Ultra Vandekames

Feia temps que tenia ganes de venir a Vandellòs per fer aquesta ultra, perquè m’havien parlat molt bé d’una organització que ja porta alguns anys fent curses més curtes. Però sobretot tenia ganes de venir a la primera edició de la ultra per sortir del meu escepticisme sobre les característiques i xifres que “es venien”: 85 km i 5.200 m+ per un terreny molt pedregós i tècnic, però alhora al costat del mar (arribant a trepitjar la platja). Això semblava, a priori, una combinació impossible, però va resultar ser real.

La sortida es dóna a les 00.00 de dissabte, una hora que em fa força mandra pel cansament setmanal, però vinc a fer el que m’agrada així que cap queixa. La sortida com de costum és ràpida però jo a la meva, intentant sobreviure a una xafogor asfixiant. El meu principal temor és si podré aguantar la temperatura del migdia... però això ja m’ho trobaré, així que de moment anar fent camí. A estones ben acompanyat per la Gemma, els Garraf Runners, el Joan Pallejà...

Passo l’avituallament del poble mig fantasma de Castelló i continuo que això no ha fet més que començar. Cagada important en el següent avituallament (Taix, km 20). Surto d’aquí i quan em disposo a beure... m’he deixat un bidó! Desfaig camí tan ràpid com puc per recuperar-lo i segueixo, amb una cremada de cames important per l’ànsia de recuperar l’aigua quant abans millor. Primer contratemps però no passa res, recuperar l’aigua era fonamental amb la calor que tenim avui (de rendiment-race també en bec per un tub).

Hi ha algun tram a les parts altes que costa de seguir per culpa de la boira, però no frena gaire el ritme. Per allà dalt em trobo l’Àlex Izquierdo, que no pot córrer per culpa d’una lesió i està fent de voluntari (gest que diu molt d’ell). Ara cauen quatre gotes que ens fan la calor més amena. Passo el Coll de la basseta ja de dia i arribo a Hospitalet de l’Infant després d’haver fet uns metres per la platja havent gaudit d’un paisatge espectacular.

Toca aprofitar la base de vida per canviar roba i carregar piles. He trigat unes 9h en fer 44’5 km i calculo unes 8-9h més en fer els 40km restants, que erròniament crec que seran més suaus (i acabaré fent 10h més).

Surto amb energia renovada per afrontar l’exigent pujada cap a la Portella, la faig prou bé i baixo cap a l’avituallament per fer parada breu abans d’arribar a Masriudoms. Aquí passo control de material i agafo forces per encarar els últims 25 km.

Ara la distància entre avituallaments és menor, però deu ni do el desnivell a superar entre cada un d’ells. Passo Font de la Duera, Coll Roig i arribo a Figuerola sota una pluja que ara sí que té una magnitud considerable.

Últims 12’5 km completament xop, toca superar uns 1.000 m+  i ja arribo de nou a Vandellòs, després de 19h19’. He acabat en la posició 23 d’entre poc més de 70 corredors (no acabem ni 50, xifra que parla de la duresa de la cursa).

Aprofito per felicitar la resta de finishers de la ultra i els valliranencs Vero, Gema i Elías que van fer el circuit vermell (amb les noies fent 2ª i 3ª). També vull agrair a tota la gent que ha fet possible aquesta cursa. Es tracta d’una cursa de les diferents: no ven fum per enlloc, bon ambient i voluntaris entregats, bona senyalització (només millorable en algun punt de nit amb boira), bons avituallaments... i una organització a l’alçada de Les Fonts, Estels del Sud o La Cursa del Llop. Hi tornaré segur.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports, així com als meus pares pels ànims durant la cursa.