domingo, 3 de abril de 2016

Ultra trail Montseny

Tot i que no la tenia prevista a principi de temporada, ja havien passat dos mesos del Montnegre i em moria de ganes de córrer un ultra trail. A més, el Parc Natural del Montseny sempre m'ha agradat quan hi he estat.



D'aquesta manera, vaig cap a Viladrau per prendre la sortida a les 7 del matí. Dubtant fins a últim moment si portar posat el frontal o no (dur-lo a la motxilla era obligatori de totes maneres), finalment me'l poso per fer la primera mitja horeta més segur.






Comencem i directament anem amunt. A Font de Llops hi ha avituallament líquid però continuo pujant sense parar. Arribem a dalt i baixem cap a Sant Marçal, on sí que aprofito per avituallar abans d'una bona pujada. Ara ve el Turó de l'Home, on corono després de rebre els ànims del Jose Samaniego i la seva parella. Avituallo ràpid i avall.

A la baixada passo la Teresa Forn, amb qui he anat fent la goma fins ara. Desde la sortida que ha estat plovent, molt poc (no em poso l'impermeable en cap moment) però plovent. Entre aquesta pluja tan fina i el terreny moll, em recorda molt al País Basc. Per cert, la cursa és seu del Campionat d'Espanya d'Ultres i hi ha un munt de bascos i andalusos.




Amb alguna pujadeta, però la baixada és molt llarga fins a Sant Esteve de Palautordera. Pel camí m'han passat alguns dels de la cursa curta (havien començat 1h més tard), entre ells el Josep Pera que va llençat.

Un cop aquí, estic al km 34 on paradoxalment ja hi ha la base de vida. Aprofito la bossa per deixar més coses de les que agafo, i surto ràpidament per continuar la feina.


Ara ve una forta i llarga pujada que ens fa passar per Sant Elies i continuar pujant un pèl més per crestejar una estona i baixar (després de passar pel Pla del Cafè). La baixada està "divertida" i precedeix a una pujada, majoritàriament per pista, cap a Collformic. Ja estic al km 62 i vaig molt millor del previst.



Baixo cap El Brull on arribo després de rebre els ànims de l'Àngela i el Pepe. Agafo forces abans d'afrontar l'última pujada, que deu ni do com se les porta. Un cop a dalt, pràcticament tot baixada (hi havia una pujadeta que no tenia prevista) fins a Sant Segimon. Ara sí, tot baixada fins a Viladrau... però sortim a baix del poble i la meta està amunt! Quina sorpresa per acabar la cursa.


Finalment, 80 km i 4.500 m+ en 11h53', gairebé 2h menys que en les meves previsions. Acabo en 129ª posició en una cursa amb molt nivell al ser Campionat d'Espanya. Tot i així, acabo molt content per les sensacions tant físiques com mentals (vaig notar que tenia la cursa sota control en tot moment) i pel fet d'anar de menys a més (desde Sant Esteve només em van avançar dos corredors).



La cursa ha rebut crítiques per la senyalització, ja que van patir sabotatge i alguns del grup capdavanter es van retirar al perdre's abans que remarquéssin. Com jo no hi era en aquest grup, no puc opinar. El que sí que puc dir és que quan vaig passar estava perfectament senyalitzada. Els avituallaments també eren més que suficients (em va sobrar gairebé tot el menjar que portava a la motxilla). L'única cosa que vaig veure jo va ser la base de vida excessivament aviat, tot i que comprenc que logísticament era complicat posar-la en un altre lloc.

Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports. Gràcies també pels ànims dels meus pares i agrair al Xevi Edo la gran tasca que fa.

Acabo felicitant a tots els companys de fatigues que van fer grans resultats, entre ells els companys Adrià Matas i Jordi Soler.

No hay comentarios:

Publicar un comentario