lunes, 19 de diciembre de 2016

24 hores d'atletisme

Al 2013 m’hi volia inscriure però no em vaig decidir, al 2014 vaig abandonar al cap de 8h de cursa, al 2015 vaig haver de passar-me a les 12h per problemes d’agenda... així que tenia les 24 hores entre cella i cella des de feia un munt de temps.

Es tracta d’una cursa amb un funcionament ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a una pista de 400 m durant un dia. Bé, a la pràctica 437’7 m, ja que els corredors de 24h individual correm pels tres carrils exteriors, juntament amb els de 24h per parelles i els de 12h. És una dinàmica tan senzilla que resulta absurda.

Les 24h sempre solidàries. contra
l'ELA i en record del Zenón.


Saludant al gran Ricardo Abad.
Es dóna la sortida i la gent comença molt ràpid, alguns aguantaran i altres petaran de forma exagerada. Vaig a la meva, ritme suau i fent petites parades quan toca. Canvis de sentit cada 3h, caminant alguna volta mentre bec o menjo, xerrant amb amics... 50 km en 5h molt fresc.
La fatiga i el poc entrenament en pla (pràcticament nul), comencen a fer el seu efecte. Passo les 12h amb 102 km.

Amb els amics Alex Izquierdo,
Eloi Ortiz i Albert Viñau.


Amb el Manolo Real, amic i ídol.

A la nit marxen els meus pares però comparteixo taula amb el David Ferrández, i en Mia i la Fina em cuiden tant com a ell. Sort d’ells, perquè hi ha estones que sóc un cadàver arrossegant-me per la pista. Miro al meu voltant i la veritat és que el panorama no és gaire esperançador, a les 12 de la nit han acabat els corredors de 12 hores, ja fa estona que han parat la megafonia, molts corredors amb la mateixa cara que jo o fins i tot pitjor...

Bona temperatura durant el dia.

A les 7 del matí paro un moment a canviar els mitjons i m’agafa una son terrible. Li dic a en Mia que em desperti al cap de 10 minuts, ho fa i li dic que 5 més, i quan passen ja sí que m’obliga a aixecar-me, si no fos per ell estic allà 2h.

Surto de nou a la pista i sembla un miracle, em trobo molt millor i puc tornar a córrer bastant després d’unes quantes hores on caminava més que corria.

Cara d'esforç i al darrere el Manolo Real i els
germans Terés, quanta classe junta.


Havia fet càlculs a la nit durant la meva penitència i pensava que no arribaria ni als 160 km, però ara veig que si no falla res sí que els faré. Els 15’ de son i la sortida del sol em donen forces.

Bons moments durant el tram final.

Ja passo dels 160 km, crec que no arribaré als 170... però quan queden 20’ ho intento, no sé d’on trec les forces però puc apretar corrent una estona per sota de 5 min/km i finalment acabo amb 171’5 km i posició 36. Contentíssim del dia d’avui, ja tenia fet el pastís de l’any amb els objectius complerts i hi he posat una cirereta que m’obsessionava des de feia anys.

Respecte la cursa, m’agrada combinar coses diferents i aquesta és una experiència que volia viure i que recomano a qualsevol ultrafondista, ara bé, repetir... quan vaig acabar vaig dir que mai més i que eren tots una colla de sonats. Avui també dic que no, però és un “no” menys radical.

L’ambient és molt bo, em va agradar compartir tantes hores amb amics i companys de fatigues dels ultra-trails, triatlons, Ultra-tri...


Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Térmens Clínica Podològica, Tradeinn, Punt de Natura, MC3 Esports, Besttrail... i agrair sobretot els ànims de la família i de tots els amics que es van apropar a donar suport.

lunes, 12 de diciembre de 2016

Orientació

Ribot O-Free



Dissabte vaig anar a Dosrius per participar a aquest rogaine de 3h amb l'Adrià Vall, tot i que algun problema logístic ens va impedir prendre la sortida puntualment. Tot i començar amb 40' de retard, vam poder aconseguir totes les fites excepte 3 anant a bon ritme i gaudint de les encigalades camp a través.

Amb l'Adrià Vall, contents del rendiment tot i el mal inici.


Rogaine Popular de Sant Cugat



Al dia següent vaig anar cap a Sant Cugat per participar amb el Kaiman en el rogaine de 4h solidari amb la Marató de TV3.

Ens van donar un mapa amb 30 fites distribuïdes per Collserola, però només puntuaven 20. Amb 3h05' ja estavem a meta amb la feina feta, tot i que 10 segons abans havia arribat el guanyador (un noi d'Estònia campió d'Europa de Rogaine un altre any, que ens va avançar just al final).

Així doncs, 2ª posició de Raidaventura.org... o del Kaiman, jo anava amb ell i havia de decidir o seguir-lo o mirar el mapa, i a vegades no podia fer ni una cosa!
`
Amb el Kaiman, em va fer patir de valent.


Gràcies als col·laboradors per posar-me les coses més fàcils, en especial Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Térmens Clínica Podològica, Besttrail... i Hoko-Esport, vaig anar amb cames tapades preparat per fer camp a través gràcies a la combinació de Zen/Sayonara  i Safena/GoGo.

El dijous anterior entrenant pel Collsacabra amb l'Adrià, el Kaiman i el David... entorn increïble:

video
                                         


Ha estat un gran cap de setmana aprenent dels amics orientadors amb experiència en aquesta disciplina, amb ganes de continuar aprenent!

lunes, 28 de noviembre de 2016

Punk-Trail Pont de Vilomara

Què és una Punk-Trail? S'autodefineixen de la següent manera:

Una Punk-Trail és una sortida per la muntanya on corredors/es (anomenats Punk-Trailers) volen disfrutar de la muntanya i del plaer de córrer per ella (Trail-Running). Una Punk-Trail no és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Aquí tots som guanyadors! Ah i el detall més important, són gratuïtes per a tothom.

Per tant, és una jornada totalment lúdica, on el més important és la seva finalitat: passar-ho bé i col·laborar entre tots a la recollida d'aliments.

Èxit solidari.
I per això vaig anar fins al Pont de Vilomara, per passar-ho bé i posar el meu granet de sorra. De pas, va sortir un molt bon entreno de 33 km i 1.500 m+, gairebé tot en companyia del Kaiman, l'Adrià i el Dídac.

Moltes gràcies als organitzadors d'aquest sarau per la seva feina altruïsta i desinteressada!

Llarga vida a les Punk-Trail!

Amb l'Adrià Vall.

Amb el Krlos Martínez, un dels organitzadors.

Amb el Dídac i el Kaiman.

miércoles, 23 de noviembre de 2016

Marató dels Dements

Arribo a Eslida (Castelló) passades les 2 de la matinada amb el meu amic Yak. Dormim poc més de tres hores i ens toca una marató. Crec que encaixem perfectament amb el nom de la cursa!

Comencem una llarga jornada juntament amb els de la mitja marató. Ritme alt tot i que de seguida toca caminar, les pujades són molt dretes. I les baixades també. Em sembla que per treure 3.800 m+ amb una cota màxima de poc més de 1.000 m, poca cosa plana farem.



De seguida veig que el terreny tampoc dóna treva. Obliga a estar atent en tot moment, i després se suma una calor impròpia d'aquestes alçades de l'any.





Ens separem de la mitja i arriba un tram molt dur que ens portarà fins al Pic Espadán (1.046 m). Faig la major part de la pujada prou bé però un cop a dalt pateixo una petita davallada durant la crestejada.

Després de gaudir d'unes vistes espectaculars, tiro cap avall per la pedregosa baixada mentre vaig restant km entremig d'aquest complicat terreny, boscos d'alzines, corriols que t'enamoren, tarteres complicades...

La veritat és que la cursa no et deixa avançar amb facilitat, però finalment arribo de nou al Puntal de l'Aljub. Hi havíem passat al principi però ara ja estem al km 40.


Només queden 3 km fins a meta, veig el poble aquí avall... però lluny, molt lluny. Gairebé 600 m- amb un trosset de barranc de propina.

