domingo, 30 de agosto de 2015

Cursa Maria Victor

Gran matí a Palau Solità i Plegamans fent la Cursa Maria Victor, només 7 km però gaudits de principi a fi amb alguns dels components del ProyectoPol i amb la sort de poder córrer amb el Pol Molinos.



Sens dubte ha estat una experiència molt gratificant, aprofito per desitjar molta sort al Tony en el seu proper repte de fer el triatló olímpic de Banyoles, així com a la resta de membres que l'acompanyaran.

Recordeu que una forma molt senzilla de col·laborar és a través de teaming (https://www.teaming.net/proyectopol?lang=es_ES) per la simbòlica quantitat d' 1€ al mes, o bé comprant productes a http://www.proyectopol.com/shop/. Gràcies!

Triatló Infern de Balaguer

Després de 4 anys visitant Balaguer per fer el half “normal” i en plena recerca  de nous objectius que em motivin a continuar fent triatló, aquest any em decideixo per la modalitat Infern. La prova consisteix en les distàncies de mig ironman, però amb l’afegit de 20 kms de btt després de la natació.



Havent dubtat fins l’últim moment per la forta calor, decideixo nedar amb neoprè. Poca cosa a comentar aquí, circuit a dues voltes amb millors sensacions conforme van anar passant els metres. Amb 36’55’’ pels 1.900 m, faig el 6è parcial (en realitat en 10è, però alguns plegaran més tard) tot i que uns quants estem molt junts.

Faig la transició i, després d’algun problema amb la cala i el pedal, començo el meu punt dèbil: la btt. 20 km amb gairebé 600 m+, al principi fàcils però que després es compliquen i m’obliguen a posar el peu a terra en més d’una ocasió.

1h25’ a sobre la btt són suficients per deixar-la de nou al box, canviar les sabates i agafar la bici de carretera. Ara vaig el 16è i tinc per endavant un circuit que em conec molt bé: molt dur però molt maco. 


En aquests 90 km sortiran 1.600 m+ tot pujant Vilanova de la Sal i el port d’Àger pels dos costats. Aquest sector el faig a fondo de veritat (excepte dues mini aturades per omplir el bidó, ja que la calor apreta fort) i no paro de guanyar posicions entre els participants de l’infern i avançar triatletes del half (s’estalvien la btt però han sortit 1h més tard), no em passa ningú i deixo la bici en 4ª posició.

El temps total dels dos sectors ciclistes i les transicions és de 4h46’, el 4rt de l’infern però n’estic segur que el millor amb la bici de carretera (unes 3h15’).

Començo a córrer força castigat per la calor i per l’esforç a sobre la cabra, però poc a poc vaig guanyant ritme i sensacions... el que comença a córrer just davant meu acabarà guanyant amb un parcial millor que el meu, però a la última volta aconsegueixo la 3ª posició i em quedo a poc més d’un minut de la 2ª.



Finalment, 7h00’09’’ i 3ª posició guanyada a pols a sobre la bici de carretera i corrent (a la mitja marató vaig fer el 2on parcial amb 1h36’).

Gràcies a Hoko-Esport (faig pocs triatlons, però quan en faig les Takara són imprescindibles), Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports. També he d’agrair els ànims dels meus pares, la Mònica i el Beto, els amics i familiars del Triatló Vallirana... a qui per cert felicito pels seus grans resultats (en especial el 7è lloc del Toni Pallarès i el 2on lloc de la Mari en veteranes) i agraeixo els entrenos fets amb bici en dies anteriors per donar-me un punt de forma (o dos o tres) que em faltava.



Tant si es va a fer l’infern o el triatló normal... si algú vol fer una bona marca o vol una prova mediàtica que esculli un altre triatló. En canvi, si algú vol un triatló en estat pur, dur de collons i on només t’has de preocupar de nedar, pedalar i córrer... Balaguer és el seu triatló!

miércoles, 26 de agosto de 2015

Marató Quatre Rocs

L’any passat em va agradar aquesta marató, així que repeteixo. Només té 1.500 m+ i és força ràpida però amb algunes sorpreses. Dos mesos sense fer maratons i ara en faig dues en dues setmanes seguides.



Saludo alguns amics i em preparo per la sortida, que aquest any és escalonada segons la distància que fa cadascú (gran millora respecte l’edició anterior).

El ritme d’inici com sempre és molt alt, però jo tinc molt clar que he de seguir l’estratègia de sempre: ritme constant i els altres ja aniran petant sols. Els primers 10 kms són molt ràpids, a partir d’aquí la cosa es fa més lenta a causa de grimpades, algun tram amb cordes, creuar una i altra vegada el riu… la cursa no té gaire desnivell però te’l trobes en poques pujades, així que aquestes són exigents.

