingut dorsal han sigut de xifres bastant pobres. Amb tot això he intentat posar les bases per preparar un 2023 que es presenta interessant amb proves llargues, com les 100 milles d'Alcoi, les 200 milles de Tarragona o la gran travessa Andomita amb els seus 460 km. El temps dirà si les bases són fermes o simplement un castell de cartes, intentarem buscar una mica més de continuïtat. 

Entrevista Vegetus

 Entrevista amb els amics de la Revista Vegetus, de la Unión Vegetariana Española.

Revista completa aquí:

https://unionvegetariana.org/revista-vegetus-no45-cuarto-trimestre-de-2022/

Torn d'Era Val d'Aran

 Avui em trobo a Vielha per participar a la segona edició d'aquesta ultra de 100 milles amb el cognom de "by UTMB". Sortim a les 16:00 amb molta xafogor, i per endavant teòricament tenim 161 km amb 10.300 m+.

Els primers km's serveixen per estirar una mica el grup però de seguida comencem a pujar. Primer avituallament líquid a Pomaròla, km 11 i gairebé 1.000 m+. La panoràmica que gaudim crestejant és espectacular.

Baixem cap a Gèles, km 21 i aprofito l'avituallament sòlid. De moment la cosa va molt bé, la següent parada és a Artiga de Lin, km 31 i on ja em preparo el frontal per encarar aquesta primera nit.

Creuant un dels diversos ponts del recorregut.

Ara ve força pujada, fa estona que és fosc però entre el munt de frontals que veig al davant i la llum de la lluna, encara aguanto força estona sense encendre el meu. Costa però arribo a dalt i ara la cosa ja va de baixada fins al Portilhon, i continuem baixant fins a Bossòst.

Aquí és la primera base de vida. Portem uns 55 km amb gairebé 4.000 m+ i hi estic mitja hora per menjar bé i canviar-me de roba. Surto d'aquí amb 11 hores de cursa, i ve un tram bastant planet abans d'afrontar la pujada cap a Canejan. Aquesta pujada era la primera etapa del Trail Carlac, 1'3 km i gairebé 300 m+. Aquell dia anava amb la patata al màxim de pulsacions, avui trigo bastant més a fer la pujada i se'm fa una mica pesada.

Un cop arribats a Canejan, petita pujada i avall cap a Sant Joan de Toran. Aquí ja es fa de dia i comença una nova cursa amb el rellotge biològic ajustat de nou.

Primeres llums d'un nou dia.

Surto i ara sí que ve una llarga pujada cap a Coth de Uèrri, gairebé 1.300 m+ d'una tacada. Quan corono, la calor ja apreta de valent, i l'avituallament del Pas Estret arriba com aigua beneïda després de la baixada.

Ara venen uns 600 m+ de pujada i una part espectacular de la cursa, creuant antics túnels miners amb vistes espectaculars del llac de Montoliu. Baixo cap a Montgarri i arribo al Pla de Beret després d'una petita pujada molt progressiva.

Ja passo del km 100 de la cursa i aquí hi arribo amb poc més de 22h de cursa, poc després de les 14:00. Aprofito per curar els mals (una petita ferida al peu i una reacció al·lèrgica, res important però em fan bastant la guitza), trucar la Paula, canviar-me i menjar bé.

Surto d'aquí amb 23 hores de cursa a les cames, prou bé i animat, tot i que la cursa se'm farà llarga per la ferida i l'al·lèrgia. Vinga va, com abans comenci a descomptar, millor! Porto un ritme prou alegre a la baixada i de seguida arribo a Salardú. Agafo forces i em preparo per la pujada cap als Banhs de Tredòs per la Val d'Aiguamòg. Això ja és el km 120 i encara queda una estona perquè es faci de nit, així que cal aprofitar-la al màxim.

La calor apretava.

No m'hi entretinc massa i continuo fent camí, un camí que ara s'endinsa al Parc Nacional d'Aigüestortes. Ara toquen uns 500 m+ cap a l'Estanh Obago i baixada cap a Colomers. Aquest tram se'm fa bastant llarg, ja que esperava l'avituallament a la zona del refugi i estava a la pista de més avall. Costa però ja hi soc.

Últimes hores de llum.

Entorn espectacular.

Carrego energies a l'avituallament i surto per fer front a la nit, amb la Lurdes i el Magnus. El tram fins a Mont-Romies el fem prou ràpid, i només se'ns fa pesada l'última part. Petita parada i avall cap a Arties. Aquí hi ha una base de vida sense bossa i aprofito l'assistència mèdica per curar una mica la ferida del peu.

