Cursa de muntanya de L'Arboç

Avui toca córrer una distància que no és la meva ni molt menys, però ja va bé de tant en tant fer curses una mica més curtes com a entreno. I amb aquest propòsit em presento a L'Arboç, amb les cames carregades després d'haver entrenat fort els últims 3 dies i sense saber ben bé com respondran.

Es dóna la sortida enmig d'una fina pluja i he agafat bona posició, pràcticament davant de tot. El ritme no és ràpid... és rapidíssim. Penso que ja petaran i que els kms posaran cadascú al seu lloc, però és que si segueixo a aquest ritme potser sóc jo el primer a petar.



De seguida deixem l'asfalt i agafem una pista per on es pot córrer molt ràpid. Al cap de poc sento el Jordi que ve darrera meu apretant les dents, sort que anava de passeig. També comparteixo kms amb el Ferran, que corre com una cabra salvatge a les baixades.

El ritme és altíssim i penso que avui no podré anar de menys a més amb el ritme que porto i que acabaré arrossegant-me, però fins aleshores... a tirar milles. Les sensacions són d'allò més bones. Passo l'avituallament del km 12 i poc després baixo molt ràpid acabant per un caminet de formigó i arribant a una cruïlla sense cap marca. Merda! M'he perdut, i el corredor que venia darrera també. Mitja volta i cap amunt, ens trobem 3 corredors més que també anaven en direcció equivocada i els 5 acabem tornant al camí correcte.

Ara sí que ja no hi ha res a perdre, poso una marxa més i ganivet a la boca fins el final. Total només queden 18 km, si fos una marató ja estaria restant. Avanço molts corredors que portava darrera i m'han avançat mentre estava perdut. Agafo i animo l'Oriol i després el Ferran, continuo corrent a bon ritme. Afluixo una mica en un tram de pedra que rellisca molt, l'esquinç al turmell encara és recent i no vull arriscar la meva participació a UTMCD.

Rebo els ànims del meu pare a Castellet. També havia rebut els ànims dels meus companys Ruben i Cesc, que em diuen que tinc el Jordi a prop i que apreti... Però per molt que apreti no el veig, senyal que apreta més.




Finalment sobre el km 27 o 28 el veig a dalt d'una pujada que jo encara he de començar. Penso que és impossible agafar-lo. Segur? Si no ho intento segur que sí, així que últim esforç per acabar quant abans amb aquesta agonia de ritme que em porta les pulsacions tan altes (no porto pulsòmetre però estic segur que em sortiria una mitja superior a 170 i molts moments per sobre de 190).

Passo de llarg de l'últim avituallament, i a la pista del final agafo el Jordi i el Doroteo. Ja estic un altre cop al poliesportiu de L'Arboç. Han estat 2h43' per fer els 30 km i 830 m+ (tot i que per culpa d'haver-me perdut n'he fet gairebé 32), acabant en la 14ª posició.






Gran feina dels voluntaris i l'organització, encapçalada pel David Arnau, fent una cursa rapidíssima però amb alguna pujada dura. M'encanta entrenar amb la bici pel Pantà de Foix, però mai havia tingut l'oportunitat de córrer per aquesta zona, així que he descobert nous camins.

Bon paper del Dani i de tots els companys del Terradesports. Pròxima parada: Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada!