viernes, 27 de abril de 2018

Montsec Ultra Trail

Algunes circumstàncies d'última hora em fan dubtar si anar a la cursa o no. Però aquesta ultra la tenia entre cella i cella des de feia anys, però per una raó o una altra mai havia pogut fer-la. He voltat per la zona amb caiac i amb arnés, però mai corrent i en tinc moltes ganes. Alguns la defineixen com la ultra més dura de Catalunya, veurem... Ens esperen 110 km i 7.000 m+.

Sortim a les 22:00 des de la Col·legiata d'Àger amb un ambient immillorable. Començo amb el Martí  però abans d'acabar la primera pujada ja veig que porta una marxa més. Costa de veure les marques, sort que m'ajunto amb el Petrov, un peculiar romanès que s'orienta bastant bé. Entre els dos seguim força bé el traçat (passant per llocs xulos com les 100 corves) i ens entenem prou bé. Parlem en anglès però cap dels dos el domina, així que si algú ens escolta des de fora es deu posar les mans al cap!

Primers 20 km al sac.
Cap al km 45 ja ens podem treure el frontal, però encara ha d'arribar el pitjor... la calor! Ens agafen per darrere el Dídac i el Josep, agafem forces a Sant Alís i continuem els 4 plegats durant força estona.

Grupeta de luxe amb el Dídac, el Josep i el Petrov.


Agafant trastos de la bossa de vida.

El grup de 4 s'acaba diluïnt, em quedo amb el Dídac... i la veritat que ho passem força malament durant una llarga estona, però això és una ultra i cal gestionar els mals moments. Més tard coincidim amb la guanyadora, la Carmen Palacín, amb qui farem llocs espectaculars com el Congost de Montrebei o les Escales de Montfalcó.

Començant la segona part.
Quan són gairebé les 19:00, per fi comença a afluixar la calor. Última pujada per endavant que ens portarà de nou a Sant Alís. Aquí ja cadascú al seu ritme... arribo a dalt passant per algun tram de cordes i grimpades i cap avall, Àger ens espera... petita aturada per posar de nou el frontal i finalment creuo la meta després de 23h55'.  Molt content amb la 19ª posició en una cursa que va ser una autèntica escabetxina, només vam acabar 33 corredors dels gairebé 70 que vam començar.

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome. Gràcies també a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut, això és un luxe!

Pont penjant.

Escales de Montfalcó.

2 comentarios:

  1. Subscric tot el que has dit i afegeixo ... les cintes de nit no es veien ... Enhorabona per el teu finisher.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Toni! Tens raó, nosaltres perquè al ser tota l'estona dos, quan no les veia un, les veia l'altre, a part portava el track per cas d'emergència..ànims pel proper any!!

      Eliminar