Surto d'aquí amb el Magnus i ja anirem junts la resta de la cursa. Queden uns 14 km amb uns 1.200 m+ i els seus respectius negatius. El suec es posa davant i portem un bon ritme, tot i que he de parar un parell de vegades a agafar aire. Sempre diu el mateix, come on my friend.

A estones és molt dret i sembla que no avances, però poc a poc anem restant desnivell. Arribem a l'avituallament de Santet Escunhau, ja només queden uns 2 km de pujada amb 400 m+. Sortim amb un grupet i ens acabem quedant sols amb un altre corredor, el Magnus em porta amb el ganxo, sort que havia dit I don't wanna rush. El paio va sobrat, en alguna cosa s'ha de notar el Tor des Glaciers i tantes altres històries que té al currículum.

Per fi arribem dalt i queda la baixada, una baixada molt dreta però en la qual ens podem defensar força bé, guanyant algunes posicions i retallant bastants minuts a la previsió de temps que ens havíem fet a l'inici d'anar junts.

Acabem de nou a Vielha després de 37h42'. Gairebé tothom coincideix en que ha sortit més distància però menys desnivell. En el meu cas, el GPS ha dit 168 km i 9.320 m+. Acabo molt content, a estones ha costat tirar-ho endavant però la companyia del Magnus també ho ha fet més fàcil.

Arribada amb el Magnus.

El segell "by UTMB" té coses bones i d'altres no tant. L'ambient és molt festiu i el seguiment online una passada, però alguns avituallaments són millorables i el preu de la inscripció em sembla elevat, sobretot tenint en compte que les fotos es paguen a part. També hi havia alguna contradicció amb el material obligatori segons a quin apartat el miraves, jo davant del dubte vaig anar carregat de més.

Ultra Ensija

Nova jornada de muntanya per endavant, en aquest cas a Berga per fer front a 61 km i gairebé 3.700 m+. Vaig córrer la marató quan feia poc temps que corria i l'any passat ja m'havia mirat aquesta Ultra Ensija. 

Sortim i de seguida la cosa es posa dreta, toca treballar dur amb els pals i tirar cap amunt. Petit descans a la Figuerassa i a continuar pujant. Cap al km 10 ja ens hem tret bona part del desnivell de sobre. Ara ve una estona de pla i baixada, amb alguna petita xinxeta que ens portarà fins a Saldes.

Foto de Geniku.

Foto de Carles Iturbe.

És el km 28 i ja gairebé portem 1.900 m+ en poc més de 4h. Penso que el que queda serà més fàcil i ràpid... com n'estava d'equivocat!

Ara ve una llarga pujada cap al Refugi d'Ensija, pujada on la calor ja comença a apretar de valent. Un cop a dalt, baixada dreta amb alguna tartera cap a la Font de Cal Coix abans d'afrontar l'última pujada cap a Rasos de Peguera. Es tracta d'una pujada més curta que les anteriors però intensa en quant a pendent i amb una temperatura que no para d'anar a més. 

Foto de Pablo Salas.

Arribats al Refugi de Rasos de Peguera, ja majoritàriament és tot baixada, a excepció d'alguna rampeta abans d'arribar a Queralt. Últim esforç per baixar les escales de pedra i ja hi sóm de nou a Berga, després de 9h32'.

Acabo molt content avui, tot i anar més lent del previst a la segona part, acabo prou sencer i havent gaudit d'un entorn preciós.

La Tresvoltada

La d'avui no és una cursa competitiva, sinó una trobada solidària amb la finalitat de recollir aliments i altres productes pels més necessitats.

L'epicentre de la jornada és Talló, pertanyent a Bellver de Cerdanya, i l'organització proposa tres voltes diferents des d'aquest punt. Cadascú decideix si en fa una, dues o les tres. Aproximadament, cada volta és d'uns 20 km i 1.000 m+, tot i que cadascuna eleva una mica les xifres respecte l'anterior. La meva idea és decidir sobre la marxa si les faig totes o me'n deixo una en funció de l'hora.

A punt per sortir.

Sortim puntuals a les 7 a fer la primera volta, sóm poquets però ben avinguts. La primera volta es fa bé, anem frescos i és la més ràpida. 2h30' i ja torno a ser a Talló, avituallament ràpid i a per la segona. M'ajunto amb un grup de 3 o 4 corredors on hi ha el Carles, amb qui vaig coincidir a la Pota-Roja. Però no trigo a quedar-me sol ja pel que resta de jornada.

Sumant metres positius en un entorn preciós.

