Després de saludar molts amics, es dóna la sortida, ràpida com ja és habitual... Penso que potser em sobra el frontal perquè la majoria de corredors no en porten, però un cop dins la muntanya veig que no m'he equivocat, ja que més d'un se m'enganxa perquè no veu tres en un burro.
El primer avituallament està a Santa Creu d'Olorda, passat el km 10. Encara no tinc gana i porto aigua de sobra, així que passo de llarg. Passo de llarg de l'avituallament però paro a pixar, moment en que se m'escapa el Xavier Montcusí. La cursa va transcorrent entre pista i corriols bastant ràpids, veig algun creuament no gaire senyalitzat però de moment tot bé.
Arribo al segon avituallament, situat pujant cap al Puig Madrona. Aquí sí que paro dos minuts per agafar forces i continuar. De moment tinc moltes corredors com a referència, a vegades per davant i a vegades per darrere, però sempre més o menys en grup. I com a grup ens perdem sobre el km 30. Arribem a una creuada on no hi ha res. Tothom convençut que hem seguit el camí correcte... més encara quan continuen arribant corredors a aquest punt, jo crec que ens hem ajuntat uns 10 o 15. Un company fins i tot treu el mapa per intentar orientar-nos una mica, sembla surrealista.
Decidim tornar enrere i trobem una desviació cap a un corriol. Està senyalitzat. Prou senyalitzat? Jo crec que no i els altres corredors comparteixen l'opinió. Hem perdut força temps però ja no hi podem fer res, així que a continuar.
Sobre el km 38 arribo a Santa Maria de Vallvidrera, on hi ha al tercer avituallament. Aquí tinc la bossa, així que aprofito per agafar ulleres de sol i deixar el frontal i alguna peça d'abric. Però el més important que m'emporto són els ànims del Victor, Francisco, Emilio i Mari, que han vingut en btt a animar-nos.
Ara venen uns 15 kms amb clara tendència cap avall, així que a córrer... Fins que em torno a equivocar de camí sobre el km 47 o 48, aquesta vegada només amb un altre corredor. Els dos ens caguem en tot, però igual que el primer cop, només queda oblidar-ho i seguir.
Un altre cop a la carretera de les aigües, rebo de nou els ànims dels meus pares abans d'enfilar el camí que em portarà de nou a Santa Maria de Vallvidrera. No perdo ni 30 segons que això ja està fet...
Porto molts kms corrent d'aprop amb la Judit Franch, la primera noia. I és amb ella que em perdo per tercer cop, ja trepitjant asfalt. Arribem a Can Carelleu... però per una entrada que no tocava. Així que mitja volta i cap amunt, fins i tot ens trobem un corredor que ens seguia. Agafem el camí correcte i veig un corredor que l'ha agafat de primeres, així que faig un últim esforç per recuperar la posició que he perdut equivocant-me de camí.
Finalment, creuo la meta en 8h10'28'', en la 29ª posició. Han estat 74 km i 2.800 m+, òbviament no és alta muntanya però el paisatge tampoc ha estat malament, un recorregut molt ràpid però no tant com es comentava al principi, bona feina dels voluntaris... Com a nota negativa no puc evitar queixar-me de la senyalització. Per posar un exemple, l'Ultra de l'Emmona són 30 kms de més i en alta muntanya... excel·lent senyalització. Comenten que l'organització va patir sabotatge per part dels veïns, que estaven en contra de la realització de la cursa. Puc entendre (no compartir) que hi estiguin en contra, però no puc entendre que tinguin una vida tan depriment com per la nit anterior anar a treure marques.
No vull acabar sense felicitar el Toni Pallarès pel seu gran debut en ultra distància, fent una destacada 10ª posició. També els companys Miguel Arjona i Alex Navarro van fer un bon paper.
No hay comentarios:
Publicar un comentario