Addicció a l'ultrafons

Tot i que tenia moltes ganes de fer el Raid Blanc amb la Dolors Morcillo i el Kaiman, aquest es va suspendre i vam haver de buscar alternativa. Finalment vaig anar cap a Sant Joan de Mediona per participar al Wild Boar Rogaining de 6h amb l'equip Raidaventura.org (Roser Ortes, Michal Ficek, Jaroslav Najman i un servidor). Vam anar a bon ritme durant tota la cursa seguint al Kaiman, alguna fita ens va portar més estona de la prevista i vam haver de recalcular l'estratègia, però va anar molt bé. A nivell grupal vam acabar molt contents, 1ers en categoria mixta i 4rts de la general. A nivell individual, contentíssim de compartir la jornada amb grans esportistes i millors persones. Toca continuar aprenent amb el mapa! Satisfets de la cursa. Gràcies a Hoko-Esport (ideals les Nagai II per anar protegit del fred i per fer camp a través), Rendiment-race, Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn ...

Avui vaig cap a Corbera de Llobregat per fer la primera cursa del 2017. Conec la Cinc Cims per haver-la fet diverses vegades entrenant i haver-la corregut al 2013 i 2014. Sé el que m'espera i hi vaig amb moltes ganes. Per endavant, 26 km amb 1.250 m+. Es dóna la sortida i cal anar per feina per tal de no agafar taps, a la primera pujada em diuen que vaig el 58 (de gairebé 1.000 corredors) però no m'hi capfico. No estic acostumat a aquesta distància i avui no puc pensar en una altra cosa que no sigui donar-ho tot de principi a fi. Puig d'Agulles (652 m). Foto de l'Albert Ros. Vaig guanyant posicions mentre van passant els cims: La Creu d'Aragall (545 m), Roca Foradada (582 m), El Forrellac (628 m), Puig d'Agulles (652 m) i Puig Montmany (494 m). Baixant del Puig d'Agulles. Foto del Lluís Galí. Sant Ponç. Encarant la recta final després de rebre els ànims del meu pare. Excepte una caiguda sense importància baixant del Puig d'Agulles, ...

Tot i que fa temps que he deixat de comptar l’esport per temporades per fer-ho com una forma de vida contínua, sempre va bé fer balanç de l’any per valorar d’on venim i cap a on anem. A nivell de curses, el 2016 ha donat per tot això: GENER: -           Marató Costa Daurada (42 km): llebre 3h30’. -           La Llanera Trail (42 km, 1.300 m+): 3h54’. -     Duatló de Granollers (5+20+2'5 km): Amb ProyectoPol.    ProyectoPol. FEBRER: -           Ultra Trail Montnegre-Corredor (112 km, 6.000 m+):  15h58’. -           Ultramarathon mtb Lleida (120 km, 1.800 m+): única retirada de l’any per culpa del fang. Tot i així, he de millorar molt amb la bici de muntanya. -           6h de Vilafranca: espina treta de la retirada al 2...

Al 2013 m’hi volia inscriure però no em vaig decidir, al 2014 vaig abandonar al cap de 8h de cursa, al 2015 vaig haver de passar-me a les 12h per problemes d’agenda... així que tenia les 24 hores entre cella i cella des de feia un munt de temps. Es tracta d’una cursa amb un funcionament ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a una pista de 400 m durant un dia. Bé, a la pràctica 437’7 m, ja que els corredors de 24h individual correm pels tres carrils exteriors, juntament amb els de 24h per parelles i els de 12h. És una dinàmica tan senzilla que resulta absurda. Les 24h sempre solidàries. contra l'ELA i en record del Zenón. Saludant al gran Ricardo Abad. Es dóna la sortida i la gent comença molt ràpid, alguns aguantaran i altres petaran de forma exagerada. Vaig a la meva, ritme suau i fent petites parades quan toca. Canvis de sentit cada 3h, caminant alguna volta mentre bec o menjo, xerrant amb amics... 50 km en 5h molt fresc. La fatiga i el poc entrenamen...

Ribot O-Free Dissabte vaig anar a Dosrius per participar a aquest rogaine de 3h amb l'Adrià Vall, tot i que algun problema logístic ens va impedir prendre la sortida puntualment. Tot i començar amb 40' de retard, vam poder aconseguir totes les fites excepte 3 anant a bon ritme i gaudint de les encigalades camp a través. Amb l'Adrià Vall, contents del rendiment tot i el mal inici. Rogaine Popular de Sant Cugat Al dia següent vaig anar cap a Sant Cugat per participar amb el Kaiman en el rogaine de 4h solidari amb la Marató de TV3. Ens van donar un mapa amb 30 fites distribuïdes per Collserola, però només puntuaven 20. Amb 3h05' ja estavem a meta amb la feina feta, tot i que 10 segons abans havia arribat el guanyador (un noi d'Estònia campió d'Europa de Rogaine un altre any, que ens va avançar just al final). Així doncs, 2ª posició de Raidaventura.org... o del Kaiman, jo anava amb ell i havia de decidir o seguir-lo o mirar el mapa, i a vegad...

Què és una Punk-Trail? S'autodefineixen de la següent manera: Una Punk-Trail és una sortida per la muntanya on corredors/es (anomenats Punk-Trailers) volen disfrutar de la muntanya i del plaer de córrer per ella (Trail-Running). Una Punk-Trail no és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Aquí tots som guanyadors! Ah i el detall més important, són gratuïtes per a tothom. Per tant, és una jornada totalment lúdica, on el més important és la seva finalitat: passar-ho bé i col·laborar entre tots a la recollida d'aliments. Èxit solidari. I per això vaig anar fins al Pont de Vilomara, per passar-ho bé i posar el meu granet de sorra. De pas, va sortir un molt bon entreno de 33 km i 1.500 m+, gairebé tot en companyia del Kaiman, l'Adrià i el Dídac. Moltes gràcies als organitzadors d'aquest sarau per la seva feina altruïsta i desinteressada! Llarga vida a les Punk-Trail! Amb l'Adrià Vall. Amb el Krlos ...

Arribo a Eslida (Castelló) passades les 2 de la matinada amb el meu amic Yak. Dormim poc més de tres hores i ens toca una marató. Crec que encaixem perfectament amb el nom de la cursa! Comencem una llarga jornada juntament amb els de la mitja marató. Ritme alt tot i que de seguida toca caminar, les pujades són molt dretes. I les baixades també. Em sembla que per treure 3.800 m+ amb una cota màxima de poc més de 1.000 m, poca cosa plana farem. De seguida veig que el terreny tampoc dóna treva. Obliga a estar atent en tot moment, i després se suma una calor impròpia d'aquestes alçades de l'any. Ens separem de la mitja i arriba un tram molt dur que ens portarà fins al Pic Espadán (1.046 m). Faig la major part de la pujada prou bé però un cop a dalt pateixo una petita davallada durant la crestejada. Després de gaudir d'unes vistes espectaculars, tiro cap avall per la pedregosa baixada mentre vaig restant km entremig d'aquest complicat terreny, ...