La segona volta és un pèl més dura, no tant pel desnivell de més respecte l'anterior sinó per com es concentra i per la calor que comença a fer. Acabo aquesta volta en 3h15' amb la idea de deixar-ho estar. Em sembla que ja en tinc prou, tinc dues hores de camí fins a casa, demà tinc guàrdia i no tinc ganes de plegar tard. A més a més, la volta que queda és la més dura amb diferència: més kms, més desnivell i més calor.

Tot i així, entre el Jonatan i el Josep em convencen per sortir (cosa que tampoc els costa gaire) i em diuen que aquesta volta si vaig bé la puc fer en 4h. Dit i fet, poc després de les 17:00 arribo de nou a Talló amb la feina feta.

Molt bon ambient gràcies a l'organització.

Pels amants de les xifres, han estat 66 km i 3.400 m+ en 10h03'. Tot i això, la xifra realment important és la de 661 kg recollits per aquesta gran organizació. Visca la Tresvoltada!

Ultra Pallars 360

Avui vaig cap a Tremp per córrer una cursa a la qual li tinc moltes ganes. Tenim per davant 92 km i 4.300 m+. Sempre és un plaer saludar amics que fa temps que no veus, tot i que la sortida és a les 12 de la nit i l'espera fins aleshores se'm fa bastant llarga.

Sortim des del Parc del Pinell i de moment és tot bastant pla, el ritme és alt (cosa sempre relativa, tenint en compte la distància) i la mandra per l'hora que és no triga a marxar. El temps passa molt ràpid i no hi ha gaires complicacions fins Font de la O. És el km 22 i aquí hi ha el primer avituallament sòlid (abans n'hi havia un de líquid a Nerets).

Primeres passes, foto d'Olga Bergua.

Ja hem començat a vorejar el Pantà de Sant Antoni però ara ve una forta pujada que ens portarà cap a Sant Corneli (1.351 m), gairebé 900 m+ en poc més de 4 km. Aquí el ritme baixa en picat però vaig fent, sumant km i desnivell pas a pas, intentant minimitzar un mal de panxa que em farà la guitza 3 o 4 hores.

Passem per la Pessonada, km 36, i pugem cap a la carena passant per algunes grapes i passos equipats. Aquí coincideixo amb el David Riba i el seu company, que fan la cursa amb bici i molts trams l'han de carregar a l'esquena.

A la baixada ja es fa de dia, i arribo a la Pobla de Segur a les 7 del matí, just quan comença la marató (que fa el tram que ens queda fins a meta). Aprofito que és base de vida per canviar-me de roba i menjar. Surto d'aquí amb l'Iban, amb qui coincidiré una llarga estona.

Comencem pujant i la calor ja ens avisa que avui apretarà de valent. Tot i així, anem animats passant corredors de la marató i restant kms poc a poc. Agafem forces a Rivert i ja ens dirigim cap a Salàs de Pallars (km 67), on ha vingut la família a donar-me ànims.

Agafant forces a Salàs de Pallars.

Ara sí, fa moltíssima calor i comencem a arribar justos d'aigua als avituallaments. Ha costat arribar a Santa Engràcia però ja hi sóm. Aquí hi ha un company bomber de Tremp remullant als corredors amb la motobomba, cosa que s'agraeix moltíssim.

Continuo amb l'Iban, i passem Gurp. Però sortint d'aquí es queda un pèl enrere i decideixo tirar i fer la meva. Ho sento Iban, la companyia era molt grata però n'estic fins als pebrots d'aquesta calor i vull acabar com abans millor. 

Petita remullada a Talarn i última apretada.

A Talarn també ve la família per animar però no m'hi entretinc. Em trobo amb forces per posar una marxa més a la baixada i arribo a Tremp després de 15h40'.

La veritat és que aquesta cursa m'ha sorprès. Potser l'esperava un pèl més tècnica (comptava trigar unes 18 hores) però el paisatge és increïble i l'organització i voluntaris són molt propers. A nivell personal, acabar l'últim tram amb forces sempre deixa un bon sabor de boca.

Andomita

Última cursa del Marc Fernàndez i el Conrad Solé, que consisteix en sortir de cota 0 (Hospitalet de l'Infant) i arribar fins al país veí (Andorra), el que seran 420 km i 20.000 m+ en un màxim de 130 hores (temps que tinc clar que és molt just per mi). La navegació serà amb GPS i hi ha 4 bases de vida. Es permet l'assistència externa en 28 punts tot i que jo pràcticament no en tindré.  Com sempre, hi ha una finalitat solidària, que en aquest cas és col·laborar amb AFASIT, un associació que ajuda les famílies dels nens que han patit abusos infantils a Tarragona.

