domingo, 18 de diciembre de 2022

Acabant l'any

No havia escrit des de la crònica de les 100 milles de la Val d'Aran. Després de la cursa, em vaig recuperar prou bé, tot i que he anarquitzat el meu entrenament. Sí que he anat fent quilòmetres però sense gaire constància ni complements (ni bici ni gimnàs, que estic intentant tornar a introduir), bàsicament per dos motius. El primer, seguir una campanya forestal en la qual he passat més hores al parc o a foc que a casa. I el segon, la paternitat.

Tot i així, no tinc cap queixa, em sento un afortunat a qui li encanta la seva feina i que té la gran sort d'haver tingut al Rai.

Em vaig proposar fer una mena d'sprint final per acabar el 2022, buscant curses que em servissin com a excusa per sumar distàncies i desnivells raonables. Segurament absurd des del punt de vista d'un hipotètic entrenador esportiu, però necessari per tornar-me a enganxar i mig agafar una rutina. La cosa ha anat així:

Octubre

  • Marató de Collserola. 41 km / 1.600 m+ / 4h17'. 
Recorregut ràpid pel pulmó verd de l'àrea metropolitana, rebaixant més de 20' el temps fet al 2015, tot i que aleshores havia corregut la Marató del Priorat el dia abans.
 
Primera arribada a meta d'aquestes setmanes.

  • Primera Marató de Muntanya de Catalunya. 41 km / 1.900 m+ / 4h26'.
A Sant Llorenç hi vaig fer la meva primera marató de muntanya al 2012, i hi vaig tornar els següents tres anys (2013, 2014 i 2015). Enguany vaig rebaixar gairebé 10' la meva millor marca, tot i que hi havia alguns canvis en el recorregut.

 

Outfit peculiar.

Novembre

  • Trail Llémena. 70 km / 3.300 m+ / 10h04'.
Aquesta cursa em va sorprendre gratament, no m'esperava gaudir de tanta bellesa entre cingles just al costat de Girona (Sant Gregori). Dureta, no vaig poder baixar de les 10h que era l'objectiu.

Molt content a l'arribada.


Aquí al mig encara m'hauria agradat córrer la marató Pota-roja al costat de casa, però sortint de guàrdia era massa just logísticament.

  • Gran Trail Collserola. 76 km / 3.100 m+ / 9h34'.
Un altre cop a córrer pel pulmó verd metropolità. Aquesta cursa ja l'havia corregut en les seves tres primeres edicions (2013, 2014 i 2015), tot i que el recorregut sempre tenia variacions i el d'enguany tampoc l'havia fet. Em va costar arrencar després de passar una mala nit, durant la part central de la cursa em vaig trobar prou bé i al tram final vaig punxar. Tot i així, complint l'objectiu de baixar de les 10h sense gaires problemes.

 

Foto de Quim Farrero.
 
  • Trail Montroig Extrem. 41 km / 2.800 m+ / 6h31'.
Cursa 5 estrelles a Sant Llorenç de Montgai, amb el segell del club Pedala.cat i un recorregut brutal amb grans panoràmiques, algun camí equipat, grimpades i trams tècnics. Apuntada com una de les millors curses.

 

Foto de l'Olga Bergua.

Desembre

  • Trail de l'Ardenya. 41 km / 2.000 m+ / 5h12'.
Ja conec aquesta organització, havia fet la marató al 2013 i la marató i mitja al 2014. Tenen una cursa molt ben parida. A més a més, l'entorn permet activitats complementàries com les ferrades de la Cala del Molí o les Agulles Rodones.

No vaig poder aconseguir baixar de les 5h com m'havia proposat, segurament pel temps perdut a la zona de la platja entre sorra i pedrots (abans només la marató i mitja arribava a la platja). Tot i així, vaig acabar molt content d'arribar al tram final amb forces per poder pujar Pedralta a molt bon ritme. 


Foto de l'Oriol Batista.

Aquí estava inscrit al Gran Trail Montgrí, una prova de 46 km amb navegació GPS, però un imprevist familiar em va impedir assistir-hi.

He acabat aquestes setmanes una mica cansat (per l'adaptació necessària) però tampoc trinxat en excés, i de fet, les setmanes que no he tingut dorsal han sigut de xifres bastant pobres. Amb tot això he intentat posar les bases per preparar un 2023 que es presenta interessant amb proves llargues, com les 100 milles d'Alcoi, les 200 milles de Tarragona o la gran travessa Andomita amb els seus 460 km. El temps dirà si les bases són fermes o simplement un castell de cartes, intentarem buscar una mica més de continuïtat.