Marató hivernal de Campdevànol

Diumenge sona el despertador molt d'hora, a les 5. Toca anar a Campdevànol, gairebé 1h30' de camí, així que aquesta vegada esmorzo al cotxe i com sempre m'acompanya el meu pare, cosa que aprofito per dormir pràcticament tot el viatge.

La cursa es presenta dura: 2.700 m de desnivell positiu, 4 cims de 2.000 m (La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada)... però sobretot per la neu que hi trobarem.

La sortida es dóna puntual a les 8 i de seguida entrem a la muntanya, no portàvem ni 3 kms quan arriba una d'aquestes pujades on no corre ni Déu... així que mans a les cuixes i anar fent. La primera baixada semblava una pista de patinatge amb les pedres glaçades. Després s'anaven combinant trams on es podia córrer bé amb altres on s'havia de caminar, o almenys la majoria optàvem per fer-ho.                                                                                                                                         

Em sembla que era sobre el km 13 quan arriba un tram de pujada (no sé si dir pujada o paret) completament nevat, en el qual fins i tot costa pujar amb l'ajuda de la corda que hi ha.            Primer cim fet, però no és fins el km 18 o 19 on assolim l'alçada màxima...ja portava gairebé 3h de cursa, fent un càlcul proporcional de kms me n'anava per sobre de les 6h... però era incorrecte, ja que havia superat la major part del desnivell.                                                  

És després del quart cim quan arriba una baixada duríssima, no per ser molt tècnica, però sí per ser molt pronunciada i llarga. Estava al km 23 i clar que quedaven pujades, però incomparables a les del principi. Vaig fent i arribat al km 30 començo a passar corredors amb força facilitat, fins i tot tinc la sensació que el cansanci vagi a menys.

Quan em dono compte ja estic un altre cop a Campdevànol. Creuo la meta en 5h26' per acabar en 37ª posició. Acabo molt content d'haver superat la cursa de muntanya més dura que he fet fins el moment pel que fa a temps empleat i desnivell.

Una bona recompensa a l'arribada, trobar-me la Núria Picas,
campiona del món d'Ultratrails.

Cursa de Castellbisbal

Avui un altre cop cursa de muntanya, aquesta vegada a Castellbisbal. La sortida ha estat molt ràpida (continuo veient molta gent que surt com si es tractés d'un 5.000 m) i hauria d'haver apretat més al principi, ja que ràpidament hi havia un corriol estret on era molt difícil adelantar.

El GPS m'ha marcat 945 m positius de desnivell però la cursa era bastant corredora, excepte dues o tres pujades, a la resta del recorregut es corria molt ràpid. Fins i tot a les baixades, on avui casi no he perdut posicions (la meva habitual torçada de turmell ha arribat en pujada avui).

Finalment he entrat a meta amb poc més de 2h15', acabant en la 28ª posició. Com sempre, bon paper del Toni, i també del Xavi, entrant pocs minuts després. Avui la sorpresa ha estat el Dani amb un bon rendiment, d'aquí poc potser em farà patir i tot!

I ja amb ganes que arribi diumenge que ve per fer un entreno dur de cara a l'Emmona, la Marató Hivernal de Campdevànol. He fet maratons de muntanya, però cap amb 2.700 m positius i encara menys amb 4 cims per sobre dels 2.000 m.

Gran repte

Ja feia dies que tenia decidit que faria (o intentaria fer) la Ultra Trail de l'Emmona, però no ha estat fins aquesta setmana que m'he decidit a apuntar-me. Tot i que encara queda temps fins el 15 de juny, no em puc adormir si vull acabar-la, ja que crec que amb 106 km i 8.300 m de desnivell positiu no hi ha ningú que es plantegi no patir en aquesta prova.

Encara estic acabant de perfilar el planning per arribar-hi en les millors condicions possibles, tot i que ja tinc bastant clar en quines competicions participaré com a entrenament, en quines aniré a donar-ho tot i quines seran les setmanes de càrrega.

D'altra banda, aquesta setmana venia després de 3 diumenges seguits amb competició i abans d'uns altres 3, i tampoc tenia ni classe ni feina... pel que era ideal per fer un esforç i fer càrrega extra. Bàsicament he augmentat la cursa a peu, tot i que segueixo entrenant a l'aigua i sobre la bici, no només perquè continuaré competint en triatló, sinó també perquè crec que l'entrenament creuat només aporta beneficis (bàsicament el poder completar el volum d'entrenament sense castigar tant les articulacions). En resum, he sumat:

- Natació: 15.000 m.

- Bici: 401 km (310 d'ells amb la cabra).

- Running: 104 km (92 d'ells de trail, amb 2.800 m+).

En total, unes 28h per acabar una setmana atípica. A partir d'ara intentaré moure'm al voltant de les 21h, excepte les setmanes de competició llarga on em conformaré amb passar de 15h.