lunes, 19 de diciembre de 2016

24 hores d'atletisme

Al 2013 m’hi volia inscriure però no em vaig decidir, al 2014 vaig abandonar al cap de 8h de cursa, al 2015 vaig haver de passar-me a les 12h per problemes d’agenda... així que tenia les 24 hores entre cella i cella des de feia un munt de temps.

Es tracta d’una cursa amb un funcionament ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a una pista de 400 m durant un dia. Bé, a la pràctica 437’7 m, ja que els corredors de 24h individual correm pels tres carrils exteriors, juntament amb els de 24h per parelles i els de 12h. És una dinàmica tan senzilla que resulta absurda.

Les 24h sempre solidàries. contra
l'ELA i en record del Zenón.


Saludant al gran Ricardo Abad.
Es dóna la sortida i la gent comença molt ràpid, alguns aguantaran i altres petaran de forma exagerada. Vaig a la meva, ritme suau i fent petites parades quan toca. Canvis de sentit cada 3h, caminant alguna volta mentre bec o menjo, xerrant amb amics... 50 km en 5h molt fresc.
La fatiga i el poc entrenament en pla (pràcticament nul), comencen a fer el seu efecte. Passo les 12h amb 102 km.

Amb els amics Alex Izquierdo,
Eloi Ortiz i Albert Viñau.


Amb el Manolo Real, amic i ídol.

A la nit marxen els meus pares però comparteixo taula amb el David Ferrández, i en Mia i la Fina em cuiden tant com a ell. Sort d’ells, perquè hi ha estones que sóc un cadàver arrossegant-me per la pista. Miro al meu voltant i la veritat és que el panorama no és gaire esperançador, a les 12 de la nit han acabat els corredors de 12 hores, ja fa estona que han parat la megafonia, molts corredors amb la mateixa cara que jo o fins i tot pitjor...

Bona temperatura durant el dia.

A les 7 del matí paro un moment a canviar els mitjons i m’agafa una son terrible. Li dic a en Mia que em desperti al cap de 10 minuts, ho fa i li dic que 5 més, i quan passen ja sí que m’obliga a aixecar-me, si no fos per ell estic allà 2h.

Surto de nou a la pista i sembla un miracle, em trobo molt millor i puc tornar a córrer bastant després d’unes quantes hores on caminava més que corria.

Cara d'esforç i al darrere el Manolo Real i els
germans Terés, quanta classe junta.


Havia fet càlculs a la nit durant la meva penitència i pensava que no arribaria ni als 160 km, però ara veig que si no falla res sí que els faré. Els 15’ de son i la sortida del sol em donen forces.

Bons moments durant el tram final.

Ja passo dels 160 km, crec que no arribaré als 170... però quan queden 20’ ho intento, no sé d’on trec les forces però puc apretar corrent una estona per sota de 5 min/km i finalment acabo amb 171’5 km i posició 36. Contentíssim del dia d’avui, ja tenia fet el pastís de l’any amb els objectius complerts i hi he posat una cirereta que m’obsessionava des de feia anys.

Respecte la cursa, m’agrada combinar coses diferents i aquesta és una experiència que volia viure i que recomano a qualsevol ultrafondista, ara bé, repetir... quan vaig acabar vaig dir que mai més i que eren tots una colla de sonats. Avui també dic que no, però és un “no” menys radical.

L’ambient és molt bo, em va agradar compartir tantes hores amb amics i companys de fatigues dels ultra-trails, triatlons, Ultra-tri...


Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Térmens Clínica Podològica, Tradeinn, Punt de Natura, MC3 Esports, Besttrail... i agrair sobretot els ànims de la família i de tots els amics que es van apropar a donar suport.

lunes, 12 de diciembre de 2016

Orientació

Ribot O-Free



Dissabte vaig anar a Dosrius per participar a aquest rogaine de 3h amb l'Adrià Vall, tot i que algun problema logístic ens va impedir prendre la sortida puntualment. Tot i començar amb 40' de retard, vam poder aconseguir totes les fites excepte 3 anant a bon ritme i gaudint de les encigalades camp a través.

Amb l'Adrià Vall, contents del rendiment tot i el mal inici.


Rogaine Popular de Sant Cugat



Al dia següent vaig anar cap a Sant Cugat per participar amb el Kaiman en el rogaine de 4h solidari amb la Marató de TV3.

Ens van donar un mapa amb 30 fites distribuïdes per Collserola, però només puntuaven 20. Amb 3h05' ja estavem a meta amb la feina feta, tot i que 10 segons abans havia arribat el guanyador (un noi d'Estònia campió d'Europa de Rogaine un altre any, que ens va avançar just al final).

Així doncs, 2ª posició de Raidaventura.org... o del Kaiman, jo anava amb ell i havia de decidir o seguir-lo o mirar el mapa, i a vegades no podia fer ni una cosa!
`
Amb el Kaiman, em va fer patir de valent.


Gràcies als col·laboradors per posar-me les coses més fàcils, en especial Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Térmens Clínica Podològica, Besttrail... i Hoko-Esport, vaig anar amb cames tapades preparat per fer camp a través gràcies a la combinació de Zen/Sayonara  i Safena/GoGo.

El dijous anterior entrenant pel Collsacabra amb l'Adrià, el Kaiman i el David... entorn increïble:

video
                                         


Ha estat un gran cap de setmana aprenent dels amics orientadors amb experiència en aquesta disciplina, amb ganes de continuar aprenent!