La veritat és que el format inicial, per etapes i obligatori per parelles i amb assitència, no em cridava l'atenció en excés. Finalment, el format nonstop i la possibilitat de fer-la individual sí que em motivaven, a més a més que l'assistència passava a ser recomanada i no obligatòria.

Hi arribo com hi arribo, no fa ni un mes que vaig acabar les 200 milles de Tarragona. Muscularment em trobo molt recuperat, però això no treu que vaig estar tres nits sense dormir i vaig patir una reacció al·lèrgica.

1. L'Almadrava - Prades : 85 km, 5.422 m+, màxim 24h.

Sortim a les 23:00 del divendres uns 32 sonats que fem l'Andomita més alguns que fan una o dues etapes. Gran ambient... i pam! Res més sortir, no veig una vorera i acabo a terra. Mare meva, comencem bé! En fi, continuem fent camí. Me n'adono que el gps de mà m'ha perdut la senyal, no sé si és d'algun cop per la caiguda o què, penso que ja ha mort però al cap de 2 hores la recuperarà i ja no fallarà més en tota la cursa. 

A les parts altes fa molt vent i ja anem molt més estirats, pràcticament només coincideixo amb el Joan Parrón i el Sergi Cebrián. Passem Masboquera i Pratdip, aquesta primera nit de moment es deixa fer bé. A l'Argentera ja hi arribo de dia i havent coincidit amb el Xavi Ayala i el Jaume Castellví, amb aquest parell hi coincidiré molt aquests dies.

Agafant forces a Arbolí, km 71.

A Arbolí hi ha la Paula i els meus pares, aprofito per menjar i agafar forces abans d'anar cap a Prades, on hi arribaré sobre les 18:15 del dissabte, amb 19h15' de cursa. M'ha sortit una mica més de desnivell del que havia de ser en teoria, i el terreny era molt sec i pedregós.

A la base de vida menjo i intento dormir 1h, cosa que em resulta impossible pel soroll. 

2. Prades - Castelldans : 61 km, 2.334 m+, màxim 20h.

Surto sobre les 20:30, he de fer alguna paradeta a dormir 10' pel camí però vaig avançant. Aviat coincideixo amb el Loren i l'Stephan, amb qui també coincidiré molt al llarg de la cursa. En principi, gairebé tot el desnivell i trams tècnics estan a la primera part, al Montsant, passem per llocs com la Serra Major, Ciurana o Cornudella. 

Merda! Sembla que estic gafat amb aquesta cursa. Notava que m'entraven moltes pedretes dins la vamba, i quan m'hi fixo veig que hi tinc un bon trau, ja seran per llençar però encara he de fer 30 km amb aquest calçat. A falta de cinta americana, intento arreglar-ho temporalment com puc amb esparadrap.

Solució? Per poc temps!

Tot i això, la segona part és tota per rieres amb vegetació alta i una mica de camp a través. Això provocava que, tot i semblar un tram fàcil a priori, tampoc deixava avançar gaire. A Castelldans hi arribo amb el Loren, sobre les 13 del diumenge. Si al tram anterior m'ha sortit més desnivell, aquí m'ha sortit algun km de més. Aquí em dutxo, menjo i sí que puc dormir 1h.

Arribant a Castelldans amb el Loren, foto del Miquel (@mivasago_trail).

3. Castelldans - Les Avellanes : 79 km, 1.558 m+, màxim 20h.

D'aquí surto sobre les 16:00, unes 3 hores abans del tall. Per endavant una etapa plana i corredora, la idea és arribar a una hora decent a Lleida per sopar allà. Els 22 km fins a Albatàrrec els faig prou bé, em passen el Josep González i l'Enric Pintó però continuo a bon ritme. A Lleida hi arribo ja amb el frontal posat, i la Noemí i el Ramon estan al voral del riu animant, em diuen que hi ha llocs per sopar i paro a menjar una pizza. M'entra d'allò més bé al km 173.

Menjant una pizza (vegana) a Lleida. Gràcies Noemí i Ramon pels ànims.

Al final del poble hi havia el Marc donant avituallament, jo continuo. Tota aquesta part la faig trotant, a bon ritme (cosa relativa, bon ritme tenint en compte la tralla que portem). Aquesta nit tornaré a coincidir amb el Xavi Ayala, Jaume Castellví, Loren, Stephan.... l'estratègia és diferent en cada cas. El Xavi i el Jaume dormen més que jo, en canvi el Loren i l'Stephan molt menys, però sempre tornem a coincidir.