I per fi! Creuo la meta després de 8h14' molt content, no tant pel rendiment (bastant millorable) sinó per haver gaudit d'una cursa d'aquelles que recomanes a qualsevol amic que faci un cop a la vida.

Bona organització, avituallaments correctes, marcatge impecable, gran desplegament de voluntaris i gran ambient.



Gràcies a Hoko-Esport (encantat amb les Sensei), Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell.
També va ser un plaer trobar l'Eduardo Martín en algun avituallament i reviure grans records de l'Ultraman.






miércoles, 16 de noviembre de 2016

La Pota-Roja

Inici. 2h42' amb gust a sang a la boca i àcid làctic a les cames. Final.


A grans trets, així podria definir la meva participació a una cursa "curta" després de molts mesos i crec que fins i tot anys. Però al darrera hi ha molt més. Hi ha un circuit al costat de casa que m'ha permès conèixer alguna zona que no sabia que existia, l'ocasió de retrobar-me amb amics del Triatló Vallirana, Runners del CEM, Ultra-tarats, de la meva època de futbol sala... i per què no, una fuetada de tant en tant ja va bé entre tanta llarga i ultra distància.

Al llarg dels 28 km amb 1.350 m+ hi ha hagut de tot: un circuit majoritàriament rodador però amb baixades tècniques, pujades verticals i trams de cordes. Pics per sobre de les 190 pulsacions i per sota dels 3 min/km.

En quant a la competició, vaig anar en 11ª posició gairebé tota la cursa, fins que em vaig posar 10è pujant al Puig Vicenç i vaig arribar a meta 6è sense avançar a ningú més (els 4 de davant es van perdre, tot i que jo vaig trobar el marcatge molt correcte).



Gràcies als col·laboradors per posar-me les coses més fàcils, a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut... i felicitats a l'organització per la feina ben feta. Hi tornarem!!

Amb els companys del Triatló
Vallirana i Ultra-Tarats.

Recordant vells temps de "futbolista".

miércoles, 2 de noviembre de 2016

Roures Extrem

Avui vaig cap a Montblanc amb moltes ganes per prendre la sortida de la Roures Extrem. Després de saludar molts amics i companys de fatigues, comencem la llarga jornada que tenim per endavant.

Amb els companys abans de començar.


A la primera part m’ajunto amb el Pau Triebel i el Claudio Zapater, bona roda tots dos. El Claudio es queda un pèl enrere i el Pau se m’escapa baixant molt segur per una tartera.

El Pau anava tan sobrat baixant que feia fotos.

Amb el Claudio Zapater.


Després ve un tram que em perdo, juntament amb un grup gairebé de 10 corredors, per culpa d’algú que deu tenir una vida bastant depriment i no té res millor a fer que canviar cintes. Arrenquem la cinta que ens ha fet equivocar i trobem el camí correcte de nou, a continuar que no ha estat res!

Pujant per la tartera ja amb una calor important.

Continuo fent mentre apreta la calor, entre tarteres i corriols preciosos, coincidint contínuament amb l’Albert. Arribo a la cota màxima de la cursa, el Tossal de la Baltassana (1.203 m), plego els pals i cap avall.

Seguit per l'Albert.

Aprofito l’avituallament de Capafonts (km 44 ja) per agafar forces i refrescar-me. Vinga menys de 30 km per meta, a continuar! Agafo al Josep Maria i fem junts bastanta estona, coronem la Mola dels Quatre Termes (1.135 m) després d’una pujada força dura i ara toca baixar fins a Farena.

Compartint un tram amb el Josep Maria.


Hoko-Esport
Surto d’aquí amb el Josep Maria i l’Albert, i ens passa el David, un noi que s’ha perdut i porta 10 km més. Va molt molt fort pujant, però m’hi poso darrera. Bufo per aguantar-lo i em fa suar de valent però no em despenja.

Entrem a un poble i em diu que aquí deu estar l’avituallament... li dic que impossible, que al perfil posa que l’avituallament està a dalt de tot d’una pujada exigent i que no pot ser que ja l’haguem fet. Doncs sí, anar a roda del David m’ha fet passar la pujada volant i ja estem a Rojals. 

