Montsec Ultra Trail

Porto molt de temps sense córrer cap ultra. Concretament, més de 3 anys i va ser just on soc avui. Durant aquest temps, han passat un munt de coses: operació al menisc, malaltia d’un familiar, oposició i escola de bombers, mudança, boda, adopció d’un fill pelut o pas definitiu a una dieta vegana. La veritat és que el temps passa tan ràpid que segurament hi ha coses de les quals no en tinc clar l’ordre i d’altres que senzillament he oblidat. Entremig he fet alguna coseta, com MMP en 10 km (35’59’’ a la Cursa dels Nassos 2019) o la Cursa de Bombers d’enguany amb EPI Nivell 0.

Amb el Guillem a la Cursa de Bombers.

Ja situats en context, prenem la sortida a les 22:00 des de la Col·legiata d’Àger. Tinc al cap la idea de baixar de les 20 hores de cursa, però també la incertesa de com respondrà el cos després de tant temps “inactiu”, de si el meu genoll em permetrà fer aquestes distàncies o si recordaré com gestionar tot el que engloba una cursa d’aquesta magnitud (avituallament, material, ritme, etc.). 

Moments abans de sortir.

Sortida a les 22:00.

La sortida és molt ràpida però de seguida la cosa comença a pujar, i la cosa que puja es va posant cada cop més dreta fins arribar a un tram de cadenes que ens acabarà portant dalt de tot, on fa moltíssim fred. Ràpidament perdem alçada i anem baixant cap a Bagasses (km 22). La següent pujada és més curta però no menys exigent, un cop dalt baixem per les 100 corbes (en realitat en són unes quantes més), un camí molt xulo però també un suplici pels peus i pels turmells. 

Sortint d’aquí m’agafa la Carmen Palacín, amb qui vaig compartir bona part de la MUT 2018, i anem junts força estona. Menció especial a la baixada cap a la Presa (km 41) on hi ha un tram nou força tècnic i amb molta sorra. Se’ns fa de dia a la llarga pujada cap a Sant Alís (km 61), on ja arribem separats.

Recuperant-me de la freda nit.

Aquí hi tinc a la Paula i al Rocky donant-me ànims. Hi arribo amb bastant mal de peus i mort de fred, però m’hi estic uns 25’ (aquí hi ha bossa de vida) i surto bastant recuperat. Poc després agafo a la Mònica Guilera, amb qui aniré fins al Pla d’en Lluís després de passar pel Pont Penjant i pel Congost de Mont-rebei.

Arribats a aquest punt, només queda fer l’exigent, dreta i equipada pujada que ens portarà cap a l’Observatori del Montsec abans de passar per segona vegada per Sant Alís (km 88, on rebo de nou els ànims familiars) i baixar cap a Àger. Els peus no em deixen córrer massa a la baixada pedregosa tot i que em defenso als trams més corredors.

Finalment, arribo de nou al càmping d’Àger després de 21h25’ en la posició 25 de 50 que acabem (més uns altres 50 retirats aproximadament). El meu gps acaba marcant 95 km i 6.700 m+. Acabo molt content, penso que el temps era millorable i que segurament em vaig encantar en alguna pujada amb un ritme massa còmode, però la satisfacció de tornar a fer una bogeria d’aquestes no té preu, i amb més motiu si es comparteix amb la família.

Amb el Dani a l'arribada, ben trinxat però ben content.

Ha estat una bona injecció de confiança per començar el camí cap al proper objectiu, la nova Long Trail Tarraconensis de 320 km que es farà al març vinent.

Per acabar, vull donar les gràcies a l’organització per la feina feta, el tracte cap als corredors i l’ambient familiar. Per mi és una cursa molt exigent però molt maca.