A Balaguer hi ha el Marc donant avituallament, aprofito per tirar-me dins la furgo a dormir 10'. Vinga va, últim esforç per arribar a la base de vida. Una bona pujada que em portarà fins les Avellanes, on ha vingut la família a animar-me. Aquí hi arribo passades les 10 del dilluns.

No puc tenir més sort amb el sogre que m'ha tocat.

Aquí sí que dormo 2h, menjo bé i tinc la tranquil·litat de tornar a tenir un comodí de vambes de recanvi, gràcies Toni per anar a comprar-ne unes!

4. Les Avellanes - Tremp : 78 km, 4.069 m+, màxim 24 h.

Començo aquest tram sobre les 14:00, amb una hora de marge sobre el tall. A la base de vida hi hem coincidit tots però es repeteix la història: el Loren i l'Stephan han dormit menys i van per davant, el Xavi i el Jaume han descansat més i ja m'agafaran.

Fem un barranc molt sec, fot una calda de cal Déu on estic a punt de treure'm la samarreta. Per fi s'acaba i arribem a Àger, on hi ha el Marc donant avituallament. Ara vé el tram més dur, el Montsec, i ja ens avisa que no anem sobrats de temps.

Surto amb el Xavi Ayala i el Jaume, tot i que van molt forts a la pujada i els deixo anar. Per darrere, el Loren i l'Stephan han parat a un bar a sopar i ja no els veuré més.

Continuo pujant, em poso el frontal just abans d'agafar la primera cadena, he de vigilar perquè fa molt vent i és una zona molt exposada. Arribo a dalt i toca carenejar una estona. Al coll abans de baixar, el Marc ha vingut a donar una mica d'avituallament i sobretot ànims.

El Jaume i el Xavi havien arribat molt abans però estaven menjant a la seva furgo i s'hi entretenen més. Jo surto i ja m'atraparan. Ens acabem juntant de nou abans d'afrontar l'exigent baixada cap al Congost de Mont-rebei. És dreta, molt dreta. Ja pràcticament a baix, els dic que tirin perquè paro a dormir 10', tot i que després del Congost els agafo perquè han fet el mateix.

La pujada cap a Alsamora es fa llarga i feixuga, ens surt algun km més del que calculàvem. Hi arribem separats, ells paren al seu avituallament i jo tiro, m'agafaran més endavant quan pari a dormir 10'.

A partir d'aquí anirem força estona junts, es fa de dia i comença un tram amb bastant camp a través sense camí massa definit. Aquí ja veig que el ritme ha baixat molt i, si no estem fora del temps de tall, poc falta. Els peus em fan molt mal i no em deixen córrer massa.

Arribant al Coll amb la idea de deixar-ho.

Truco a la família i al Marc i els dic que plego, no em donarà temps a arribar a Tremp abans de les 15:00. Tot i així, arribo a la cruïlla de la carretera (km 288, 15 abans de Tremp), sobre les 11:45. Hi arribo amb la clara idea de deixar-ho, em fan molt mal els peus, la cadera (em vaig donar un cop en algun moment) i no tinc temps.

No obstant, em cuiden com un nen petit i decideixo intentar-ho. Tinc 3h per arribar a Tremp i em diuen que el Jonatan va trigar justament això. Surto corrent i sembla ser que és possible, però de seguida arriba una galleda d'aigua freda i em fa veure que no hi arribaré pas. Finalment, paro a Eroles (km 294) sense temps material d'arribar a Tremp abans de l'hora de tall.

Final de l'aventura a Eroles (km 294), com a mínim ho vaig intentar.

Ha estat una gran aventura, moltes experiències viscudes amb companys i en solitari. Enormement agraït a l'organització, especialment al Marc per cuidar-me tant però també al Conrad, Sandra, Enric, Miquel, Ricard, Antonio... i tots els que em deixo. Gràcies a la família pels ànims i a les assistències del Jacinto i del binomi Ayala-Castellví, que em van ajudar també.

Propera edició 2024... si hi tornaré? No ho sé, estic acostumat a que en aquest tipus de cursa em sobri mig dia com a mínim. En canvi, aquí hauria de portar assistència full time per, com a mínim, tenir possibilitats d'entrar dins el temps de tall. Aquesta vegada, amb la Paula embarassada, era impossible. I per la propera edició sembla complicat també. Enhorabona als 6 valents que van acabar la cursa.

Pel que fa a mi... de moment aquest any màxim 100 milles, veurem si una o dues. Per l'any vinent, ja veurem què ens deixa fer el Rai!