Queda la baixada, complicada en algun tram però molt divertida, i arribo de nou a Montblanc després de 12h52’ en 21ª posició. Finalment han sortit gairebé 75 km amb 4.600 m+.


Una cursa molt recomanable, amb el marcatge un pèl millorable en algun punt però amb tracte excel·lent de l’organització i voluntaris, recorregut de gran bellesa i bons avituallaments.

Gràcies a Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell. També a la família pels ànims, que sempre venen bé!


Una gran notícia que el Pau estigui de tornada!

miércoles, 19 de octubre de 2016

Marató de les Bonesvalls

Aquesta cursa no la tenia prevista, però a última hora em vaig apuntar animat pels companys de Vallirana que hi corrien i per la proximitat del lloc. La setmana passada vaig fer la UT del Rincón i em noto força recuperat, però els 170 km pesaran a les cames. Avui per endavant tinc 42 km i 1.900 m+.



Sortim a les 7 del matí des d’Olesa de Bonesvalls, frontal al cap i ritme ràpid d’inici. En un primer moment m’ajunto amb l’Alex Castaño i anem fent més o menys plegats fins el km 10 que se m’escapa.

Vaig fent km’s, baixades relliscoses pel fang que hi ha arrel de les pluges dels dies anteriors, pujades per tarteres que t’obliguen a anar a 4 potes, terreny molt pedregós... la cursa és més dura del que pot semblar pel desnivell, m’encanta!



Cap al km 20 m’agafa el Raul Koala i fem junts un tram, bons records que em venen a la memòria de La Ronda dels Cims, on vam compartir un munt d’hores. També m’agafen el Guille Cuesta i el Jaime Escolano.



Em fan força mal els isquiotibials però acabo marxant sol endavant amb el Jaime, ara fem la pujada cap al sostre de la cursa (Puig de la Mola, 537 m), una zona no habitual per mi però sí força coneguda.



El Jaime fa cim abans que jo però l’agafo a la baixada que ve després, on ja tinc ganes de rematar la feina i encara tinc energia per poder apretar una mica i guanyar alguna posició. Ja a Olesa de nou, torno a agafar l’Alex Castaño i entrem junts a meta després de 5h37’ compartint la 26ª posició.



He de felicitar a tots els amics amb qui vaig compartir cursa, però en especial als que pràcticament ni vaig veure (Toni Pallarès 1er, Rafa Garcia 7è i Vero Zaragoza 2ª).


Gràcies a Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell.

lunes, 10 de octubre de 2016

Ultra Trail el Rincón de Ademuz

He fet moltes ultres però de 100 milles només Ehunmilak (2014), La Ronda dels Cims (2015) i el Montblanc (fa un mes i mig). Avui intentaré la quarta a Castielfabib (València, a prop de Terol). Per endavant, 170 km amb 6.800 m+ i un temps màxim de 42h per completar-los.

Sortim a les 19:00, només som 32 corredors així que tocarà anar molta estona sol. 5 corredors marxen endavant i ens quedem un grup al darrera. Els 10 primers kms piquen cap avall i són fàcils, passen volant. De seguida toca posar frontal al cap per afrontar la primera pujada, és majoritàriament per pista i la faig força bé. Arribo a dalt i baixo cap a Mas del Olmo.

Surto d’aquí en 9ª posició i afronto una pujada bastant exigent cap a Alto de las Barracas (1.838 m, sostre de la Comunitat Valenciana), on arribo 8è. Fa una mica d’aire al cim, així que passo el control i ràpid cap avall per no agafar fred. Baixant cap a la Puebla de San Miguel avanço un altre corredor. La baixada és molt pedregosa i força tècnica, sense camí trepitjat.

Ara ve una altra pujada en la que no et pots despistar, cap a Sierra Tortajada. A dalt torna a fer fred però no vaig abrigat en excés, el que sí que he de treure un parell de cops és el gps per consultar el track. Toca crestejar una mica i baixar per un tallafocs bastant complicat en alguns trams. Em passen dos nois de Terol que corren en parella i m’hi enganxo una estona, porto 40 kms completament sol i la companyia s’agraeix. A la pujada cap a Casas Altas em tornen a deixar enrere.