Anem cremant kms, passo a prop de Montesquiu, després unes magnifiques vistes del Pantà de Sant Antoni i aleshores una vertiginosa baixada que recordo del 2014… i així arribo el poble d’Orcau (km 18).

La propera parada és als Estanys de Basturs (km 25), on m’esperen els meus pares i la Ruth, també està per allà el David Carrasco animant. Aquí passo en 36ª posició i fins a meta serà un no parar d’avançar gent... Passo Sant Romà (km 32) i a Conques (km 37) em trobo els ànims dels meus pares i la Tania.




No veig gaire clar baixar de les 5h, així que apreto tot el que puc, guanyo alguna posició més i acabo corrent de nou per Figuerola com un pollastre sense cap a 3:45 min/km (no m’enrecordava de córrer a aquests ritmes). Finalment aconsegueixo l’objectiu i creuo la meta en 4h54’, classificat el 22è.




Avui he tingut molt bones sensacions tot i venir d’una setmana amb força càrrega d’entreno, i he gaudit d’una cursa molt recomanable. Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports, així com a la família i amics pels ànims.



Aprofito per felicitar la Tania per la cursa de 10 km i els amics maratonians Albert Viñau i David Neila (9è).

domingo, 23 de agosto de 2015

Mini Brevet Pirata

Gran entreno amb bici de carretera fent la ruta dissenyada pel Victor Garcia, amb l'Abel, el Toni Montero i un servidor aguantant el ritme de l'Emilio.



S'haurà de repetir més sovint... a la primavera del 2016 em tocarà fer-ne unes quantes d'aquestes!

viernes, 21 de agosto de 2015

Ordesa

Gran entreno per un entorn privilegiat: el Parque Natural de Ordesa y Monte Perdido. La companyia avui està a l'alçada: la Rosa Carmona amb el seu marit Juanma i el seu germà Toni, i el Manolo Real que ens farà de guia. La ruta dissenyada (i adaptada sobre la marxa) pel Manolo va ser la següent:
  • Pradera de Ordesa, Mirador de Calcilarruego, senda de los Cazadores, Cola de Caballo, refugio Goriz, lago helado, Monte Perdido (3.355 m), lago helado, Cilindro de Marboré (aquí no vam poder fer cim als seus 3.325 m), lago helado, refugio Goriz, Cola de Caballo, senda de los Cazadores, Mirador de Calcilarruego i Pradera de Ordesa.
Mirador de Calcilarruego.
Increïble entorn.
    Refugio Goriz.
Cadenes per pujar.

Monte Perdido (3.355 m).
Monte Perdido (3.355 m).
                                      
Baixant cap al lago helado.
Cola de Caballo.

Llàstima de no haver pogut fer cim al Cilindro, queda pendent per la pròxima vegada que hi anem. El ritme va ser molt tranquil durant tot el dia, excepte la senda de los Cazadores de tornada a ritme alegre o molt alegre... i la baixada final de 700 m negatius en 3'5 km anant a fondo intentant seguir als germans Carmona, que semblava que patien per no perdre l'autobús!

Han sortit aproximadament 40 km i 3.000 m+ en 11h de ruta, ja estem esperant que el Manolo posi data pel 2016!

domingo, 16 de agosto de 2015

La Solana Running

No corro una marató des del maig, així que avui tocarà anar un punt per sobre del ritme al que tinc acostumades les cames per les ultres i anar a pels 42 km amb la patata una mica més revolucionada.

Sortim des de Guils de Cerdanya i hem de fer front a 1.900 m+. Per fer-ho, agafarem forces a Guils Fontanera, Refugi La Freixa, Refugi de Meranges, Meranges, Gréixer, All, Ger, Coforn, Niula i Bolvir. També gaudirem de magnífiques vistes com les que ens regala l’Estany de Malniu.


Les sensacions al principi no són gaire bones, tinc molèsties estomacals i a sobre encara m’he de posar de mala llet. Sortint del primer avituallament, veig al dorsal 21 (Xavier Casanovas Garcia, si algú el coneix ja li pot transmetre les meves paraules) llençant un got al mig de la muntanya. Quan li recrimino la seva conducta (sense cap insult ni paraula fora de to) em contesta que si vull “tocar-li els collons”. En fi, em fa fàstic ser de la mateixa espècie que aquest tipus de gent. Evidentment, a ningú se li pot prohibir anar a la muntanya, però si fos per mi aquest individu (anava a dir porc, però això seria faltar el respecte als porcs) no tornaria a fer mai cap cursa de muntanya.