UTTGN 200

Ultra Trail Tarragona 200 milles o Long Trail Tarraconensis. Quan vaig veure anunciada aquesta cursa, em va tornar la motivació per preparar ultres de nou després d'una llarga aturada. A priori, ens esperen 328 km i 8.700 m+, sense senyalitzar, amb dues bases de vida i 6 punts on es permet l'assistència externa. La resta, autosuficiència pura i dura (o així hauria de ser segons diu el reglament).

L'objectiu és gaudir del camí, acabar la cursa i, si pot ser, fer-ho dissabte. El Miquel Pera fa dies que em va comentar que aniria amb mi, tot i que el seu ritme de creuer és superior al meu, així que si vol anar amb mi li tocarà aixecar el peu.

Concentrat a la sortida, preparant els GPS.

Sortim puntuals a les 12 del migdia del dimecres i fem un primer tram per la platja abans d'agafar urbanitzacions i pistes de muntanya per anar cap al Catllar. 

Primeres passes, amb els ànims 
de l'Albert Vilardell.

La cosa va fluïnt sense complicació, passem per Renau, Vilabella, Brafim, Vilarodona... i arribem a Santes Creus, primer punt d'assistència (km 35'2). 

Aquí hi arribem abans del previst i aprofito que hi és la Paula per menjar un tupper de macarrons amb tofu. No tenim pressa però tampoc ens entretenim en excés i continuem el camí, s'ha d'anar sumant.

Aquest primer tram ja ha servit per estirar una mica el grup i veure quines cares anirem veient al llarg de la cursa. La Mònica Guilera, l'Oriol Borràs, els Davids (Javega i Vallverdú), el Juan González... seran les cares que més veurem. Això a priori, perquè això pràcticament encara no ha començat.

Passem pel Pont d'Armentera i arribem a Rocafort de Queralt (km 58'3) ja amb el frontal posat. Aquí hi ha un bar que molts aprofitem per parar a fer un mos, en principi no tindrem menjar fins la primera base de vida.

Hem agafat forces i continuem fent un bon tàndem amb el Miquel. No triguem gaire a agafar el Javi Puit (que està lesionat i acabarà abandonant) i el Luca Papi. Quin paio, acabarà la cursa en 4a posició mantenint el mateix ritme tota la cursa, les seves anècdotes ens mantenen ben distrets.

Al cap d'una estona ens tornem a quedar sols el Miquel i jo, fa molt fred i hi ha molta boira. Ens intentem distreure parlant dels molins eòlics i intentant recordar trams de quan vam fer plegats la Ruta del Cister.

Aquí ja començo a notar un problema que m'acompanyarà fins al final de la cursa: una reacció al·lèrgica a la processionària que m'acabarà infectant tot el voltant del turmell. Bé, el cervell no pot enviar més d'un estímul dolorós de forma simultània, mentre em faci mal el turmell no em farà mal una altra cosa.

Arribant a Vilanova de Prades.

Al llarg del tram entre Vallbona (km79'5) i l'Espluga de Francolí (km 100'2) se'ns ajunten dos o tres corredors més. Van més forts que nosaltres, o més ben dit que jo. Li dic al Miquel que tiri amb ells però em diu que no i em va esperant. Els altres fan el mateix, ja que no saben o no volen mirar el GPS.

Vinga va, passem Poblet i pugem cap al Tossal de la Baltassana, cim que coneixem d'altres curses. Fa estona que és de dia. El Miquel, l'Alfons i jo ja baixem cap a Vilanova de Prades (km 130'6), on hi ha la primera base de vida.

Aquí els pares del Miquel i la Paula ens ajuden a gestionar el material mentre mengem, jo aprofito per dutxar-me també. La infecció m'està provocant que el turmell s'infli cada vegada més però això no serà motiu per abandonar.

Sortim de la base de vida amb ganes. Portem gairebé 24 hores de cursa i sóm optimistes. Aquesta segona part ens endinsarà al Montsant, amb l'Ermita de Santa Maria del Montsant, el Pi de la Carbasseta o la Serra Major com a alguns punts destacables. Aquí hi ha el Jordi Santacana immortalitzant aquests moments.

A punt per la segona nit.

Baixem cap a Morera del Montsant (km 155'5) pel Grau de l'Agnet, una baixada que ens trinxa bastant. Aquí trobem tot tancat, així que no ens encantem i continuem cap a la Cartoixa d'Escaladei (km 161,1).

