martes, 13 de marzo de 2018

Marató de Barcelona

No li trobo cap sentit a córrer per asfalt. Em sembla absurd. La única motivació que hi trobo és el cronòmetre i, en aquest sentit, pensava que havia tocat sostre amb les 2h56’ del 2014 a Tarragona.


Tot i així, alguns entrenaments amb el David em van portar a fer 37’25’’ als 10 km de la Sant Silvestre de Sant Cugat. Em notava millor que mai en curta distància, i volia aprofitar-ho per fer marca en marató. Dient-ho com ho penso, tenia ganes de córrer perquè sí sense sentit, com a mínim durant 42’195 km.

Amb el parèntesi de la Ultra del Montnegre, però la preparació va anar prou bé amb la Maratest del Prat (30 km a 4’/km), algun dia de sèries en pista amb el Cesar, algun rodatge amb el Rafa... Em trobava bé. Llàstima que córrer en pla, a part de no agradar-me excessivament, tampoc em fa bé. Vaig haver de lidiar amb el lligament iliotibial i una sobrecàrrega al tibial.

Tot i així, avui 11 de març em trobo a Barcelona amb 20.000 sonats més, amb ganes i confiat de millorar la meva marca. Començo amb el Jose Álvarez i l’Ivan Martínez. Una mica després del Camp Nou veiem que l’Ivan té una marxa més i el deixem tirar. Continuem el Jose i jo, passem els 10 km en una mica més de 41’.

Sobre el km 10, encara molt frescos.

Ritme relativament còmode, i tot va bé fins que el Jose em deixa. Continuo i passo la mitja marató en 1h27’30’’. És un temps superior al que tenia pensat i em trobo molt bé, aquí decideixo apretar. I aquí cavo la meva pròpia tomba. Apreto però ho faig en excés, i arribo al km 30 buit. Mur de la marató en tota regla. I no me'l menjo per falta de volum, ni per falta d'intensitat entrenant, me'l menjo per burro i per apretar més del compte. D’aquí fins al final, passo de córrer a 4:05 min/km a fer-ho a 4:30, després 4:40, després 4:50... i per sort em vaig quedar aquí.

Amb el Jose per la Meridiana.

Finalment, acabo la marató en 3h00’07’’. Sense marca i sense consol de sub 3h. Acabo enfadat, amb mi mateix pel meu rendiment i amb el món de l’atletisme per asfalt. Perquè l'asfalt és així, mana el cronòmetre. Tot i així, passades unes hores tot es veu diferent, així que ho tornarem a intentar!

Gràcies a Hoko-Esport (cada vegada més content amb els Miyako), Sixpro, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Awesome i MC3 Esports. També gràcies a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut.

No hay comentarios:

Publicar un comentario