Després em perdo, primer amb 4 corredors més en una carretera on sembla que han tret marques, i després tot sol enmig del bosc (aquí crec que s’ajunta la meva falta de concentració amb una senyalització millorable).



Veig el meu pare al km 26, cosa que m’anima i em proposo apretar a la part final. Així ho faig, gaudint dels últims kms i passant de la posició 15 a la 12, acabant en 5h31’.

Cursa amb organització casolana i propera, cal millorar la senyalització i la informació als avituallaments, però amb algunes millores crec que és una marató amb potencial.


Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports, i també al meu pare pels seus ànims durant la cursa. També aprofito per felicitar l’Enric per la seva gran 3ª posició.

martes, 11 de agosto de 2015

Ultra Vandekames

Feia temps que tenia ganes de venir a Vandellòs per fer aquesta ultra, perquè m’havien parlat molt bé d’una organització que ja porta alguns anys fent curses més curtes. Però sobretot tenia ganes de venir a la primera edició de la ultra per sortir del meu escepticisme sobre les característiques i xifres que “es venien”: 85 km i 5.200 m+ per un terreny molt pedregós i tècnic, però alhora al costat del mar (arribant a trepitjar la platja). Això semblava, a priori, una combinació impossible, però va resultar ser real.


La sortida es dóna a les 00.00 de dissabte, una hora que em fa força mandra pel cansament setmanal, però vinc a fer el que m’agrada així que cap queixa. La sortida com de costum és ràpida però jo a la meva, intentant sobreviure a una xafogor asfixiant. El meu principal temor és si podré aguantar la temperatura del migdia... però això ja m’ho trobaré, així que de moment anar fent camí. A estones ben acompanyat per la Gemma, els Garraf Runners, el Joan Pallejà...

Passo l’avituallament del poble mig fantasma de Castelló i continuo que això no ha fet més que començar. Cagada important en el següent avituallament (Taix, km 20). Surto d’aquí i quan em disposo a beure... m’he deixat un bidó! Desfaig camí tan ràpid com puc per recuperar-lo i segueixo, amb una cremada de cames important per l’ànsia de recuperar l’aigua quant abans millor. Primer contratemps però no passa res, recuperar l’aigua era fonamental amb la calor que tenim avui (de rendiment-race també en bec per un tub).

Hi ha algun tram a les parts altes que costa de seguir per culpa de la boira, però no frena gaire el ritme. Per allà dalt em trobo l’Àlex Izquierdo, que no pot córrer per culpa d’una lesió i està fent de voluntari (gest que diu molt d’ell). Ara cauen quatre gotes que ens fan la calor més amena. Passo el Coll de la basseta ja de dia i arribo a Hospitalet de l’Infant després d’haver fet uns metres per la platja havent gaudit d’un paisatge espectacular.

Toca aprofitar la base de vida per canviar roba i carregar piles. He trigat unes 9h en fer 44’5 km i calculo unes 8-9h més en fer els 40km restants, que erròniament crec que seran més suaus (i acabaré fent 10h més).



Surto amb energia renovada per afrontar l’exigent pujada cap a la Portella, la faig prou bé i baixo cap a l’avituallament per fer parada breu abans d’arribar a Masriudoms. Aquí passo control de material i agafo forces per encarar els últims 25 km.



Ara la distància entre avituallaments és menor, però deu ni do el desnivell a superar entre cada un d’ells. Passo Font de la Duera, Coll Roig i arribo a Figuerola sota una pluja que ara sí que té una magnitud considerable.


Últims 12’5 km completament xop, toca superar uns 1.000 m+  i ja arribo de nou a Vandellòs, després de 19h19’. He acabat en la posició 23 d’entre poc més de 70 corredors (no acabem ni 50, xifra que parla de la duresa de la cursa).


Aprofito per felicitar la resta de finishers de la ultra i els valliranencs Vero, Gema i Elías que van fer el circuit vermell (amb les noies fent 2ª i 3ª). També vull agrair a tota la gent que ha fet possible aquesta cursa. Es tracta d’una cursa de les diferents: no ven fum per enlloc, bon ambient i voluntaris entregats, bona senyalització (només millorable en algun punt de nit amb boira), bons avituallaments... i una organització a l’alçada de Les Fonts, Estels del Sud o La Cursa del Llop. Hi tornaré segur.


Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports, així com als meus pares pels ànims durant la cursa.