Aprofitem que és punt d'assistència externa per menjar i preparar-nos per afrontar la que serà la segona nit. Sortint d'aquí se'ns ajunta el Joan Pallejà, que s'ha quedat sense GPS i ens demana d'anar amb nosaltres fins a la Vilella Baixa, on es pararà a dormir unes hores. També s'ajunta amb nosaltres un noi d'Armènia, amb qui aprofito per practicar el meu anglès oxidat. Els ànims del Conrad també fan més amena la nit.

La falta de son comença a apretar a la segona nit i aprofitem una parada de bus per dormir 10' a Gratallops. Sembla que funciona, veurem fins quan. Anem prou bé i abans d'arribar a Falset repetim la dormida de 10', en aquest cas estirats a la pista.

Arribar a Porrera es fa llarg i pesat però ja hi sóm, i aprofitem l'optimisme del David Tena per enganxar-nos-hi i fer els 13 km de pujada cap a Puigcerver, segona base de vida. Comencem a molt bon ritme però m'acabo quedant una mica enrere. Després d'adormir-me de peu un parell de vegades i liar-me una mica al tram final pels ventiladors, arribo a Puigcerver (km 216'7).

Intentant entrar en calor.

A punt per sortir.

Aquí aprofitem per fer una dutxa, canviar-nos, menjar i dormir (en el meu cas 45'). Continuem fent camí i de seguida una fina pluja ja ens avisa del que vindrà. El tram fins a Mont-ral se'm fa bastant llarg, molta estona sol, amb molta boira, pluja i amb alguna paranoia per la falta de son.

Arribo a Mont-ral (km 246'8) ja plovent a bots i barrals i em poso al cotxe amb la Paula. El Miquel em diu que aquí ho deixa i, tot i que l'oferta és molt temptadora, jo continuo. Aprofito que és punt d'assistència externa per canviar-me sencer i menjar abans de sortir a fer la tercera nit.

Fred, boira i pluja a la tercera nit.

Surto amb el ponxo i tot posat, al cap de poc trobo el primer desviament del track. Aquí s'havia de seguir les cintes per seguir un camí alternatiu fins a entrar de nou al track, en aquest cas a La Riba.

Per aquí em van passar el David Vallverdú, el Joan Pallejà, el Manolo i l'armeni. Pujo a Illa però aquí hi havia un altre desviament, no veig les cintes i segueixo el track pujant més del compte. A més, m'enredo per allà dalt fent camp a través i acabo amb el ponxo i el pantaló impermeable trinxats. També acabo sense pals, que en algun moment de desconnexió mental me'ls deixo i no recordo on. De fet el que necessito ara mateix és dormir, però el temps que fa no convida precisament a fer vivac.

Vinga va, avanti. Es fa etern però per fi arribo al Pla de Santa Maria (km 279'3), penúltim punt d'assistència externa.  A més de la Paula també han vingut els meus pares. Arribo amb molt fred i hi estic una hora parat, menjant i abrigant-me. No paro de tremolar. Fa estona que no plou però vaig completament xop i surto amb el que em queda: motxilla més petita i vambes d'asfalt.

A pels últims 50 km.

Veganisme.

 

Surto i encaro la recta final, són les 12 del migdia i fa estona que no plou. Queden uns 50 km i surto a molt bon ritme, tant que em sorprenc. Però ja ho diuen allò, "arrancada de cavall, arribada d'ase". Al cap de 45' em desperto a terra sense recordar haver-me posat a dormir. Tot i això, no fa més de 5 minuts i continuo.

Ara sí, vaig fent a bon ritme (cosa relativa, el que em deixa la infecció al turmell). La Paula i els meus pares em venen a animar a algun poble, només animar ja que no està permesa l'assistència externa. Sí que ho està al Catllar (km 318), on la Paula em dona una altra bateria per carregar el mòbil.

L'encenc i em demana el codi PIN. 1. Error. 2. Vaig a tornar a posar el mateix: error. 3. Segur que m'he equivocat en alguna xifra, posaré el mateix una altra vegada. Res, a prendre pel sac el putu telèfon.

Aquest últim tram se'm fa prou distret, compartint molta estona amb el Tony Andrades i escoltant les aventures que ha viscut.

Tornem a entrar a la platja, on se m'escapa, i finalment entro a meta amb 82h llargues. Objectiu complert, volia acabar dissabte però el dia és molt llarg, i gairebé a les 11 de la nit també és dissabte.

Acabo contentíssim, tot i la infecció al turmell i haver fet alguns kms de més, m'he sentit molt fort a nivell psicològic. Enormement agraït als meus pares i als del Miquel per l'ajuda, i sobretot a la Paula, principal culpable que acabés la cursa amb èxit.

