La Solana Running

No corro una marató des del maig, així que avui tocarà anar un punt per sobre del ritme al que tinc acostumades les cames per les ultres i anar a pels 42 km amb la patata una mica més revolucionada.

Sortim des de Guils de Cerdanya i hem de fer front a 1.900 m+. Per fer-ho, agafarem forces a Guils Fontanera, Refugi La Freixa, Refugi de Meranges, Meranges, Gréixer, All, Ger, Coforn, Niula i Bolvir. També gaudirem de magnífiques vistes com les que ens regala l’Estany de Malniu.

Les sensacions al principi no són gaire bones, tinc molèsties estomacals i a sobre encara m’he de posar de mala llet. Sortint del primer avituallament, veig al dorsal 21 (Xavier Casanovas Garcia, si algú el coneix ja li pot transmetre les meves paraules) llençant un got al mig de la muntanya. Quan li recrimino la seva conducta (sense cap insult ni paraula fora de to) em contesta que si vull “tocar-li els collons”. En fi, em fa fàstic ser de la mateixa espècie que aquest tipus de gent. Evidentment, a ningú se li pot prohibir anar a la muntanya, però si fos per mi aquest individu (anava a dir porc, però això seria faltar el respecte als porcs) no tornaria a fer mai cap cursa de muntanya.

Després em perdo, primer amb 4 corredors més en una carretera on sembla que han tret marques, i després tot sol enmig del bosc (aquí crec que s’ajunta la meva falta de concentració amb una senyalització millorable).

Veig el meu pare al km 26, cosa que m’anima i em proposo apretar a la part final. Així ho faig, gaudint dels últims kms i passant de la posició 15 a la 12, acabant en 5h31’.

Cursa amb organització casolana i propera, cal millorar la senyalització i la informació als avituallaments, però amb algunes millores crec que és una marató amb potencial.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports, i també al meu pare pels seus ànims durant la cursa. També aprofito per felicitar l’Enric per la seva gran 3ª posició.