lunes, 4 de noviembre de 2013

TrencaCims, Ultramarató de les Terres de l'Ebre


Aquesta vegada passo el control de material amb el temps just i arribo a la zona de sortida pocs minuts abans de les 7.

Es dóna la sortida i comencem a córrer per dintre el poble entre antorxes mentre es fa de dia.

La primera pujada ens porta fins a la Mola Grossa (1044 m) després de passar pel pas de Finella.

Toca baixar i pujar de nou fins al tossal d’Engrilló (1072 m). També ve de camí la mola dels Atans, la Gilaberta… Fins arribar a la Punta de l’Aigua (1092 m).







El següent cim és el Joan Gran (1073 m), i és baixant des d’aquí fins a Sant Roc on tinc una caiguda sense gaire importancia. Avituallament ràpid a Sant Roc i a continuar…
Però poc abans del km 25 tinc una caiguda que sí que em deixa bastant castigat. No anava prou concentrat, ensopego i pico el genoll contra una pedra. Després de maleïr la pedra i la mare que la va parir continuo endavant.




La cursa continua en la línia del principi: terreny molt pedregós, pujades dures, baixades tècniques… però a sobre ara quan hi ha un tram ràpid no puc córrer bé per culpa del genoll.

A destacar en aquesta segona part de la cursa l’aigua del Tord (1030 m), Coll de les Canals… i de nou la Punta de l’Aigua, ja que el tram final coincideix amb el que hem fet a primera hora del matí en sentit invers.







Finalment arribo un altre cop a Paüls en 8h45’30’’, en la posició 38 de només 111 que acabem, dada que demostra per sí sola la duresa de la prova.





Han estat 50 km amb 4.000 m+ per un terreny que ni molt menys és el meu. Se’m donen millor les ultres on es pugui córrer més però també m’agrada fer-ne dures i tècniques com aquesta per variar.

Molt bona organització, amb bona feina dels voluntaris en els avituallaments i altres tasques, llàstima d'algun tram mal senyalitzat (em vaig perdre fins a 3 vegades), tot i que es veien marques arrancades (per tant no culpo l'organització sinó algú amb una vida tan trista que no té res millor a fer que treure marques).

Ara a intentar recuperar el genoll per arribar en condicions a la Marató del Montseny.




Aprofito per felicitar el Quim Tresserras que va fer un temps espectacular de 7h47’, quin animal!

2 comentarios:

  1. Felicitats Sergi!!! ets fort com una roca!. Jo sóc més de dures i tècniques :). Crònica directe al gra, m'ha agradat...en el km 28, després del gran pepino em va anar al canto un duro de perdre'm per les marques arrencades. Cagun amb el paio que les va treure. Sort al Montseny crack!.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bé s'ha de fer de tot... jajaj
      Ens veiem company!

      Eliminar