El millor equip.

Una experiència més.

Backyard Ultra Serra d'Almos i altres

Des de l'última entrada, havia corregut la Pota-Roja de Cervelló (45 km i 1.950 m+ en 5h07'), la Imperial Tarraco Trail (69 km i 1.900 m+ en 7h46') i la Llanera Trail de Sabadell (43 km i 1.450 m+ en 4h20').

Pota-roja Trail, foto de Lluís Galí.

Imperial Tarraco Trail, foto de Jordi Santacana.

La Llanera Trail, foto de Gonzalo Rodríguez.

Avui vaig cap a la Serra d'Almos per participar en una cosa diferent, una de les bogeries que organitzen el Marc Fernàndez i el Conrad Soler. Han portat la Backyard, una prova yankee, a Catalunya (a Espanya ja se n'ha organitzat alguna recentment) i a més ho han fet amb una finalitat solidària (col·laborant amb el banc d'aliments i amb l'associació Astafanias, que ajuda persones amb discapacitats psíquiques i a les seves famílies).

Per qui no ho sàpiga (com tampoc ho sabia jo ni la majoria dels corredors abans d'apuntar-nos-hi), la Backyard Ultra va ser inventada per Lazarus Lake (creador també de la Barkley Marathons) i es tradueix més o menys com "la ultra del pati del darrere". La prova consisteix en completar una volta de 6'7 km en un interval d'una hora. A cada hora en punt es dona la sortida d'una nova volta (no es pot sortir ni abans ni després) i així indefinidament fins que només quedi un corredor en peu.

Campament base.

Aquestes proves sempre tenen els 6'7 km esmentats i, en el nostre cas, el desnivell serà de 90m+ per volta. A cada volta es varia el sentit. Comencem puntuals a les 21 uns 115 corredors. Tot i intentar frenar-me, vaig acabar la primera volta en 45', cosa que em va servir per veure que 15' d'espera fins la següent sortida eren excessius, així que calia frenar encara més.

A partir de la següent volta, ja les vaig fer totes excepte l'última en 50-52', temps que deixava el marge necessari per avituallar i fer alguna gestió de material sense encantar-se ni refredar-se en excés.

Si no recordo malament, va ser acabant la volta nº 11 quan se'ns va fer de dia i va començar una cursa nova amb l'horari biològic "normal", tot i que ja quedàvem menys corredors en peu. Tot i que alguns companys i amics ja havien plegat, estava sent un luxe compartir kms amb els Panda's, els Jose's, l'Antonio, l'Oriol Antolí, etc.

Completem la volta 15 i ja passem dels 100 km, la majoria anem força cardats i anem sumant voltes pensant només en la següent, n'hi ha algun que fa 10 hores que diu que plega "a la següent volta"... La meva aventura va acabar a la volta nº 18 (120'6 km i 1.620 m+ segons xifres de la prova), volta que vam completar 25 corredors dels quals 6 ho vam deixar aquí.

Quines bogeries ens prepara el Marc.

Em podia haver arriscat a començar la volta 19, però no sé pas si l'hagués acabat dins del temps de tall. Aquí et pots retirar per esgotament mental, físic o per quedar fora del temps de tall (o per una combinació d'aquests factors). A mi sincerament crec que el que em va fer fora va ser el format mateix de la prova, cada volta sembla molt assequible al principi però conforme van passant els km's cada vegada ho és menys, i el temps entre voltes no deixa marge a imprevistos. Havia passat 3 voltes bastant dolentes (de sensacions, no de temps, que continuava entre 50-52'), la volta 17 em vaig trobar molt bé però a la 18 la sensació és que necessitava parar 30' enlloc de 5', cosa que no permet la cursa (i és la gràcia).

Per acabar, vull agrair infinitament al Marc, Conrad i companyia la tasca que fan organitzant unes proves molt originals de forma solidària i desinteressada, als voluntaris i fotògrafs (Miquel Sànchez, Jordi Santacana, Quim Farrero...) i també a la família que es va acostar a donar-me ànims. Personalment, repetiré sense dubtar-ho ni un segon.

I moltes felicitats al guanyador Oriol Antolí, un paio súper humil que ens va ensenyar com gestionar aquestes curses des del minut 1 (bé, realment molt abans).

La propera parada és la Long Trail Tarraconensis de 328 km d'aquí 15 dies on hi haurà moltes cares conegudes. Veurem fins on arribem, esperem que a meta.

Sempre en grup.

Cara de trinxat.

                                                 

Amb l'Àlex, gràcies Carlos pels ànims.