Arribo a la primera base de vida (Ademuz, km 74) sobre les 7 del matí. Un dels de davant ja ha plegat, així que vaig 8è. Tampoc em preocupa massa, encara queda molt i ara de moment toca canviar-se i menjar.



Surto encara amb el frontal i una mica abrigat, però de seguida surt el sol i paro a treure roba d’abric i el frontal. Pujo cap a Negrón, km 86 i a partir d’ara ja restem!

La cosa continua pujant i la calor comença a apretar. La pujada cap al Talayón (1.601 m) em fa exprimir-me però faig cim i cap avall una altra vegada. Ve un tramet bastant fàcil on ja començo a avançar algun corredor de la cursa de 100 km (han començat a les 6:00 des d’Ademuz). Ara una mica de pujada cap a Arroyo Cerezo. Vinga km 110 ja, aprofito per menjar bé i començo un bucle que em portarà cap a la Cruz de los Tres Reinos (1.558 m) gaudint d’una panoràmica espectacular de tota la Sierra del Santerón.


Completo el bucle i arribo de nou a Arroyo Cerezo (ara és el km 123) després de passar l’equip de Terol. Vaig 6è i em diuen que el de davant va molt tocat. Jo de moment a la meva, encara queden gairebé 50 km i això no està fet ni molt menys.



Em fan bastant mal els peus però vaig força bé, em sento fort i ja baixo cap a Centenares. Poc abans d’arribar passo al 5è classificat i arribo al km 137. Aprofito la bossa de vida per canviar-me, posar-me roba d'abric (ara aniré amb les sayonara, fins ara amb kamikaze) i menjar bé a l’avituallament.



A part del mal de peus per la quantitat de pedres que té el terreny, per la resta vaig força bé, clavant els parcials previstos i aguantant bé muscularment (he posar 3 o 4 vegades PH-Quirogel i em va de conya).

El 4rt classificat surt poc abans que jo però ja no el veuré més. Així que toca posar-se el frontal de nou i anar a pels 33 km restants. La pujada cap a Morrones també t’exigeix força. Jo vaig en pilot automàtic, amb la mirada posada a terra i només veig els pals clavant-se a terra i els meus peus fent una passa darrera una altra. Fins que deixo de veure res, desconnecto totalment i torno a connectar al cap d’uns instants. Necessito dormir.

Arribo a dalt i em tiro a terra a dormir 15’, però unes fortes llums em desperten al cap de 2’. Estic a 200 m de l’avituallament però els voluntaris estaven dins de la furgoneta i no els havia vist. Avituallo ràpid i continuo. Sembla que vaig millor però la son torna a atacar de nou. Ara sí que em tiro a terra a dormir 15’ i m’aixeco molt millor, amb ganes de rematar la feina!

Vaig fent la pujada per pista i bastant assequible i després baixo cap al poble de Tormón. Avituallo ràpid per no entretenir-me i continuar restant kms.

El tram que voreja el riu Ebrón està ple de ponts i passarel·les metàl·liques i de fusta, cordes i cadenes al més pur estil via ferrada... llàstima que hi passi de nit, això de dia ha de ser guapíssim.
Aquest tram és corrible i el corro bé, primera vegada que acabo una 100 milles en bon estat (evidentment trinxat, però corrent tot a ritme decent) i arribo de nou a Castielfabib després de 31h48’! Finalment 5ª posició (només acabem 17).



Gràcies a Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell.

Sempre acompanyat dels millors.

Gràcies també als meus pares pel seguiment i tots els ànims rebuts durant una cursa tan llarga.
A nivell personal acabo molt content, és la 4ª cursa de 100 milles que acabo (a part vaig ser neutralitzat al km 100 de la Emmona per tormenta i vaig plegar al km 120 de la Costa Brava) i la vegada que he arribat en millor estat.




A mi la cursa m’ha agradat, tracte excel·lent dels voluntaris i un terreny amb trams corribles (pista i asfalt) però altres trams molt salvatges, amb pedra, tècnics i també camp a través (vaig portar les GoGo). El marcatge és bastant correcte però no està de més dur el track. El desnivell és relativament baix però la cursa és dura, fa suar de valent!

lunes, 26 de septiembre de 2016

Raid del Ferro

Quan el Jaroslav (àlies Kaiman) em va proposar anar al Raid del Ferro no podia dir-li que no. Així que l’equip Raidaventura.org anem cap a Malgrat de Mar per participar a la categoria èlit. Sé que em tocarà patir molt perquè el Kaiman em supera tant en forma física com en la falta de sentit comú, però vaig amb moltes ganes d’aprendre d’ell.



Comencem a les 7 del matí amb 9h de raid per endavant. Després de resoldre un problema matemàtic entre els 7 equips, obtenim un roadbook per anar amb la btt fins al punt on començarem una secció a peu ja amb mapa. Hi ha tres balises, que aconseguim no sense abans fer alguna encigalada camp a través.

Toca agafar de nou la btt, ara amb un mapa que indica les 9 balises disponibles en aquest sector. El terreny no era massa tècnic però hi havia alguna pujada força pronunciada. Vam aconseguir 7 fites de les 9 disponibles en la btt-o.


Tornem al punt d’inici de la prova i hem de fer front a 5 km de patins o patinet. Donat el meu nul coneixement dels patins, portava un patinet al cotxe però el Kaiman no em va deixar fer-lo servir perquè “cansa y vas lento”, així que vaig haver de posar-me els patins i ell m’estirava amb corda i frenava pels dos. Després de 4 caigudes i d’aconseguir amb èxit les 4 balises d’aquest sector, arribem a la platja. Sort que ja hi som, pensava que ens matàvem.

Ve la secció de caiac, cosa que no entreno mai però que agafo amb força confiança després de l’experiència de la Cursa del Llop al 2014. Aquí miraves el mapa abans d’entrar al mar i havies d’atacar les balises memoritzant la seva posició. Tenim algun problema amb la mala mar però aconseguim amb èxit les 5 balises, orientant-nos força bé i gaudint molt del sector. Un cop fora de l’aigua, hi havia prova especial de punteria que havia de fer un dels dos (el Kaiman va fer el frisbee amb èxit però no les bitlles).

Ara  toca la secció de geocerca. Aquí hem de buscar unes balises de les quals ens diuen les coordenades per dibuixar la seva posició en el mapa. Les ataquem totes amb èxit. En aquest sector també hi havia proves especials dins d’un gimnàs: el Kaiman va superar amb èxit l’slackline, jo vaig pujar amb èxit els 20 metres de corda amb jumar però cap dels dos va poder escalar la paret del bulder.

Per últim, queda la secció d’orientació específica.  Hi ha premi per l’equip que reculli més brossa i decidim intentar-ho, anem carregats amb una bossa d’escombraries amunt i avall (no guanyarem aquest premi perquè un equip va portar un tros de sofà). Al principi creiem que tenim temps de sobres per atacar totes les balises, però ens encigalem camp a través i hem de deixar-ne dues (una l’ataquem sense èxit i l’altra ni l’intentem). La última que vam atacar estava a l’entrada d’una cova, però no la vam veure quan vam entrar i vam acabar fins al final de la cova amb el frontal buscant-la per tot arreu. Finalment, quan ja sortíem la vam veure i vam tirar cap a meta.

Vam emportar-nos una penalització de 5 punts per arribar 1 minut tard però vam guanyar el Raid del Ferro! Bé, va guanyar el Kaiman, que a més d’anar millor físicament va portar el mapa tota l’estona (jo només el vaig veure per alguna decisió puntual).

M’ho he passat de conya el dia d’avui, aprenent d’un paio amb molta experiència en aquest fantàstic món dels raids! A nosaltres ens han acabat sortint gairebé 80 km amb 2.500 m+.




Gràcies a Hoko-Esport (continuo pensant que la Takara és la millor opció per proves combinades), Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Bassol Optic, Rendiment-race, PH-Quirogel, Tradeinn, Awesome Flip Flops, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports, Besttrail i Training Sabadell.

Gràcies també al GEM Malgrat per organitzar aquest gran dia i al Joan Planas per les fotos.